P.O.U.M. L’albiol. Avanç de planejament (Maig, 2008)

El cielo está enladrillado......

1. AVANÇ DE PLANEJAMENT
Programa de Participació Ciutadana

1
AVANÇ DE PLANEJAMENT
Programa de Participació Ciutadana
P.O.U.M. L’ALBIOL
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE
L’ALBIOL, BAIX CAMP
EXPEDIENT 903 de MAIG DE 2008
MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ PÚBLICA
PROMOTOR: AJUNTAMENT DE L’ALBIOL
ARQUITECTE: JOSEP MARTÍ BORRÀS
COL·LABORADORS: LEONARDO ASO COLOM
LIGIA F. MARTINS DE SOUSA
2
ÍNDEX
-MEMÒRIA
 Objectius del nou POUM
 Memòria Social
 Avanç del nou planejament
 Estadística bàsica territorial – idescat
-Plànols d’ordenació
O-01
Territori municipal.
 Classificació general del sòl
 Ordenació del sòl no urbanitzable
 Zones inundables
1/5.000
O-02
Propostes de creixement Albiol
1/1.500
O-03
Propostes de creixement Masies Catalanes
1/5.000
O-04
Proposta escollida Albiol. Planejament
1/1.000
O-05
Proposta escollida Masies Catalanes. Planejament
1/2.500
3
1.- OBJECTIUS DE LA REDACCIÓ DEL
PLA D’ORDENACIÓ URBANA MUNICIPAL DE
L’ALBIOL
L’objectiu del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de l’Albiol és
adaptar el planejament general del municipi tot ajustant-lo a les
determinacions dels documents que formen el seu marc jurídic i
conceptual. Es refereix principalment al Decret Legislatiu 1/2005 de 26
de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’Urbanisme, i
especialment la incorporació dels criteris de desenvolupament
sostenible en el territori recollits en els articles 3 i 9 D.L. També
s’ha de complir el Decret 305/2006, de 18 de juliol, reglament de la
llei d’urbanisme i les normatives sectorials vigents. Caldrà també
donar compliment els criteris ambientals i d’ecoeficiència en els
edificis incorporats per el Decret 21/2006, de 14 de febrer, alhora que
s’ha de complir el Codi Tècnic de l’Edificació. D’altra banda el
P.O.U.M. de l’Albiol integra les determinacions del Pla Territorial
General de Catalunya (PTGC), com a marc jurídic i urbanístic i l’Agenda
de l’Albiol. És complicat recollir totes les disposicions sectorials
aplicables, en un sol document de normativa urbanística, degut a la
constant aprovació i modificació de la normativa sectorial. Per tant,
també s’haurà de donar compliment a les posteriors modificacions de la
Normativa recollida en aquestes Normes Urbanístiques, encara que no es
citin expressament o es faci referència a “normativa aplicable”.
Només la Urbanització Masies Catalanes disposava de Pla Parcial aprovat
definitivament, però encara està pendent de la recepció per part de
l’Ajuntament de les cessions corresponents, així com de l’obra
urbanitzadora acabada. Aquestes Normes no modifiquen les definicions
del Pla Parcial Masies Catalanes, donat que es troba en un procediment
obert, que finalitzarà amb la qualificació del sector com a Sòl Urbà.
La revisió del Pla general de l’Albiol incorpora els instruments
urbanístics més adients per a assolir en desenvolupament sostenibles
del municipi, tot integrant els estudis, la diagnosi i les primeres
conclusions de l’Agenda Local, el Pla d’acció, la qual, actualment,
està en fase d’elaboració.
L’objectiu del darrer Pla és contribuir a la millora de la qualitat de
vida de la població, mitjançant el desenvolupament urbanístic
sostenible del municipi donant resposta adequada a les necessitats de
sòl urbanitzat, d’ habitatge i de creixement econòmic de l’Albiol.
Alhora, els objectius que justifiquen de la present Revisió són:
1. Consolidar i delimitar el casc antic.
2. Millorar la mobilitat per a vehicles i la creació d’un
aparcament públic, al casc antic.
3. Millorar les comunicacions viàries del terme municipal.
4. Fomentar la preservació al terme municipal, amb la prohibició
d’abocadors i preservació dels camins.
4
5. Realitzar el catàleg de masies.
6. Fomentar el turisme rural.
7. Revisar la normativa urbanística del Pla Parcial de la
urbanització de Masies Catalanes i preveure’n la seva ampliació.
8. Preveure la millora dels serveis tècnics existents (depuradora i
xarxa de desguassos).
9. Potenciar l’augment de la població estable del Terme Municipal,
per tal d’assegurar la gestió municipal.
10.Preveure la situació de noves zones verdes al casc urbà i a
Masies Catalanes.
11.Potenciar la creació d’un nucli d’espais lliures de cessió, per
a equipaments públics, amb previsió d’usos educatius, oficines
municipals, etc.
12.Recuperació de la zona de Villa Urrútia, com a espais lliures
destinats a equipaments públics.
5
2.- MEMÒRIA SOCIAL .
I. ANTECEDENTS
En base a la creació d’aquest nou planejament, s’ha fet un anàlisi del
model de població del municipi. D’acord amb les dades extretes, i que a
continuació es presenten, en pretén adequar de forma convenient aquest
estudi social amb un nou planejament que esdevingui una eina per a
l’evolució del terme municipal de l’Albiol.
II. INDICADORS DE CREIXEMENT, POBLACIÓ, ECONOMIA I
SOCIETAT
1.- POBLACIÓ
Programes, iniciatives, actuacions,…, duts a terme fins a la data.
L’Albiol té en l’actualitat 377 habitants (dades referides a data 1 de
gener de 2007). L’evolució de les darreres dades demogràfiques mostra
un augment demogràfic, iniciat en la dècada dels vuitanta, a mesura que
s’anava consolidant la urbanització Masies Catalanes.
D’aquesta manera, es comprova en les dades que s’adjunten el fet de què
es produeixen nous empadronaments que signifiquen, en la seva major
part, una residència diària en el municipi.
ANY 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
POBLACIÓ 144 159 175 177 214 230 288 333 – 377
L’evolució de la població per grans grups d’edat mostra el manteniment
del domini del grup de 15-64 anys i amb una reducció del grup de 65
anys i més. Aquest fet cal imputar-lo a la peculiar història
migratòria i registral dels darrers vint anys.
PER EDATS ANY 2007/ percentatge
De 0 a 14 anys 22,3
De 15 a 64 anys 67,4
De 65 anys i més 10,3
L’anàlisi del padró municipal d’habitants per sexe il·lustra aquestes
dades:
ANY 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998
HOMES 173 148 121 118 98 96 83 73
DONES 160 140 109 96 79 79 76 71
TOTAL 333 288 230 214 177 175 159 144
6
Tanmateix, l’anàlisi del moviment natural de la població dels darrers
anys mostra un cert estancament dels fenòmens demogràfics. No obstant,
cal destacar que un petit increment en el número de naixements.
L’anàlisi de l’estructura familiar assenyala, segons les dades de l’any
2001, l’existència de 77 estructures familiars de les quals són
predominants les llars unifamiliars amb un nucli amb un total de 46.
Estructura familiar. Llars per tipus de nucli.
- Sense nucli amb una persona: 26
- Sense nucli amb dues o més persones: 2
- Llars unifamiliars sense nucli: 0
- Llars unifamiliars amb un nucli: 46
- Llars unifamiliars amb dos o més nuclis: 3
- Llars plurifamiliars: 0
L’altre component dels creixements demogràfics, el moviment migratori,
mostra com l’Albiol ha esdevingut un municipi immigratori, i d’una
manera clara, en aquests darrers vint anys, atès que les estadístiques
revelen un saldo net a favor de les altes de residència a causa d’un
augment d’empadronament d’habitants que han escollit l’Albiol com a
primera residència i altres que s’han empadronat en el municipi al
disposar de segona residència.
L’anàlisi de la població, segons el seu lloc de naixement, mostra
segons dades de l’any 2001, d’un total de 192 persones, la següent
estadística:
MATEIXA COMARCA 89 pers.
CATALUNYA 139 pers.
ALTRA COMARCA 50 per.
RESTA ESTAT 42 persones
ESTRANGER 11 persones
Tot i les particulars circumstàncies del registre de la població de
l’Albiol és clar que el previsible envelliment de la població es
presenta com una de les qüestions principals pel desenvolupament, i la
proposta urbanística, de manera indirecta però coordinada amb altres
iniciatives locals, ha de disposar de mecanismes per encarar-lo. La
generació i/o captació de noves activitats econòmiques invertiria la
dinàmica del previsible envelliment de la població.
L’anàlisi de la mobilitat obligada pel que fa als desplaçaments
residència-treball, segons dades de l’any 2001, mostra un saldo molt
superior d’aquells habitants que es desplacen fora del municipi a
treballar, fet negatiu per l’economia de l’Albiol.
7
2.-ACTIVITAT ECONÒMICA
La localització de l’activitat econòmica, a excepció d’una certa
activitat agrària és reduïda. Segons dades corresponents a l’any 2002,
pel que respecta als establiments i professionals per sectors.
Indústria 2
Construcció 4
Comerç al detall 0
Serveis 4
Professionals i artistes 0
Total 10
Pel que fa a la població ocupada és, segons dades de l’any 2001 de 95
individus. El sector d’activitat predominant al municipi de l’Albiol és
el sector serveis ( 56,8%), seguit del sector indústria amb el 25,3%,
el sector de la construcció amb un 14,7% i l’agrari amb un 3,2%.
Població ocupada resident per sectors d’activitat en el període 1996-
2001, en percentatges.
SECTOR Agrari Indústria Construcció Serveis Total ocup.
1996 3,8 26,4 9,4 60,4 53
2001 3,2 25,3 14,7 56,8 95
De l’anàlisi dels principals rendiments declarats en l’Impost sobre la
Renda de les Persones Físiques (IRPF), segons dades de l’any 1998, el
80,14% eren rendiments del treball i el 19,9 % empresaris i
professionals.
El Parc d’Automòbils, per tipus, segons les dades de l’any 2004,
reflexa un total de 225 vehicles, dels quals el 63,1% són turismes.
Parc de vehicles 2006. percentatge
Turismes 61,9
Motocicletes 10,4
Camions i furgonetes 24,1
Tractors industrials 0,4
Autobusos i altres 3,3
Total 270 (unitats)
3.-ALTRES ASPECTES SOCIALS RELLEVANTS DEL MUNICIPI.
L’estudi dels habitatges és indispensable en una proposta d’ordenació
urbanística. En el municipi de l’Albiol, el grau de conservació dels
habitatges mostra un nivell molt alt, atès que molts dels habitatges
són de relativa nova construcció.
8
Pel que fa a l’evolució de la tipologia dels habitatges familiars
destaca l’augment del tipus principal i secundari enfront del vacant.
Aquesta dinàmica assenyala les potencialitats pel futur de l’Albiol.
Habitatges familiars segons els tipus 2001
Principal 77
Secundari 102
Vacant 6
Altres 0
Total 185
Les característiques dels habitatges principals. Superfície útil, 2001.
percentatge
Fins a 59 m2 1,30
De 60 m2 a 89 m2 13,00
De 90 m2 a 119 m2 39,00
De 120 m2 i més m2 46,70
Total % habitatges 100,00
El nivell d’instrucció de la població, prenent com a referència la
població de 10 anys o més, segons dades del padró de l’any 2001,
s’estructura per una majoria de població amb estudis secundaris amb un
63,1%, un 17,9% amb estudis de primer grau i un 19% amb titulació
universitària.
- No sap llegir ni escriure: 0
- Sense estudis: 0
- Primer grau: 30
- ESO, EGB, Batxillerat elemental 58
- FP grau mitjà 7
- FP grau superior 17
- Batxillerat superior 24
- Diplomatura 16
- Llicenciatura i doctorat 16
4.-DIAGNOSIS DE LES NECESSITATS
Tal i com podem veure en aquest estudi, l’Albiol es un municipi en
evolució constant des de la creació de les Masies Catalanes. És potser
en la zona casc Antic del poble on es denota una major falta
d’incentius per a al seva ocupació, sobretot en temporada baixa. La
tendència actual del municipi és de creixement, i com a poble que ha
crescut a partir d’una urbanització es fan clares les mancances de
centralitat i zones de convivència social.
9
III. OBJECTIUS SOCIALS DEL POUM
Millorar i potenciar la cohesió social mitjançant una renovació,
gairebé nova creació d’un quasi inexistent centre, que proporcioni a
les Masies Catalanes una identitat urbana i lloc de referència per a la
convivència social, integració i perspectiva de gènere.
Habitatge general, així com habitatge protegit i assequible que
proporcioni al poble la possibilitat de creixement i potenciï el
desenvolupament i la diversificació social. Instauració de nous
equipaments públics que millorin la qualitat de vida dels residents i
potenciï els atractius del municipi de cara a atraure’n de nous.
IV. COMPLIMENT DELS OBJECTIUS SOCIALS DEL POUM
Pel tal d’aconseguir tots aquests objectius, s’establiran en aquest nou
Pla Municipal les directrius per a les polítiques de promoció i accés a
l’habitatge així com la planificació general on s’establiran les àrees
de rehabilitació i renovació urbana, àrees de transformació d’ús i les
zonificacions de les reserves per a nous creixements. S’indicarà també
els terminis d’inici i acabament de l’habitatge públic.
S’establiran també els sistemes de cessions necessàries per als
sistemes públics de vials i zones verdes, així com sistemes
d’aportacions d’infrastructures segons necessitats.
ACTUACIONS PREVISTES EN EL POUM
 Creació de nous sectors de desenvolupament municipal.
 Ordenació dels sectors consolidats i de desenvolupament
existents.
 Actuacions per a la millora de la infrastructura en tot el
municipi.
 Adequació i construcció de patrimoni públic del sòl i habitatge
dotacional públic. Àmbits de gestió.
 Creació de nous equipaments públics.
• QUADRE: POTENCIAL D’HABITATGES DEL POUM I CREIXEMENT EN
SUPERFÍCIE
CREIXEMENT POUM
UNITATS
D’ACTUACIÓ SUPEFÍCIE HABITATGES
CREIXEMENT
%
ALBIOL 4 31.196 m2 25 200%
MASIES
CATALANES
2 149.404 m2 275 34%
10
3.- AVANÇ DEL NOU PLANEJAMENT .
I. ANTECEDENTS LEGALS
El pla general d’ordenació urbana de l’Albiol vigent va ser aprovat
en data de 27 de març de 1996, en plena vigència del Decret Legislatiu
1/1990, de 12 de juliol, text refós dels textos legals vigents a
Catalunya en matèria urbanística i del Reglament de Planejament
aprovat per Reial Decret 2159/1978 de 23 de juny.
Fins llavors s’havia de regir per les Normes Subsidiàries i
complementàries de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona per a
municipis sense planejament. Aquesta Comissió, en acord de data 13 de
juny de 1979, recomana per al Municipi de l’Albiol la redacció de
Normes Subsidiàries com a figura de planejament general.
La disposició final primera de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de
modificació de la Llei 2/2002, de 14 de marc, d’urbanisme, per al
foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i
de l’autonomia local, autoritza el Govern perquè, en el termini d’un
any des de la seva entrada en vigor, refongui en un text únic
l’esmentada Llei i la Llei 2/2002 i perquè regularitzi, aclareixi i
harmonitzi els textos de les dites lleis.
1.MARC LEGAL DEL NOU PLANEJAMENT.
Com a resultat de la disposició final primera de la Llei 107 de 2004,
sorgeix el Decret Legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el Text Refós de
la Llei d’Urbanisme. La disposició final novena del Decret legislatiu
1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’urbanisme, determina que el Govern, en el termini de divuit mesos a
comptar de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de
modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per al
foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de
l’autonomia local, ha d’aprovar un reglament que desenvolupi
íntegrament la Llei d’urbanisme.
Amb la finalitat de desenvolupar l’esmentada Llei, el Decret 305/2006,
de 18 de juliol, té per objecte aprovar el Reglament de la Llei
d’urbanisme, el qual s’estructura amb una sistemàtica molt similar a la
de la pròpia Llei. El Text refós de la Llei d’urbanisme elaborat en un
text únic les modificacions de la Llei d’urbanisme derivades de la Llei
10/2004 i, a l’empara de l’habilitació per a regularitzar, aclarir i
harmonitzar els textos legals objecte de refosa, introdueix les
precisions necessàries per tal d’ajustar la numeració dels articles i
de les remissions entre articles, de precisar i unificar la
terminologia, de substituir termes androcèntrics que suposin una
discriminació per raó de sexe, de corregir errades de concordança i de
contribuir a l’aclariment dels preceptes. Així mateix, l’existència de
dos règims transitoris, el previst per la Llei 2/2002 i el previst en
relació amb l’aplicació de les modificacions introduïdes per la Llei
10/2004, ha exigit la necessària adequació de les disposicions
transitòries per regular totes les situacions de transitorietat que es
puguin produir. Finalment, les disposicions addicionals i finals del
Text refós regularitzen i harmonitzen les corresponents disposicions
dels dos textos legals.
11
2.ACTAUCIONS PRÈVIES AL NOU PLANEJAMENT.
S’ha considerat necessari en la redacció del nou POUM tenir en compte
les unitats d’actuació previstes amb anterioritat amb aquest, amb les
pertinents modificacions quan calgui per tal d’adaptar-se als objectius
a assolir.
Aquestes unitats, que s’exposen a continuació, apareixeran coma a sòl
urbà(SU) o urbanitzable delimitat (SUD) segons la seva condició actual.
II.REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBÀ
Aquest POUM delimitarà com a sòl urbà (SU) aquell sòl que tant pel seu
grau de consolidació de la urbanització i l’edificació com pel grau de
compliment de les obligacions establertes per la legislació urbanística
respecte als sòls urbanitzables mereixen aquella classificació.
Per al desenvolupament de l’ordenació del POUM, en sòl urbà,
s’assenyalaràn i delimitaràn Plans de Millora Urbana (PMU), per als que
es defineixen objectius, edificabilitat, densitat i condicions de
parcel·lació, edificació, ús i gestió.
L’edificació tradicional és sovint de façanes estretes i alineada a
vial. Les normes regulen tant les obres de nova edificació com les de
conservació i millora de l’edificació i els patis, horts i verds
privats existents. Tot amb l’objectiu de potenciar el nucli, sense
canviar substancialment les seves característiques urbanes.
Hi haurà una disposició transitòria per a parcel·les mínimes en el cas
d’aquelles parcel·les inferiors a la mínima exigida per la que els
solars inscrits en el Registre de la propietat amb anterioritat a la
data d’aprovació inicial del POUM de l’Albiol, quan la parcel·la tingui
un 80% dels mínims exigits a la subzona se’ls autoritza a edificar
reduint, proporcionalment a la raó que hi ha entre la superfície real
de la parcel·la o solar i la superfície mínima exigida per les
Condicions de l’Edificació de la present clau urbanística, els
paràmetres següents:
•Intensitat neta màxima l’edificació
•Ocupació màxima de parcel·la
Es mantindran les separacions mínimes d’edificació a llindars definides
per les Condicions de l’Edificació.
1.-ZONIFICACIÓ DEL SÒL URBà
- Zona de nucli antic ……………. clau 1
- Zona de cases en filera ……….. clau 2
- Zona de cases aïllades …………. clau 3
- Zona de bloc aïllat ……………. clau 4
2.-OPCIONS DE DESENVOLUPAMENT:
12
Tal com s’expressa en el Decret 305/2006 pel qual s’aprova el Reglament
de la llei d’Urbanisme, s’han estudiat tres propostes per al creixement
del poble i tres per a “Masies Catalanes”. De l’estudi d’aquestes
propostes, s’ha escollit la que s’ha considerat més apropiada per al
desenvolupament d’ambdós sectors del municipi.
2.1-ALBIOL POBLE
PROPOSTA 1. En aquesta opció, el desenvolupament del poble es produeix
exclusivament amb sectors de sòl urbanitzable delimitat. La major
part d’aquests sectors ja s’havien començat a estudiar o
desenvolupar amb anterioritat a aquest nou pla, motiu pel qual es
creu convenient que es conservi com a sòl urbanitzable, tot i que
amb algunes modificacions pel que fa als sistemes d’ordenació.
El sòl urbanitzable delimitat (SUD) que comprèn aquesta proposta,
es divideix en cinc unitats d’actuació, amb un total de sòl
urbanitzable de XXXm2. Un ferm propòsit de la nova ordenació és la
creació de tota una sèrie de “cases de poble”, es a dir, en filera
de façana contínua alineada al vial (clau 2), per tal de donar-li
al poble un caire més urbà. A més, es proposen àrees de creixement
amb parcel-les d’uns 500m2 de mitja.
En total es calcula que hi haurà sòl per fer-hi unes 55 vivendes
noves. Pot sembla exagerat si es compara amb l’actual nombre de
vivendes que té el poble, però donat que aquest nucli urbà s’està
perdent creiem pertinent donar-li l’empenta necessària per
revitalitzar-lo i impulsar amb força el seu creixement per evitar
que quedi despoblat.
Hi ha també una zona d’equipaments, on el propi ajuntament hi farà
una mena d’alberg-casa rural, per crear un atractiu turístic que
doni a conèixer el municipi i li doni al poble activitat.
Creiem doncs que és una proposta encertada i en la justa mesura,
motius pels quals ha estat escollida com a base per al
desenvolupament del POUM.
PROPOSTA 2. Inclou les mateixes unitats d’actuació que la proposta
primera, però afegint tota una àrea de sòl urbanitzable no
delimitat de 12.525m2, per tal que futurament, després que
s’esgotés el sòl urbanitzable delimitat hi hagués un sol en
previsió, que per la seva pendent suau i disposició es pogués
seguir expandint el poble.
Probablement sigui la millor àrea per un possible futur, però
creiem que la proposta primera ja és suficientment optimista
respecte a les possibilitats d’expansió de l’Albiol i que la
necessitat de més sòl queda prou llunyana en el temps per que no
calgui incloure’l en el present POUM.
Queda doncs descartada aquesta opció, ja que es considera
innecessari incorporar més sòl urbanitzable.
13
PROPOSTA 3. Al igual que la segona, aquesta opció inclou el mateix que
la primera amb una unitat d’actuació més. En aquest cas, es tracta
d’incorporar una altra unitat d’actuació en sòl urbanitzable
delimitat al SUD, amb l’objectiu de portar el carrer, que
actualment no té sortida, fins a la carretera. El problema és que
donada la franja de protecció de la carretera, l’espai que quedava
al sud entre el nou carrer i la franja no és suficient per la
creació de noves parcel-les.
Es descarta també aquesta opció ja que no aporta cap benefici
sobre la primera.
2.2- MASIES CATALANES
Masies catalanes prové d’una urbanització allunyada del nucli urbà de
l’Albiol, que donada la seva proximitat amb Reus i la facilitat
d’accedir desde la carretera C-14 ha experimentat, sobretot en els
darrers anys, un gran creixement de població i ja ha ocupat gairebé
tota la seva capacitat d’edificar-hi.
PROPOSTA 1. En aquesta opció, partim de la necessitat de que
s’incorpori a Masies Catalanes una zona d’expansió de sòl d’unes 15
Ha., amb caràcter urbanitzable delimitat. Aquesta nova àrea es
situarà al sud-oest de l’urbanització per dos motius; és l’àrea on
el terreny té menor pendent i d’aquesta manera, “Villa Urrutia”,
únic punt de referència cívic de la població ens quedarà situat
entre l’àrea existent i la nova.
Amb aquesta nova àrea es pretèn aconseguir una nova centralitat a
l’urbanització que proporcionés a Masies Catalanes una referència
urbana conjuntament amb Villa Urrutia.
Dins la proposta s’estimularia la creació d’un vial principal que
comunicarà directament l’entrada a l’urbanització amb “Villa
Urrutia”, i a la vora del qual s’hi farien equipaments i petits
blocs de pisos, amb comerços en planta baixa. En total es calcula
que hi haurà lloc per 250 habitatges.
PROPOSTA 2. Partim en aquest cas de la primera, afegint a més una àrea
de sòl urbanitzable no delimitat. Creiem que l’àrea que es
desenvoluparà prou ràpidament com per què tingui sentit afegir al
creixement de la proposta 1 una àrea d’unes 14 Ha. més de sòl
urbanitzable no delimitat, que no es començaria a desenvolupar fins
al moment en que el primer no s’estigués esgotant.
A més, fent aquesta previsió de sòl que s’extèn al sud de la primera
proposta fins la carretera d’entrada, es podrà planificar millor
tant els accessos com les activitats que es vulguin promoure dins
d’aquesta zona.
PROPOSTA 3. Seguint la línea de la segona, es pretén de anar més lluny
aen la previsió de sòl urbanitzable no delimitat, per veure cap a on
es podria expandir futurament. Però sembla desmesurat incloure
actualment una àrea de terreny que suposaria afegir al terreny
urbanitzable delimitat 35 Ha. de terreny urbanitzable no delimitat.
Així doncs s’ha escollit la proposta nº2 com la més indicada per al
desenvolupament de Masies Catalanes.
14
III.ORDENACIÓ DELS SECTORS: SÒL URBANITZABLE
1.-DISPOSICIONS GENERALS
DEFINICIÓ SEGONS L’ARTICLE 33 DE LA LLEI D’URBANISME.
1. Sòls urbanitzables són els terrenys que el pla d’ordenació
urbanística municipal considera necessaris i adequats per a
garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica
d’acord amb el que estableix l’article 3 de la Llei d’urbanisme.
2. El sòl urbanitzable ha d’ésser quantitativament proporcionat a les
previsions de creixement de cada municipi i ha de permetre, com a
part del sistema urbà o metropolità en què s’integra, el
desplegament de programes de sòl i d’habitatge.
3. Els plans d’ordenació urbanística municipal poden distingir entre
sòl urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable no delimitat.
4. Per a la transformació urbanística d’un sector de sòl urbanitzable
delimitat, cal la formulació, la tramitació i l’aprovació
definitiva d’un pla parcial urbanístic. Si es tracta de sòl
urbanitzable no delimitat, el pla parcial urbanístic ha d’ésser de
delimitació, s’ha d’haver aprovat definitivament i ha d’acreditar
que l’actuació sigui coherent amb els paràmetres determinats,
d’acord amb els apartats 1.d, 1.e, i 8 de l’article 58, pel pla
d’ordenació urbanística municipal corresponent.
5. El POUM preveu una reserva de sòl urbanitzable delimitat de 13,77
Ha.
6. En la delimitació d’aquest sector s’ha de justificar la coherència
amb els criteris de desenvolupament definits en aquest Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal i la continuïtat dels sistemes
urbans i territorials definits a l’article 10 d’aquestes normes.
7. Les normes bàsiques per al desenvolupament dels sectors que no
podran ser alterades pel Pla parcial, són les següents:
a). L’àmbit del sector de desenvolupament mitjançant Pla parcial.
b). Els objectius que caracteritzen cada sector.
c). Els percentatges mínims de cessió de sòl destinats a sòl
públic (sistemes).
d). Els costos d’urbanització que hauran de ser a càrrec dels
propietaris del sector.
e). L’índex d’edificabilitat bruta i ús global del sector.
f). L’aprofitament urbanístic del sector.
GESTIÓ DEL SÒL URBANITZABLE
És obligatòria la prèvia aprovació del corresponent Pla parcial
d’ordenació del sector.
Els sectors també es poden desenvolupar parcialment en subsectors amb
les condicions previstes en l’art 91 de la Llei d’Urbanisme.
El Pla parcial s’executarà per polígons complets de conformitat amb el
pla d’etapes s’aplicarà en cada un dels polígons en que s’hagi dividit
el sector, i aplicant en cada un d’ells el sistema d’actuació més idoni
dels previstos per la legislació vigent.
15
Quan els sectors es desenvolupin per iniciativa privada el sistema
preferent serà reparcel·lació segons la modalitat de compensació
bàsica.
Article 117. Transformació i règim d’ús del sòl urbanitzable
Els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable poden promoure’n la
transformació, d’acord amb el que estableix l’article 33.4 Llei
d’rbanisme.
El règim d’ús del sòl urbanitzable no delimitat, mentre no es
procedeixi a la seva transformació, s’ajusta al règim d’utilització,
gaudir i disposició establert per aquest capítol per a sòl no
urbanitzable.
En sòl urbanitzable delimitat no és possible d’autoritzar els usos i
les obres regulats per l’article 47 per al sòl no urbanitzable.
SÒL URBANITZABLE DELIMITAT
Article 118. Deures dels propietaris del sòl urbanitzable delimitat.
Segons l’Article 44 L.U. els propietaris o propietàries de sòl urbà no
consolidat i els propietaris o propietàries tenen els deures següents:
• Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats
del planejament urbanístic.
• Cedir a l’ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el
sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes
urbanístics locals inclòs en l’àmbit d’actuació urbanística en
què siguin compresos els terrenys. En el cas de sòl urbanitzable
delimitat, l’àmbit d’actuació és el sector del pla parcial
urbanístic corresponent, que també pot ésser físicament
discontinu.
• Cedir a l’ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl
necessari per a l’execució dels sistemes urbanístics generals que
el planejament urbanístic general inclogui en l’àmbit d’actuació
urbanística en què siguin compresos els terrenys
• Costejar i, si escau, executar la urbanització, sens perjudici
del dret a rescabalar-se de les despeses d’instal·lació de les
xarxes d’abastament d’aigua, de subministrament d’energia
elèctrica, de distribució de gas, si escau, i de la
infrastructura de connexió a les xarxes de telecomunicacions, a
càrrec de les empreses subministradores en la part que, segons la
reglamentació específica d’aquests serveis, no hagi d’anar a
càrrec dels usuaris.
• Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament
urbanístic.
• Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la
construcció de l’habitatge protegit que eventualment els
correspongui.
• Conservar les obres d’urbanització, agrupats legalment com a
junta de conservació, en els supòsits en què s’hagi assumit
voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposin justificadament
el pla d’ordenació urbanística municipal o el programa d’actuació
urbanística municipal, vinculant-la objectivament a la manca de
consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització
16
Article 45 de la Llei d’Urbanisme.
1. Els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable delimitat tenen,
a més dels que imposa l’article 44 LU, els deures següents:
a)Cedir a l’administració actuant, gratuïtament, dins el sector del
sòl urbanitzable en què siguin compresos els terrenys, el sòl
necessari per a edificar el sostre corresponent al 10% de
l’aprofitament urbanístic del sector.
b)Costejar i, si escau, executar les infrastructures de connexió
amb els sistemes urbanístics generals exteriors a l’actuació
urbanística i les obres per a l’ampliació o el reforçament
d’aquests sistemes que siguin necessàries com a conseqüència de
la magnitud de la dita actuació, d’acord amb les determinacions
del planejament urbanístic general, incloent-hi, d’acord amb el
que estableix la legislació sectorial, l’obligació de participar
en els costos d’implantació de les infrastructures de transport
públic que siguin necessàries perquè la connectivitat del sector
sigui l’adequada.
2. L’administració actuant ha de fixar l’emplaçament del sòl de cessió
amb aprofitament urbanístic en el procés de reparcel·lació. Per tal
d’assegurar la participació de la iniciativa privada en la
construcció d’habitatges de protecció pública es pot distribuir la
cessió de sòl amb aprofitament proporcionalment entre les diferents
qualificacions de zona de l’àmbit d’actuació.
La cessió de sòl a què es refereix l’apartat 1.a pot ésser substituïda
pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon
si es pretén millorar la política d’habitatge o si l’ordenació
urbanística dóna lloc a una parcel·la única i indivisible. En
aquest darrer cas, la cessió pot ésser substituïda també per
l’equivalent del seu valor econòmic. En tots els casos,
l’equivalent s’ha de destinar a conservar o ampliar el patrimoni
públic de sòl.
17
2.1-ZONES D’ACTUACIÓ: ALBIOL POBLE
SUD 1 (DUES PARCEL-LES)
1.ÀMBIT
Marcat en els plànols d’ordenació. Dues parcel·les.
Comprès entre l’actual carretera TV-7046 a l’entrada del poble de
l’Albiol.
2.OBJECTIUS
• Possibilitar el creixement residencial moderat al poble de
l’Albiol.
• Obtenció de les cessions reglamentàries de sistemes.
• Zona residencial de mitjana intensitat
3.PARÀMETRES BÀSICS
• Superfície total de l’àmbit: 8187 m2
• Índex d’edificabilitat brut: 0,6 m2s/m2s.
• Densitat global d’habitatges: 20 habitatges/Ha
• Reserva d’habitatges de protecció pública: 20% sostre residencial
• Índex d’edificabilitat màxima per a usos compatibles: 0,05 m2s/m2s
• Índex d’edificabilitat mínima per a ús comercial: 0,01 m2/m2
4.CONDICIONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS
La zonificació per a aquesta zona es distribuirà obligatòriament tal
com s’indica als plànols.
• Ús residencial en edificacions en renglera unifamiliars o
adossades tipus casa de poble (clau 1); unifamiliars aïllades
(clau 2).
• La qualificació assenyalada en els plànols per a les zones
d’aprofitament privat es grafia a efectes de tipologia
edificatòria i ús i no per tal d’aplicar els índex
d’edificabilitat nets d’aquestes zones.
5. SUPERFÍCIES
Vials 97,95 m2 1,2 %
Espais Lliures 75 m2 1,00 %
Residencial (2) 3047 m2/sol 37,20 %
Residencial (3) 5140 m2/sol 63,80 %
Sup. total de l’àmbit 8187 m2 100 %
6.SUPERFÍCIES DE CESSIONS MÍNIMES AL MUNICIPI
• Les determinades reglamentàriament.
• La superfície de cessions destinades a sistemes locals d’espais
lliures i equipaments i habitatges dotacionals públics,
s’establirà en el Pla Parcial corresponent i serà la determinada
per l’art. 65.3 de la Llei d’urbanisme DL 1/2005, de 26 de juliol.
La superfície de cessions destinades a vialitat, serà la resultant
de l’ordenació que determini el Pla Parcial corresponent.
GESTIÓ
Reparcel·lació en la seva modalitat de compensació bàsica
18
SUD 2.1 (COMPRÈN PARCEL-LES A I B)
1.ÀMBIT
Marcat en els plànols d’ordenació. Dues parcel·les.
Comprès entre l’actual carretera TV-7046 a l’entrada del poble de
l’Albiol.
2.OBJECTIUS
• Possibilitar el creixement residencial moderat al poble de
l’Albiol.
• Obtenció de les cessions reglamentàries de sistemes.
• zona residencial de baixa intensitat
3.PARÀMETRES BÀSICS
• Superfície total de l’àmbit: 8737 m2
• Índex d’edificabilitat brut: 1,2 m2s/m2s.
• Densitat global d’habitatges: 20 habitatges/Ha
• Reserva d’habitatges de protecció pública: 20% sostre residencial
• Índex d’edificabilitat màxima per a usos compatibles: 0,05 m2s/m2s
• Índex d’edificabilitat mínima per a ús comercial: 0,01 m2/m2
4.CONDICIONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS
La zonificació per a aquesta zona es distribuirà obligatòriament tal
com s’indica als plànols.
• Ús residencial en edificacions en renglera unifamiliars adossades
tipusa casa de poble(clau 1);
• La qualificació assenyalada en els plànols per a les zones
d’aprofitament privat es grafia a efectes de tipologia
edificatòria i ús i no per tal d’aplicar els índex
d’edificabilitat nets d’aquestes zones.
5. SUPERFÍCIES
Vials 850 m2 1,00 %
Espais Lliures 3512 m2 40,00 %
Residencial (2) 4375 m2/sol 59,00 %
Sup. total de l’àmbit 8737 m2 100 %
6.SUPERFÍCIES DE CESSIONS MÍNIMES AL MUNICIPI
• Les determinades reglamentàriament.
• La superfície de cessions destinades a sistemes locals d’espais
lliures i equipaments i habitatges dotacionals públics,
s’establirà en el Pla Parcial corresponent i serà la determinada
per l’art. 65.3 de la Llei 1/2005 d’urbanisme, de 26 de juliol.
La superfície de cessions destinades a vialitat, serà la
resultant de l’ordenació que determini el Pla Parcial
corresponent.
GESTIÓ
Reparcel·lació en la seva modalitat de compensació bàsica
19
2 2 6 2
12
SUD 2.2 (EQUIPAMENTS)
1.ÀMBIT
Marcat en els plànols d’ordenació. Una parcel·la.
Comprès entre l’actual carretera TV-7046 i el casc antic de l’Albiol.
2.OBJECTIUS
• Possibilitar la unificació de sòl municipal per tal d’ubicar-hi
equipaments públics.
Possibilitar el creixement residencial moderat al poble de
l’Albiol.
• La construcció d’un alberg municipal per tal de potenciar el
turisme rural a la zona.
• La construcció d’equipament públic municipal per tal d’afavorir
la creació de zones comunes del poble i dinamitzar el caràcter
cultural i esportiu al municipi.
• Obtenció de les cessions reglamentàries de sistemes.
PARÀMETRES BÀSICS
• Superfície total de l’àmbit: 6.276 m2
• Zonificació: equipament públic i vivenda (clau EQ)
• Índex d’edificabilitat brut: 0,10m2s/m2s.
• Reserva d’habitatges de protecció pública: 20% sostre residencial
• Índex d’edificabilitat màxima per a usos compatibles: 0,05
m2s/m2s
• Índex d’edificabilitat mínima per a ús comercial: 0,01 m2/m2
4.CONDICIONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS
La zonificació per a aquesta zona es distribuirà obligatòriament tal
com s’indica als plànols.
• Ús d’equipament públic (clau EQ) en edificacions aïllades.
• La qualificació assenyalada en els plànols per a les zones
d’aprofitament privat es grafia a efectes de tipologia
edificatòria i ús i no per tal d’aplicar els índex
d’edificabilitat nets d’aquestes zones.
• La qualificació assenyalada en els plànols per a les zones
d’aprofitament privat es grafia a efectes de tipologia
edificatòria i ús i no per tal d’aplicar els índex
d’edificabilitat nets d’aquestes zones.
• Excepte en els casos indicats expressament en els plànols i en la
20
regulació específica dels sectors, els carrers definits pels
plans parcials tindran una amplada mínima de 12m tal com es
determina a continuació:
• Els vials assenyalats als plànols seran de construcció
obligatòria, amb el traçat i les característiques d’amplada i
secció indicades, quan donin continuïtat a vies provinents
d’altres ja existents o en projecte. En la redacció del Pla
Parcial el traçat es pot adaptar, mantenint el seu paper
estructurador. Quan exclusivament s’indica l’eix del carrer, el
seu traçat també es pot adaptar i definir en el planejament
sectorial.
5.SUPERFÍCIES
Edificació Equipaments 620 m2 10%
Àrea Equipaments 6.276 m2 73,8 %
Sup. total de l’àmbit 6.276 m2 100%
6.SUPERFÍCIES DE CESSIONS MÍNIMES AL MUNICIPI
• Les determinades reglamentàriament.
• La superfície de cessions destinades a sistemes locals d’espais
lliures i equipaments i habitatges dotacionals públics,
s’establirà en el Pla Parcial corresponent i serà la determinada
per l’art. 65.3 de la Llei 1/2005 d’urbanisme, de 26 de juliol.
La superfície de cessions destinades a vialitat, serà la
resultant de l’ordenació que determini el Pla Parcial
corresponent.
GESTIÓ
Reparcel·lació en la seva modalitat de compensació bàsica
21
SUD 3 (SUD)
1.ÀMBIT
Marcat en els plànols d’ordenació. Una parcel·la.
Entran al casc antic del poble a ma dreta, tal com s’indica als
planols.
2.OBJECTIUS
• Possibilitar el creixement residencial moderat al poble de
l’Albiol.
• Obtenció de les cessions reglamentàries de sistemes.
• zona residencial de baixa intensitat
3.PARÀMETRES BÀSICS
• Superfície total de l’àmbit: 6930 m2
• Índex d’edificabilitat brut: 0,40 m2s/m2s.
• Densitat global d’habitatges: 20 habitatges/Ha
• Reserva d’habitatges de protecció pública: 20% sostre residencial
• Índex d’edificabilitat màxima per a usos compatibles: 0,05
m2s/m2s
• Índex d’edificabilitat mínima per a ús comercial: 0,01 m2/m2
4.CONDICIONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS
La zonificació per a aquesta zona es distribuirà obligatòriament tal
com s’indica als plànols.
• Ús residencial en unifamiliars aïllades (clau 3).
• La qualificació assenyalada en els plànols per a les zones
d’aprofitament privat es grafia a efectes de tipologia
edificatòria i ús i no per tal d’aplicar els índex
d’edificabilitat nets d’aquestes zones.
5. SUPERFÍCIES
Vials 1500 m2 20 %
Residencial (3) 5430 m2/sol 80 %
Sup. total de l’àmbit 6930 m2 100 %
6.SUPERFÍCIES DE CESSIONS MÍNIMES AL MUNICIPI
• Les determinades reglamentàriament.
• La superfície de cessions destinades a sistemes locals d’espais
lliures i equipaments i habitatges dotacionals públics,
s’establirà en el Pla Parcial corresponent i serà la determinada
per l’art. 65.3 de la Llei 1/2005 d’urbanisme, de 26 de juliol.
La superfície de cessions destinades a vialitat, serà la
resultant de l’ordenació que determini el Pla Parcial
corresponent.
GESTIÓ
Reparcel·lació en la seva modalitat de compensació bàsica
Aquesta unitat d’actuació ja havia estat aprovada i actualment en
execució.
22
SUD 4 (SUD)
1.ÀMBIT
Marcat en els plànols d’ordenació. Una parcel·la.
A l’entorn del cementiri del poble de l’Albiol.
2.OBJECTIUS
• Possibilitar el creixement residencial moderat al poble de
l’Albiol.
• Obtenció de les cessions reglamentàries de sistemes.
• Zona residencial de baixa intensitat
3.PARÀMETRES BÀSICS
• Superfície total de l’àmbit: 5860 m2
• Índex d’edificabilitat brut: 0,40 m2s/m2s.
• Densitat global d’habitatges: 15 habitatges/Ha
• Reserva d’habitatges de protecció pública: 20% sostre residencial
• Índex d’edificabilitat màxima per a usos compatibles: 0,05
m2s/m2s
• Índex d’edificabilitat mínima per a ús comercial: 0,01 m2/m2
4.CONDICIONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS.
La zonificació per a aquesta zona es distribuirà obligatòriament tal
com s’indica als plànols.
• Ús residencial en unifamiliars aïllades (clau 3).
• La qualificació assenyalada en els plànols per a les zones
d’aprofitament privat es grafia a efectes de tipologia
edificatòria i ús i no per tal d’aplicar els índex
d’edificabilitat nets d’aquestes zones.
• Excepte en els casos indicats expressament en els plànols i en la
regulació específica dels sectors, els carrers definits pels
plans parcials tindran una amplada mínima de 12m tal com es
determina a continuació:
• Els plans parcials també podran establir a l’interior de la xarxa
de carrers formes d’ocupació “cul de sac”. Quan aquest tingui
accés rodat a habitatges, la seva dimensió serà aquella en què
s’hi pugui inscriure un cercle de 23m de diàmetre.
• Els vials assenyalats als plànols seran de construcció
obligatòria, amb el traçat i les característiques d’amplada i
secció indicades, quan donin continuïtat a vies provinents
d’altres ja existents o en projecte. En la redacció del Pla
Parcial el traçat es pot adaptar, mantenint el seu paper
estructurador. Quan exclusivament s’indica l’eix del carrer, el
seu traçat també es pot adaptar i definir en el planejament
sectorial.
2 2 6 2
12
TIPUS A,B,C,D,F
23
5.SUPERFÍCIES
Vials 600 m2 12 %
Espais Lliures 240 m2 74 %
Residencial (3) 5020 m2/sol 14 %
Sup. total àmbit 5860 m2 100 %
6.SUPERFÍCIES DE CESSIONS MÍNIMES AL MUNICIPI.
• Les determinades reglamentàriament.
• La superfície de cessions destinades a sistemes locals d’espais
lliures i equipaments i habitatges dotacionals públics,
s’establirà en el Pla Parcial corresponent i serà la determinada
per l’art. 65.3 de la Llei 1/2005 d’urbanisme, de 26 de juliol.
La superfície de cessions destinades a vialitat, serà la
resultant de l’ordenació que determini el Pla Parcial
corresponent.
GESTIÓ
Reparcel·lació en la seva modalitat de compensació bàsica
24
2.2- ZONES D’ACTUACIÓ: MASIES CATALANES
VILLA URRUTIA (UA1)
1.ÀMBIT
Marcat en els plànols d’ordenació
Al nucli central de la urbanització Masies Catalanes.
2.OBJECTIUS
• Possibilitar una zona d’equipament privat a la urbanització
Masies Catalanes
• Tancament del vial d’accés públic a través de la propietat privada
Villa Urrutia, per tal que aquest recinte es pugui tancar al
públic. Es substitueix per un vial públic, de 5 m d’ample, de
tipus peatonal i arbrat. Es situarà juxtaposat a la part nordoest,
per la part exterior del límit del recinte de propietat de
Villa Urrutia. Aquest vial ha de permetre el pas de vehicles de
serveis tècnics i d’emergència.
• Obtenció de les cessions reglamentàries de sistemes.
• Nova zona d’equipament privat dirigit a ús col·lectiu.
3.PARÀMETRES BÀSICS
• Superfície total de l’àmbit: 15371,81 m2
• Edificabilitat: 5700 m2/sostre.
• Reserva d’habitatges de protecció pública: 20% sostre residencial
• Índex d’edificabilitat màxima per a usos compatibles: 0,05
m2s/m2s
• Índex d’edificabilitat mínima per a ús comercial: 0,01 m2/m2
4. CONDICIONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS
La zonificació per a aquesta zona es distribuirà obligatòriament tal
com s’indica als plànols.
• Ús hoteler (clau H) i ús esportiu i termes (clau E)
• La qualificació assenyalada en els plànols per a les zones
d’aprofitament privat es grafia a efectes de tipologia
edificatòria i ús i no per tal d’aplicar els índex
d’edificabilitat nets d’aquestes zones.
5. SUPERFÍCIES
Vials 1000,86 m2 6,51 %
Espais Lliures 2965,82 m2 72,83 %
Hotel (clau H) 1500 m2 9,76 %
Equip.esportiu i Termes (clau E) 600 m2 3,90 %
Edificacions existents 1076,05 m2 7,00 %
Sup. total de l’àmbit 15371,8 m2 100%
25
6. SUPERFÍCIES DE CESSIONS MÍNIMES AL MUNICIPI
• Les determinades reglamentàriament.
• La superfície de cessions destinades a sistemes locals d’espais
lliures i equipaments i habitatges dotacionals públics,
s’establirà en el Pla Parcial corresponent i serà la determinada
per l’art. 65.3 de la Llei 1/2005 d’urbanisme, de 26 de juliol.
La superfície de cessions destinades a vialitat, serà la
resultant de l’ordenació que determini el Pla Parcial
corresponent.
GESTIÓ
Per tal d’aconseguir que Villa Urrutia esdevingui un equipament
Municipal, es farà una permuta per la cual l’edificabilitat d’aquesta
es traslladarà al nou sector d’ampliació de Masies Catalanes com a part
de la cessió d’aquest sector a l’Ajuntament de l’Albiol.
26
SUD 5 (ZONA “AMPLIACIÓ MASIES CATALANES”)
1.ÀMBIT
Marcat en els plànols d’ordenació
Comprès entre l’actual carretera TV-7046 de l’Albiol i la urbanització
Masies Catalanes.
2.OBJECTIUS
• Possibilitar la implantació d’un creixement residencial i ordenar
un sector a l’oest de l’actual urbanització Masies Catalanes.
• Obtenció de les cessions reglamentàries de sistemes.
• El desenvolupament d’aquest Pla Parcial queda vinculat l’execució
de la via principal de 18m i una zona d’equipaments públics
situats a la banda oest d’aquest vial. Es situaran obligatòriament
tal com s’indica en els plànols.
• Zona residencial d’intensitat mitjana
• Connexió del viari de la part nord del sector amb el carrer Dragó,
ja existent, de la urbanització Masies Catalanes.
3.PARÀMETRES BÀSICS
• Superfície total de l’àmbit: 137764,52 m2
• Zonificació: zona residencial d’intensitat mitjana
• Índex d’dificabilitat brut: 0,20 m2s/m2s.
• Num.d’habitatges: 250 habitatges
• Reserva d’habitatges de protecció pública: 20% sostre residencial
• Índex d’edificabilitat màxima per a usos compatibles: 0,05
m2s/m2s
• Índex d’edificabilitat mínima per a ús comercial: 0,01 m2/m2
4.CONDICIONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS
La zonificació per a aquesta zona es distribuirà obligatòriament tal
com s’indica als plànols.
• Ús residencial en edificacions en renglera unifamiliars o
bifamiliars superposades(clau 2); unifamiliars aïllades (clau 3);
i blocs plurifamiliars (clau 4) de poca alçada amb possibilitat
d’ús comercial en PB.
• La qualificació assenyalada en els plànols per a les zones
d’aprofitament privat es grafia a efectes de tipologia
edificatòria i ús i no per tal d’aplicar els índex
d’edificabilitat nets d’aquestes zones.
El vial principal de 18m i té la distribució següent:
• Excepte en els casos indicats expressament en els plànols i en la
regulació específica dels sectors, els carrers definits pels
plans parcials tindran una amplada mínima de 12m tal com es
determina a continuació:
PK
2.5 2.5 3.5 2.5 2.5
18
TIPUS E
BICI
0.5 3.5
27
• Els edificis de nova construcció hauran de preveure espais i
condicions tècniques suficients per la ubicació d’instal.lacions
receptores d’energia solar o altres energies alternatives, que
cobreixin les necessitats domèstiques i de serveis propis de
l’edificació.
Aquestes instal.lacions hauran de preveure la seva integració en
el disseny de l’edificació, tenint en compte, en especial,
l’impacte estètic i/o visual que puguin produir. L’incompliment
d’aquesta premissa podrà suposar la denegació de llicència per les
corresponent obres.
• Els vial E assenyalat als plànols serà de construcció obligatòria
pel que fa al seu traçat, amplada i secció indicades. Quan només
es grafia l’eix del carrer, el seu traçat es pot adaptar, encara
que s’han de complir l’amplada i la secció indicades.
5.SUPERFÍCIES
Vials 26469,7099 m2 19,2 %
Recollida Selectiva 100,00 m2 0,07 %
Espais Lliures 17268,49 m2 9,7 %
Residencial (2) 31425,20 m2 22,8 %
Residencial (3) 34239,05 m2 24 %
Residencial (4) 18707,92 m2 13,6 %
Equipaments 9654,15 m2 7 %
Sup. total de l’àmbit 144809 m2 100 %
6.SUPERFÍCIES DE CESSIONS MÍNIMES AL MUNICIPI.
• Les determinades reglamentàriament.
• La superfície de cessions destinades a sistemes locals d’espais
lliures i equipaments i habitatges dotacionals públics,
s’establirà en el Pla Parcial corresponent i serà la determinada
per l’art. 65.3 de la Llei 1/2005 d’urbanisme, de 26 de juliol.
La superfície de cessions destinades a vialitat, serà la
resultant de l’ordenació que determini el Pla Parcial
corresponent.
De la cessió resultant d’equipaments públics, els metres
corresponents a l’edificabilitat de Villa Urrutia seràn permutats
per la cessió d’aquesta en favor dels actuals propietaris.
GESTIÓ
Reparcel·lació en la seva modalitat de compensació bàsica
2 2 6 2
12
TIPUS A,B,C,D,F
28
IV.REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE. (SNU)
1.-DISPOSICIONS GENERALS
1.DEFINICIÓ I TIPUS
 El sòl no urbanitzable comprèn terrenys que es caracteritzen per
una voluntat de mantenir les seves condicions naturals i el seu
caràcter pròpiament rústic. No hi són permesos els processos
d’urbanització de caràcter urbà ni els usos contradictoris amb
l’aprofitament natural del territori. Es prohibeixen les
parcel·lacions urbanístiques en sòl no urbanitzable. Només es
permetran els aprofitaments agrícoles, forestals i paisatgístics.
 El sòl no urbanitzable es regeix per les limitacions que estableix
l’art. 47 Llei d’Urbanisme, segons el desenvolupament i la
concreció de detall que s’efectua en aquest capítol. En tot cas
haurà d’assegurar-se la conservació dels seus elements naturals:
sòl, flora, fauna i paisatge.
 Els Plans especials que desenvolupin les determinacions del sòl no
urbanitzable no podran alterar les determinacions del POUM,
excepte per regular més restrictivament les condicions
d’edificació i d’ús i per augmentar la superfície establerta com a
mínima per a les finques.
 En termes generals, constitueixen el sòl no urbanitzable:
- Els terrenys que el POUM classifica com a tals per raó de la
incompatibilitat amb llur transformació i la inadequació al
desenvolupament urbà.
- Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no
inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable.
2.-ZONIFICACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE
Definició de zones
- Sòl Rural, ………………………………. clau 20
- Sòl de Protecció forestal, ……………….. clau 21
- Sòl d’interès paisatgístic, ………………. clau 22
- Sòl d’interès natural protegit, ……………. clau 23
- Protecció Patrimonial, …………………… clau 24
SÒL RURAL (clau 20)
1. Definició: Sòls que tenen un cert valor agrícola, són erms o
històricament han estat conreats de secà i no es preveu la seva
transformació en rec, i esdevenen inadequats per al desenvolupament
urbà, ateses les previsions de creixement racional i sostenible del
municipi, concretades en aquest POUM en un increment substancial
del sòl apte per urbanitzar.
29
2. Condicions d’ús: A més de l’ús agrícola i forestal, s’admet la
continuïtat de l’ús ramader i pecuari de les activitats existents
en el moment de l’aprovació del Pla, les quals s’hauran d’adaptar a
la legislació sectorial vigent i a les ordenances municipals
específiques en la matèria.
Referent a l’ús d’habitatge, només s’admet l’habitatge unifamiliar
que s’ajusti a les condicions establertes a l’article que regula
l’habitatge en el sòl no urbanitzable (Secció 2). S’admet l’ús
recreatiu limitat a les cases de colònies, turisme rural i escoles
de la natura amb reutilització d’edificis existents i
instal·lacions d’interès públic i social i les vinculades a obres
públiques.
3. Construccions: Superfície mínima de finca només s’admetran
edificacions agropequàries en el cas que el conjunt de la finca
assoleixi la unitat mínima de conreu, i que la parcel·la on s’ubica
tingui una superfície mínima de 10.000 m2 en una única extensió.
Les condicions particulars d’edificació figuren als articles.
Distàncies mínimes: sens perjudici del que determina l’article i
que regula les construccions agrícoles i agropecuàries.
Cap edificació es situarà a menys de 15m dels camins públics, 500 m
del sòl urbà i urbanitzable ni a 150 m d’habitatges existents que
no siguin de la mateixa propietat.
Els tancaments seran de colors del ventall dels clars o terrosos.
No s’admet ni el color blanc ni colors que contrasten amb el
paisatge. Les parets s’hauran d’acabar amb materials propis de
façana, si són de totxana, s’hauran d’arrebossar i pintar.
S’haurà de resoldre i especificar en la tramitació de la llicència
el sistema de depuració de les aigües residuals i el seu abocament
final.
La nova edificació no suposarà la destrucció de l’arbrat existent.
En tot cas els possibles arbres arrencats es reemplaçaran dins el
termini màxim d’un any. En la sol·licitud de llicència municipal hi
constarà el seu nombre, localització i procés de replantació.
SÒL DE PROTECCIÓ FORESTAL (clau 21)
1. Definició: D’acord amb l’article 2 de la Llei 6/1988 forestal de
Catalunya aquest POUM qualifica com a sòl forestal el sòl rústic
poblat majoritàriament d’espècies arbòries, amb arbustos, matolls i
herbes; els erms situats en els límits dels boscos que siguin
necessaris per a la protecció d’aquests, els erms que per llurs
característiques siguin adequats per a la reforestació i els prats
de regeneració natural.
Les àrees forestals compreses en aquesta qualificació són àrees
boscoses que han de ser protegides com a reserva natural i àrees de
bosc a conservar o repoblar, per la importància paisatgística
primordial en la configuració física del territori.
Aquestes zones a més d’estar sotmeses a la legislació específica
sobre defensa i conservació de masses forestals i al que estableix
la legislació urbanística respecte a zones verdes, queden subjectes
a aquesta normativa.
La destinació de terrenys, en virtut d’aquest POUM a zones boscoses
no requereix necessàriament la titularitat pública. Les finques de
propietat privada qualificades com a zones boscoses, seran
30
mantingudes i conservades adequadament per garantir la millor
seguretat en front als incendis.
2. Condicions d’ús: En general l’únic ús admès és el forestal, raó per
la qual queda prohibida qualsevol transformació del sòl que lesioni
el valor específic de la vegetació arbòria. Es prohibeix qualsevol
tipus d’edificació; l’habitatge només s’admet a les masies
existents.
En les masies o edificacions existents es permetran els usos
sanitari, sòcio-cultural, docent, restauració i recreatiu amb les
condicions assenyalades a l’ ¡Error! No se encuentra el origen de la
referencia.. Aquestes es troben grafiades i especificades en el
plànol normatiu de zonificació del sòl no urbanitzable a escala
1:5.000.
3. L’aprofitament dels productes forestals: es realitzarà dins dels
límits que permeten els interessos de la seva conservació i millora,
d’acord amb la Llei 6/1988, forestal de Catalunya. La repoblació
forestal es portarà a terme amb espècies pròpies de la zona. Es
prohibirà la plantació intensiva d’espècies que puguin alterar les
unitats de paisatge, l’equilibri ecològic i l’entitat de les
vegetacions autòctones.
SÒL D’INTERÈS PAISATGÍSTIC. (clau 22)
Definició: Comprèn el sòl no urbanitzable que per les seves
característiques naturals, geològiques o ambientals, o per
constituir elements significatius en el paisatge, ha de ser objecte
d’una especial protecció pel seu alt valor ecològic i per la
importància paisatgística primordial en la configuració física del
territori municipal; de forma que s’impedeixin les actuacions que
puguin perjudicar les seves condicions naturals.
Aquestes zones a més d’estar sotmeses a la legislació específica
sobre la defensa i conservació de les masses forestals i el que
estableix la legislació urbanística respecte les zones verdes,
queden subjectes a aquesta normativa.
La destinació dels terrenys no requereix necessàriament la
titularitat pública. Les finques seran cuidades i conservades
adequadament per garantir el seu caràcter forestal i la millor
seguretat de la seva riquesa natural i paisatgística enfront els
incendis.
Condicions d’ús: Els terrenys integrants dels boscos no podran ser
dedicats a usos, aprofitaments i utilitzacions que impliquin
transformació de la massa boscosa; el seu aprofitament s’ajustarà a
les determinacions de la Llei 6/1988 forestal de Catalunya.
A més de la intervenció de l’Administració forestal l’Ajuntament
haurà de vetllar per impedir que sota qualsevol pretext es
realitzin aprofitaments que comportin un atemptat al caràcter
intrínsec del bosc. Es prohibirà la plantació intensiva d’espècies
que puguin alterar l’equilibri ecològic i l’entitat de les
vegetacions del bosc.
En consideració dels valors especials d’aquests terrenys i de les
característiques morfològiques, no s’admet cap tipus de nova
edificació, la tala d’arbrat, l’ús extractiu, els abocaments de
qualsevol tipus i qualsevol modificació que desvirtuï les
característiques de l’entorn.
Queda prohibida l’obertura de vies no grafiades per aquest POUM.
31
SÒL DE PROTECCIÓ D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL (clau 23)
Definició: Aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal qualifica com
a espais d’Interès Natural Protegits aquelles zones catalogades o
protegides pel Departament de Medi Ambient.
Així doncs, dins d’aquesta classificació s’inclouen els espais
inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN).
Les determinacions que seran d’aplicació són les que estableix el
Pla d’espais d’interès natural pels espais del PEIN, encara que les
normes de creació de cadascun dels parcs naturals seran les que en
determinin les activitats i usos admissibles.
Condicions d’ús: Qualsevol pla o projecte que, sense tenir relació
directa amb la gestió del lloc o sense ser necessari per la
mateixa, pugui afectar de forma apreciable als citats llocs, ja
sigui individualment o en combinació amb altres plans i projectes,
es sotmetrà a una adequada avaluació de les seves repercussions en
el lloc, tenint en compte els objectius de conservació del
mencionat espai. Aquests plans o projectes s’hauran de sotmetre a
informació pública.
Condicions d’edificació: En aquestes àrees es prohibeix qualsevol tipus
d’edificació, la tala d’arbrat autòcton i qualsevol modificació que
desvirtuï les característiques de l’entorn. S’admeten les obres de
consolidació i de millora de les construccions tradicionals
existents d’acord amb els criteris de la present normativa.
Aquestes obres s’hauran de justificar en funció del programa
familiar dels residents i es realitzaran amb respecte a l’entorn.
SÒL DE PROTECCIÓ PATRIMONIAL (CALU 24)
Pla Especial de les ruïnes del Castell de l’Albiol (PE1)
1. OBJECTE DEL PLA ESPECIAL
L’objecte d’aquest Pla Especial serà la conservació de les ruïnes i
l’entorn immediat d’aquestes. El seu emplaçament està inclòs dins el
pla Natura 2000 Prades – El Monstant i pel seu interès paisatgístic
i cultural cal preservar-lo dels processos urbans i protegir-lo
ambientalment.
Amb la redacció del PE2 es pretén potenciar la seva recuperació
paisatgística i ecològica, a més de la seva incorporació a les
ofertes i dinàmiques tant científiques com turístiques, que poden
realçar el seu valor; tenint en compte també la incorporació
necessària de l’educació ambiental que el donarà a conèixer per
garantir llur conservació.
Aquest espai contarà amb la xarxa viària ja existent, a més d’un nou
camí que voreja la muntanya per tal de realitzar un sèrie de
recorreguts paisatgístics al llarg de l’entorn esmentat i que
connecta amb el camí de la zona d’ampliació del poble (U.A. 4).
Es tracta doncs, d’ordenar un àmbit paisatgístic d’un atractiu
específic suficient per integrar-lo dins una estructura general, la
d’espais lliures, bàsica per la millora de la qualitat de vida del
municipi.
32
Els criteris generals que ha de recollir aquest PE seran els de la
requalificació de l’espai natural amb una ordenació paisatgística i
ambiental adequada a les seves característiques i planificada per
donar un caràcter públic als diferents espais, garantint sempre unes
actuacions respectuoses amb l’entorn.
2. CARACTERÍSTIQUES URBANÍSTIQUES
El PE 2 respectarà, en general, les zones de sòl no urbanitzable
definides pel POUM i definirà els espais qualificats com a sistema
viari.
L’Albiol, maig de 2008
Josep Martí Borràs
arquitecte

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>