L’Associació Alveolus ens comunica que el dia 6 d’octubre a les 11 es celebraran a l’Albiol les terceres jornades culturals
Al mateix temps ens comunica que ja té una pàgina web propia. www.alveolus.cat que está linkada a la de Bonretorn.
L’Associació Alveolus ens comunica que el dia 6 d’octubre a les 11 es celebraran a l’Albiol les terceres jornades culturals
Al mateix temps ens comunica que ja té una pàgina web propia. www.alveolus.cat que está linkada a la de Bonretorn.
¡Hola!
(amb l’entranyable record de dues persones: Carlos de Ahumada Gual i Ramon Batlle Punyed)
text: Karme Salmanticensis
fotografies: Pep Gades
Des de Bonretorn -el Bonretorn real i quotidià- i des de el seu entorn, l’Albiol i els masos que l’envolten, sempre hem cregut que és millor pensar l’ avui per construir el demà. Les coses que han anat succeint en els segles passats i també les persones de bona voluntat que les han viscudes i les han fet possibles són, certament, un referent per a nosaltres, però des d’un pudorós i prudent silenci. Amb tot, sabem que a vegades cal retenir l’instant que s’escapa i es converteix en passat. Encara que sigui per un moment (millor així) per tornar a caminar construint i obrint nous camins per a les noves generacions que arriben al lloc, a Bonretorn, als masos, a tot l’Albiol. Continue reading
AE 09/3996, Expedient TA 20090026 El tema que ens porta aquí son els valors del paisatge. Aquest tema va sortir a la vista d’un article molt interessant de la Vanguardia del 12.10.2012, de Esteve Giralt, en el que es destacava:
- El paisatge es un valor medioambiental i també negoci.
- S’imposa ara la preservació de la natura com a recurs econòmic per al territori i signe d’indentitat.
- Dels moviments a la contra s’ha passat a projectes de desenvolupament econòmic en positiu lligats al paisatge.
- El paisatge s’ha convertit en un element clau d’una suma de valors a favor d’un model de desenvolupament fonamentat en el turisme i la indústria agroalimentària.
A més a més s’ha de considerar que el catàleg del paisatge aprovat pel departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya destaca, en el que es refereix als valors del territori en la nostra zona:
Els valors naturals i ecològics del paisatge fan referència als factors o elements que determinen la qualitat del medi natural. S’han identificat un seguit de paisatges que, sense gaudir de cap figura de protecció ni haver estat proposats integrament per formar part de la Xarxa Natura 2000, presenten valors ecològics de primer ordre.< Continue reading
És un coleòpter barrinador de la família dels curculiònids, originari del Sud-est asiàtic i la Polinèsia. Les primeres deteccions a l’Estat espanyol es produïren l’any 1995 a les províncies andaluses de Granada i Màlaga. Posteriorment, sobre tot l’any 2000, fou detectat a altres regions del litoral mediterrani espanyol, a Catalunya el primer focus de la plaga es va localitzar a la localitat del Vendrell el mes de desembre de 2005. Actualment es troba a tots els països del litoral mediterrani on ha provocat la mort de milers de palmeres.
Les plantes més sensibles, segons la Comissió Europea del 25 de maig de 2007, són aquelles (exceptuant els fruits i les llavors) que tinguin un diàmetre del tall a la base superior de 5 cm. Aquestes són: l’Areca catechu, Arenga pinnata, Borassus flabellifer, Calamus merilli, Caryota maxima, Caryota cumingii, Cocos nucifera, Corypha gebanga, Coryha elata, Elaeis guineensis, Livistrona decipiens, Metroxylon sagu, Oreodoxa regia, Phoenix canariensis, Phoenix dactylifera, Phoenix theophrasti, Phoenix sylvestris, Sabal umbraculifera, Trachycarpus fortunei i Washingtonia spp.
Tothom sap de la presència d’aquest coleòpter i del seu atac mortifer a les palmeres que invaeix.
L’estament públic de la Generalitat de Catalunya va realitzar un pla d’acció d’acord amb el que especifica la Decisió de la Comissió Europea i a les directrius establertes pel Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino en referència a les mesures que cal prendre si es confirma la presència del morrut roig de les palmeres. A més d’informar als titulars sobre les mesures d’eradicació, de prevenció i lluita per controlar i evitar la propagació d’aquesta plaga. Pero molts propietaris no han sigut prou conscients del que suposaba l’aparició d’aquest barrinador i han desestimat les accions a adoptar per tal d’evitar-ho.
Avui dia, el morrut roig de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus),
ja està instal•lat per tota la
urbanització de les Masies Catalanes;
“dios nos coja confesados”
Cheisboiguer
L’Albiol, complexitat i riquesa d’un territori
17 de juny de 2012
Text : Jordi MartíFotografies: Derviche
Vist el ressò obtingut per les I Jornades d’Alveolus, celebrades l’any passat, que van tractar sobre el futur de l’Albiol i van girar principalment a l’entorn de la destrucció del territori a causa de l’extracció d’àrids practicada per l’empresa La Ponderosa, enguany s’ha tornat a organitzar una ronda de ponències que tenien per objectiu exposar les alternatives de desenvolupament sostenible i respectuós de l’entorn en base a tres temes: pagesia, bosc i desenvolupament a partir de la realitat rural i urbana del municipi de l’Albiol. En un matí assolellat i calorós de mitjans de juny, una cinquantena de persones vam acudir a l’Albiol per escoltar les interessants exposicions dels tres ponents i mantenir-hi un diàleg distès i constructiu sobre els reptes que cal encarar per desenvolupar el territori de forma harmònica.
Carles de Ahumada, president de l’associació, va iniciar l’acte amb una breu explicació sobre la situació socioeconòmica actual del municipi —en què l’agricultura ha passat a ocupar el darrer lloc molt per dessota del sector serveis—, i apuntant les pistes per on sembla que la situació s’anirà revertint: el retorn a una agricultura que recuperi la saviesa ancestral, però que al mateix temps incorpori noves tècniques i coneixements que la facin sostenible i energèticament eficient; una agricultura multifuncional que asseguri la sobirania alimentària dels habitants del territori en general i de les seves ciutats en particular; una agricultura que tingui cura del paisatge; una agricultura, en definitiva, cívica i social, que doni preponderància a les persones per damunt dels beneficis econòmics. A continuació va presentar els tres ponents encarregats d’abordar les temàtiques citades des de perspectives diferents. Continue reading