AE 09/3996, Expedient TA 20090026 El tema que ens porta aquí son els valors del paisatge. Aquest tema va sortir a la vista d’un article molt interessant de la Vanguardia del 12.10.2012, de Esteve Giralt, en el que es destacava:
- El paisatge es un valor medioambiental i també negoci.
- S’imposa ara la preservació de la natura com a recurs econòmic per al territori i signe d’indentitat.
- Dels moviments a la contra s’ha passat a projectes de desenvolupament econòmic en positiu lligats al paisatge.
- El paisatge s’ha convertit en un element clau d’una suma de valors a favor d’un model de desenvolupament fonamentat en el turisme i la indústria agroalimentària.
A més a més s’ha de considerar que el catàleg del paisatge aprovat pel departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya destaca, en el que es refereix als valors del territori en la nostra zona:
Els valors naturals i ecològics del paisatge fan referència als factors o elements que determinen la qualitat del medi natural. S’han identificat un seguit de paisatges que, sense gaudir de cap figura de protecció ni haver estat proposats integrament per formar part de la Xarxa Natura 2000, presenten valors ecològics de primer ordre.</em>
Els espais que actuen com a connectors biològics entre grans superfícies naturals tenen un destacat valor ecològic. En el cas de l’àmbit del Camp de Tarragona s’han detectat cinc grans àmbits que actuen com a connectors:
- Al sector meridional, entre el sistemes muntanyes de Tivissa-Vandellòs-Serra de Llaberia,serra de Montsant, i Muntanyes de Prades, fan aquesta funció de connectors la muntanya d’Escornalbou, la serra de l’Argentera, el coll de la Teixeta, Puigcerver, la serra del Molló, els cingles d’Arbolí, la punta de la Peixera-puig de la Font-La Pòpia-Lo Morrot, el coll Major-serra Alta, la serra d’Obagues, i la serra dels Llagossets-serra dels Borrassos.
Altres espais que presenten un valor ecològic són els mosaics agroforestals, ja que combinen conreus (majoritàriament de secà) amb clapes forestals. Aquest fet els converteix en indrets amb alts nivells de biodiversitat i de qualitat paisatgística. En l’àmbit del Camp de Tarragona s’han identificat cinc grans àrees amb aquestes característiques, entre les quals es troba el sector de forma allargassada que s’estén als peus de les muntanyes del Baix Camp,des de la plana de l’Hospitalet de l’Infant fins a la Conca d’Alforja-Vilaplana. Són paisatges caracteritzats per la presència de conreus de secà (garrofers a la plana de l’Hospitalet, olivera als peus de la muntanya d’Escornalbou, i avellaner a la conca d’Alforja-Vilaplana), on s’hi intercalenpetites bosquines de pi blanc, garrigues o màquies.
Davant d’aquests valors DELTERPA vol defensar el terme de Riudecols impedint agressions que el destrueixen sense significat econòmic per al poble i per la seva gent, i que impedeix el futur creixement sobre la base del respecte dels valors del paisatge i d’un desenvolupament sostenible:
La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d’organitzar l’activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És sovint una qüestió controvertida. Va ser un dels eixos del Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona-2004.
Dit amb senzillesa, sostenibilitat és proveir el millor per les persones i el medi ambient ara i en el futur indefinidament. Segons l’Informe Brundtland de 1987, la sostenibilitat és “Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.”
Esquema dels tres pilars del desenvolupament Sostenible
El concepte de sostenibilitat està recollit a més a més en el DECRETO Legislativo 1/2010, de 3 de agosto, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de urbanismo
Artículo 3. Concepto de desarrollo urbanístico sostenible.
1. El desarrollo urbanístico sostenible se define como la utilización racional del territorio y el medio ambiente y comporta combinar las necesidades de crecimiento con la preservación de los recursos naturales y de los valores paisajísticos, arqueológicos, históricos y culturales, a fin de garantizar la calidad de vida de las generaciones presentes y futuras.
També recull el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona de 12.01.2010 el criteri d’equilibri entre el cost i el benefici. Així:
Article 2.18
Activitats extractives
4. Les propostes de noves activitats extractives han de ponderar des de l’anàlisi multi criteri del
costbenefici els valors naturals, ambientals, agraris i patrimonials enfront del valor dels béns miners objecte d’explotació, la disponibilitat i necessitat d’aquests i els costos globals del seu transport. Els desenvolupaments urbanístics han de tenir en compte les afectacions derivades d’aquestes activitats i evitar possibles conflictes d’usos
O sigui que hauria de respectar-se un desenvolupament que aconsegueixi l’equilibri entre els aspectes socials, mediambientals i econòmics, de tal forma que al mateix temps es respectin els principis d’equitat, viabilitat, habitabilitat que el fessin sostenible.
I DELTERPA ha de lluitar contra allò que no compleixin aquesta valors, així com lluitar per a fer propostes positives pel poble i pel seu equilibri, tal com s’explicarà.
SITUACIÓ ACTUAL
Respecte a les extraccions autoritzades fins a la data i en funcionament en el terme municipal de Riudecols, de 19,38 Km 2 equivalent a 1.938 Ha. (veure la pag. Web d’aquesta població) s’assenyalen:
PEDRERES EN ACTIU:
1.- Canteras Las Ponderosa SA. Explotació Puig Marí:
AE 92/1864-01 amb expedients OGAU:
- Tl20010018
- Tl20020093
Total superfície: 64,64 Ha.
2.- Baltasar López Conchillo (Pedrera Balta)
- Expedient OGAU: TA20060103 6,05 Ha.
3.- Considetesa (Pedrera Annabelen)
- Expedient OGAU: TAAD080033 8,83 Ha.
4.- Vivers i Jardineria Jordis SL. Explotació Creuets
-
- Superfície: 6,38 Ha
Total: 5 expedients amb una superfície de 85,90 Ha. = 4,40% de les 1.946 Ha del terme municipal de Riudecols.
A destacar que totes les autoritzacions excepte la de la Ponderosa han estat recorregudes davant de l’administració i desprès davant del Tribunal Contenciós Administratiu, estant pendents de sentència. La de Jordis encara no hi ha resolució administrativa definitiva, havent presentat recurs de reposició contra la resolució de 8 de maig de 2012 per la qual s’atorga a l’empresa l’autorització ambiental per l’explotació de recursos miners
PEDRERES EN TRÀMIT. A més a més estan en tràmit les següents autoritzacions:
1.- Canteras Las Ponderosa SA. Explotació Victoria
AE 06/3721, Expedient TA20080062:
Superfície: 72,17 Ha.
2.- Capricornio Proyectos e Inversiones SLU.
Explotació Victoria
Expedient TA 20110037
Superfície: 57,37 Ha.
3.- Considetesa. Ampliació Annabelén
AE 01/3216, Expedient TA 20100078
Superfície 10,64 Ha.
Total 140,18 Ha. = 7,20 % de les 1.946 Ha del terme municipal de Riudecols.
TOTAL PEDRERES: el total afectat considerant les pedreres en actiu i les en potència son: 4,40% +7,20% =11,60 % de tot el terme municipal de Riudecols contra una mitjana del 0,34% al Baix Camp o del 0,20% a Catalunya l’any 2005.
Es destaca també que respecte a las Canteras La Ponderosa, Explotació Puig Marí, hi ha en tràmit sota l’expedient núm. TA 20100016 un canvi substancial quina superfície està inclosa dins la CD Victoria, AE 06/3721 (TA20080062), i quin abast no es coneix.
A les autoritzacions ja donades i en tràmit s’han de sumar les següents plantes de tractament:
- La planta d’asfalts concedida a PABASA autoritzada el 20.07.2010, i que ha estat objecte de recurs.
- Una autorització de 22.11.2001 a la mateixa PABASA d’una planta asfàltica a la pedrera Puig Marí.
- Una altre autorització d’una planta de tractament 4.04.2003 en favor de l’empresa BENITO ARNÓ.
I també estan en curs:
- Una planta de tractament d’àrids demanada per Baltasar López Conchillo, que té en aquest moment informe favorable per a instal·lar-se a la mateixa pedrera Baltà. Aquesta planta ha obtingut una proposta de resolució favorable de 9.07.2010 que ha estat impugnada.
- Una planta asfàltica demanada per Benito Arnó e Hijos, expedient TL 20090075, amb informe favorable de 25.02.2010.
El mes greu es que totes les plantes, tant d’extracció com de tractament, es situen a tocar amb els nuclis urbans i dels llocs habitats, menyspreant el mes mínim sentit de l’equilibri de les activitats extractives amb la vida de les persones.
Així:
- La extracció de la Ponderosa està situada a sobre de l’agregat de Les Irles, amb greu risc de que pluges torrencials, habituals a la zona, puguin fer descendir la pedrera a sobre de les cases.
- Les extraccions de la Mina Annabelén, Baltà i Jordis es situen molt a prop de l’agregat de Les Voltes i de Riudecols (entre 300 m i 1.000 m).
A destacar a més a més que cap de les pedreres en actiu té llicència urbanística ni llicència d’activitats. La única que ha demanat la llicència urbanística es la de Jordis (Creuet), estant pendent de resolució sense que hi hagi hagut exposició al públic.
De tota manera la inactivitat municipal que existia al respecte sembla que s’està rectificant ja que per primera vegada s’ha negat lliurar un certificat de compatibilitat urbanística per la pedrera demanada per Capricornio Proyectos e Inversiones SLU. (Explotació Victoria, Expedient TA 20110037, per a una superfície de 57,37 Ha.a tocar de la pedrera de Considetesa, a la Bruguera), i sembla ser que es justificarà la impossibilitat de donar la llicència urbanística a la extracció Creuet.
VALOR QUE, D’ACORD AMB ELS PROJECTES PRESENTATS, LES PEDRERES APORTEN AL MUNICIPI
No podem valorar el que la pedrera de la Ponderosa aporta al municipi. Si que sabem que totes les altres pedreres en actiu no aporten cap ingrés per al poble, i les seves estimacions econòmiques donen llum sobre l’expoli que representa per a Riudecols, que sacrifica el seu territori a canvi de res. Així:
- Baltasar López Conchillo (Pedrera Balta): una inversió de 27.030 € per explotar 6,05 Ha, amb una contractació de 3 persones per uns salaris de 16.503 € i un benefici de 18.727,1 €. La fiança per la restauració es de solament48.278,90 €
- Vivers i Jardineria Jordis SL. Explotació Creuets: pressupost de posada en marxa de 180.000 € per una explotació de 6,38 Ha, amb un cost de personal previst de 20.155 € (cost de 2 persones durant 120 dies a l’any, no incloent els restants 220 dies per destinar-los a altres treballs aliens), i un resultat d’explotació de 248.914 €. La fiança per la restauració es de 137.788,16 €.
- Considetesa (Pedrera Annabelen):pressupost de posada en marxa de ……..€ per una explotació de 8,83 Ha. amb un cost de personal previst de ……….€ (cost de .. persones) ), i un resultat d’explotació de ……….€. La fiança per la restauració es de 124.952,58 €.
QUIN ES EL MAL IRREPARABLE QUE REPRESENTEN.
Es clar que unes extraccions que no comporten cap benefici, ni d’ocupació laboral o de treball, ni de contribucions per Riudecols, representen una destrucció pel terme municipal d’impossible reversió vista la escassa xifra de fiança demanada per a la restauració de cada una de els pedreres, i representen també un desequilibri en el que s’entén com desenvolupament sostenible: només cal veure, per als habitants de Riudecols, els forats que van sortint a tocar de les Irles, i ara a tocar del propi Riudecols així com de les Voltes, afectant directament als habitants de llocs que abans eren la representació de l’equilibri entre les persones i el medi. No es compleixen cap dels requisits per entendre que es respecten els valors socials, mediambientals i econòmics, ni es respectessin els principis d’equitat, viabilitat, i habitabilitat. I evidentment tampoc es respecten els valors del paisatge que permetin no solament un equilibri pels habitants, sinó una mínima expectativa d’activitats turístiques o agroalimentàries de futur.
GESTIONS QUE S’HAN FET DAVANT DE L’AJUNTAMENT PER MODIFICAR LA ACTUAL SITUACIÓ
Aparts tots el recursos en curs ja esmentats, denúncies per incompliments, accions per denunciar activitats sense llicència, actuacions amb el Sindic de Greuges, etc, també s’ha demanat a l’Ajuntament accions de disciplina urbanística per la inexistència de llicències urbanístiques en totes les explotacions, així com accions per regular les activitats extractives mitjançant un pla general d’ordenació urbana municipal, i mentre no es tingui, aprovar el pla de ordenació de les activitats en sol no urbanitzable, ja redactat, adaptant-lo a les actuals circumstàncies, com es l’excés d’explotacions existents que ha d’impedir aprovar cap altra més, i en tot cas impedint que les mateixes es desenvolupin a una distància que sigui inferior als 2.000 m. als llocs habitats.
A més a més en l’anterior mandat ja es va acordar pel ple no donar cap altre certificat de compatibilitat urbanística fins que no hi hagi el POUM.
Les accions empreses van tenint resposta, encara que sigui molt lentament, i amb l’actual ajuntament sembla que hi ha una voluntat decidida per posar fre al allau d’extraccions, que posava a Riudecols no solament com capdavantera de les extraccions de tot Catalunya, sinó en risc de convertir-se en un poble completament marginal en el que els valors del paisatge es donaven ja per perduts.
Però per ajudar en la línia de positivar les actuacions de DELTERPE respecte a Riudecols, s’han fet gestions amb la Universitat, particularment amb la col.laboració inestimable de Sergi Saladié, professor associat de Planificació i Ordenació Territorial, Arquitectura i paisatge, del Departament de Geografia de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, i Mònica Portero, del Departament d’Enginyeria Química de la mateixa universitat. D’aquestes gestions han resultat uns projectes d’alumnes de les universitats de dret i de Geografia que ajuden a buscar opcions per a Ridecols, destacant el projecte per la millora de la qualitat del paisatge de Riudecols-nucli i Riudecols-exterior, és a dir, reordenament del nucli urbà, i el projecte per establir una ruta de bike desde la riera de les Voltes fins a Puigcerver. Aquest projectes estan previstos presentar-los a l’Ajuntament de Riudecols el dia 17 de novembre, de tal forma que el poble de Riudecols pugui gaudir d’uns canvis que millorin tant la seva relació amb el poble com amb el medi, actuant de forma decidida, en la mesura del recursos que es puguin obtenir, a millorar el paisatge de Riudecols, i amb això, la qualitat de vida dels habitants de Riudecols.
Sembla que aquesta línia d’actuació pot coincidir, si es confirma, amb ajudes que por rebre l’Ajuntament de Riudecols per activitats turístiques, i que, tot plegat, comportaria un canvi en la línia descendent que estava tenint el poble de Riudecols, que agreujava cada any el deteriorament del seu entorn, i un capgirament per caminar de forma decidida cap a la millora del seu entorn. Aquesta es la voluntat de DELTERPA, i treballarà de forma decidida per aconseguir aquesta fita.
Barcelona, 29.10.2012
Usos i Aplicacions (APQUA)
Departament d’Enginyeria Química, Universitat Rovira i Virgili
Fotos: Noemi Marin