Arxiu de la categoria: Natura i ecosistemes

NOTA DE PREMSA DE XARXA SUD 12/12/2019

Imatge

Respon
POSICIONAMENT DE XARXA SUD EN RELACIÓ AL NOU DECRET SOBRE LA
INSTAL·LACIÓ DE NOVES CENTRALS EÒLIQUES.
El dimarts passat 10 de desembre, Xarxa Sud, plataforma que aplega entitats i associacions que vetllen i defensen els territoris de les terres del sud de les agressions mediambientals i especulatives,es va reunir en assemblea plenària per posar sobre la taula la necessitat de crear un front comú d’oposició a la instal·lació indiscriminada, massiva i especulativa de centrals eòliques que, amb el nou decret llei 16/2019, de 26 de novembre, es pot donar. La nova normativa no es crea amb el consens dels territoris i en acord a les seves necessitats energètiques sinó en el marc d’un model energètic obsolet basat en el rendiment econòmic i sense tenir prou en compte els impactes en el territori. La instal·lació de centrals eòliques es veu afavorida per una àmplia reducció dels requisits que es precisen a un sol procediment administratiu i bloquejant qualsevol oposició territorial possible, atès que l’òrgan de decisió de permisos queda
només definit per la Generalitat. O sigui, afavorint la inversió – o l’especulació – a costa de la democràcia.
Xarxa Sud es posiciona a favor de l’energia renovable però no dins un marc d’instal·lació descontrolat i concentrat a nivell territorial. Xarxa Sud advoca per un model energètic distribuït i no pas concentrat i centralitzat. Plantegem que qualsevol nova instal·lació s’adeqüi a proximitat dels centres de consum, cosa que ara mateix ja no es fa.
El model que el nou decret planteja només afavoreix a les grans empreses capaces d’assumir condicions d’instal·lació grans i que suposen una afectació tant en la instal·lació de les centrals com després en el transport de l’energia generada, un altre greuge territorial a afegir. Creiem que el veritable canvi està en l’autoproducció, en l’autoconsum. Una manera de fer-ho és afavorint la instal·lació de petits aerogeneradors i/o plaques solars en edificis, solars buits, polígons industrials i
altres infraestructures ja construïdes o projectades en totes les ciutats i pobles.
Xarxa Sud es planteja properament fer mobilitzacions a fi i efecte de posar al descobert el que pot suposar per a les nostres contrades aquest nou decret. A més de difondre informació i fomentar el debat social, es planteja fer una confrontació política directa, una activació de tota mena de recursos administratius per bloquejar aquest nou decret i argumentar que hi ha vertaderes alternatives energètiques renovables i sostenibles, i que el model que es planteja no ens porta cap aquí.
Cal tenir molt present que aquestes centrals afecten molt directament als espais naturals, causant impactes paisatgístics que poden resultar severs, transformant paisatges de gran vàlua. Les centrals afecten un dels majors actius que tenen els nostres pobles que és el paisatge, en el que es basa bona part del nostre turisme. A més pot afectar molt negativament l’economia local, basada en els
productes de la terra lligats i identificats amb un paisatge ben conservat i de qualitat. Un clar exemple el trobem al Priorat on han sabut valoritzar els seus preuats vins a partir de donar valor al paisatge on es produeix aquests mateixos vins. Omplir el Priorat de centrals eòliques pot suposar la mort d’aquest model d’èxit. El mateix pot passar amb altres comarques que estan apostant per aquest mateix model.
A més la instal·lació de centrals eòliques, amb l’obertura de pistes, la desforestació de les zones afectades, l’anivellament de carenes, la instal·lació de grans soleres de formigó….afecten molt negativament als nostres ecosistemes. Les centrals, a més, comporten la instal·lació de línies elèctriques d’evacuació de l’energia, agreujant encara més els impactes ambientals. Molts són els estudis que alerten sobre els efectes que les centrals eòliques tenen sobre moltes espècies d’ocells,
havent causat la mort a algunes de les que es troben en major perill d’extinció (àliga cuabarrada, voltor negre, aufrany….). Molts són també els estudis que alerten sobre els impactes d’aquestes centrals sobre els rats penats, grans consumidors de molestos insectes.
Aquest no és un problema que només afecti a les terres del Sud i certament posarem en valor qualsevol iniciativa que ens agrupi en la lluita en tots els territoris. Però cal reconèixer que, tenint en compte que a l’any 2011 la demarcació de Tarragona – sobretot les Terres de l’Ebre – tenia un 70,1 % dels aerogeneradors (a més de les 3 nuclears i els macro abocadors) del país, existeix un desequilibri territorial que aquest nou decret en concret no ajudarà gens a pal·liar.
Informarem properament de mobilitzacions i actes que es puguin fer per posar en valor que el territori és de la gent que el viu i que cap marc de negoci especulatiu aconseguirà tirar endavant sense trobar-nos al davant per a fer-hi front.
​

“No entenem la poca sensibilitat de la nostra Administració amb la destrucció del territori”

Imatge

Respon

En la pàgina 3 de l’al-legació “Si a la Carretera D’Almoster-La Selva, No a la Duplicació”,diu:

“En qualsevol cas, i en aquesta línea,no entenem la poca sensibilitat de la nostra   Administració amb la destrucció del territori i que no es valori en l’estudi d’impacte ambiental el fet que significa construir un vial paral.lel a l’actual allà on ja n’hi existeix un.Tal com deia Oscar Wilde :“ Tothom sembla conèixer el preu de les coses, però s’han oblidat del seu valor. Valor i preu no son sinònims”. Sovint acabem confonent els compromisos polítics amb el que necessitem o el que ens convé com a poble.”

Denuncia del Gepec davant La Fiscalia

Imatge

Respon

Xarxa-Sud

Nota de premsa corresponent a la roda de premsa realitzada aquest matí:

El GEPEC-Ecologistes de Catalunya denuncia, davant la Fiscalia, un possible cas de corrupció i de delicte ambiental relacionat amb l’ explotació d’un bosc públic al Parc Natural dels Ports, amb possible implicació de càrrecs del Departament d’Agricultura.

Si vols saber més clica:

160607_NP_Tallada_Refalgueri-1

[xarxa-sud:1280] Xerrada sobre contaminació i noves malalties . Hi participa Cel Net

Això és el proper dijous 9 de juny. No hi ha masa temps per pensar-ho.
Xerrada a Reus. Noves malalties. La contaminació ambiental en qüestió.
IMG-20160602-WA0004

 

Fins quan haurem d’aguantar ????

Imatge

Respon

 

IMG-20160527-WA0001

Vista des de Valls el dia de l’accident de Repsol

Ahir dia 24 la Plataforma Cel Net va publicar en el seu blog el següent:

LA PLATAFORMA CEL NET EVIDENCIA QUE INCIDENTS COM AQUEST NOMÉS SÓN L’ALTAVEU D’UNA PROBLEMÀTICA SILENCIADA

 La Plataforma Cel Net denunciem la immobilitat i la manca de responsabilitat de les empreses químiques davant els repetits incidents de contaminació lumínica, sonora i ambiental com els succeïts en el Complex Petroquímic del Polígon Nord en les últimes hores. Remarquem que incidents com aquests tan sols són l’altaveu d’una problemàtica silenciada a la qual dia a dia som sotmesos els habitants de la Vall del Francolí, i que posen de manifest la negligència de l’Administració Pública per tenir cura de la qualitat del’aire i de la salut de la població en el nostre territori.

Des de fa més de 24 hores, dues xemeneies situades al complex petroquímic del polígon nord del Camp de Tarragona, cremen ininterrompudament. Les grans flamarades han causat columnes de fum negre apreciables a més de 20 km de distància de l’incident. La Plataforma Cel Net mostrem la nostra immensa indignació davant incidències com aquestes que es repeteixen periòdicament dins d’un marc d’aparent “normalitat”, generat per la constant manca d’informació i responsabilitat per part de les empreses químiques i l’administració pública. Parlen d’aturades no programades, d’errors concrets, d’incidents esporàdics. S’obliden que aquests episodis no tan sols no són tant alegrament justificables, sinó que, a més, només són la punta d’un gran iceberg. L’alarmant contaminació lumínica i sonora d’aquests dos dies només són la part més evident i visible d’una problemàtica amb la qual la població conviu diàriament, des de fa més de 40 anys. Continua llegint →

CEL NET DENUNCIA LA MANCA D’IMPLICACIÓ PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Imatge

Respon
Hola a totes
Us faig extensiu l’article que la Plataforma Cel Net ha fet arribar als mitjans de comunicació.
salut

Des de la Plataforma Cel Net denunciem que la indústria petroquímica del Camp de Tarragona segueix enverinant la població a través de les emissions no regulades de compostos cancerígens i teratògens. I remarquem que ho fa amb el vistiplau de les administracions públiques; les mateixes responsables de treballar per la salut de la població a la què representa.

El passat 22 de febrer, vam presentar a l’Ajuntament de Tarragona els resultats del segon estudi de la qualitat de l’aire realitzat al Morell (municipi veí del Polígon Nord del complex petroquímic de Tarragona) a càrrec del LCMA de la UPC i amb el finançament de l’Ajuntament del Morell. Aquests mostren petites millores en els índexs d’emissió de certs components tòxics, detectats ja en el primer estudi, i evidencien la capacitat de les empreses implicades d’autoregular-se davant el coneixement d’un control exhaustiu de la qualitat de l’aire. Tot i així, la problemàtica segueix vigent, amb índexs encara inadmissibles de compostos cancerígens com són el benzè i l’1-3 butadiè. I sobretot, la mancança evident d’un control exhaustiu i la falta d’implicació de l’Administració Pública en la resolució de la problemàtica de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona.

La majoria de les propostes aprovades per diferents Administracions no s’han arribat a complir mai. Denunciem que ni les mocions dels ajuntaments, ni les resolucions del Parlament, ni els objectius de la Taula Territorial, ni els estudis de la qualitat de l’aire tenen, avui en dia, continuïtat ni vigència. Tota la responsabilitat de l’Administració pública ha quedat retratada en un seguit d’accions fetes de cara la galeria, amb una clara intenció de silenciar la problemàtica i acontentar a la ciutadania, sense un contingut real de fons. Continua llegint →

MEDI AMBIENT, UN DEPARTAMENT IMPRESCINDIBLE DEL NOU GOVERN PER GARANTIR EL FUTUR DE CATALUNYA

Imatge

Respon
La Federació d’Ecologistes de Catalunya ens ha fet arrivar  un manifest reclamant, al nou Govern de Catalunya, la recuperació de l’extinta Conselleria de Medi Ambient que fou creada l’any 1992 i eliminada al 2010.

“MEDI AMBIENT, UN DEPARTAMENT IMPRESCINDIBLE DEL NOU GOVERN PER GARANTIR EL FUTUR DE CATALUNYA

1.- Atenent les declaracions de la coalició electoral guanyadora de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí, en el sentit de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat, diferents organitzacions socials ecologistes, manifestem el nostre més rotund desacord pel fet que no es recuperi la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetin abordar els reptes bàsics per a la construcció del futur país que volem.
2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, l’Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va esdevenir alhora una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat en la UE amb un país castigat per una dictadura, molt retardat en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i ,especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.
El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores amb la finalitat de millorar els nostres cursos fluvials; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció amb la reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va permetre desenvolupar la recollida selectiva; el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt sever i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i per tant amb més futur.
3.- Però, lamentablement, Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental global que pugui fer front als desafiaments globals del Canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga dins de la Comissió́ Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva acció de govern comunitària.
Paral•lelament a la plasmada llei Òmnibus, el govern català va cometre l’error de nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui s’atorguen dues competències, tornant 23 anys enrere quan el Departament d’Obres públiques tenia, amb la persona del Jacint Mateu la Direcció general de Medi Ambient. Ara de la mateixa forma tot i haver passat tant de temps, barregen dos competències que juntes es converteixen en pols oposats: “Territori”, amb àmbits tant forts com ho són Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme que subordinen l’altra competència cabdal i tranversal com ho és la preservació del medi i la Biodiversitat, que esdevé inoperativa.
Rebutgem el manteniment de la situació actual amb un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures amb criteris i models caducs, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat i les agressions al medi i al territori.
La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís de l’anterior govern i l’actual, redueix notablement el paper d’un futur departament de Medi Ambient en esquarterar un departament en agències i secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir. Continua llegint →