MEDI AMBIENT, UN DEPARTAMENT IMPRESCINDIBLE DEL NOU GOVERN PER GARANTIR EL FUTUR DE CATALUNYA

Imatge

La Federació d’Ecologistes de Catalunya ens ha fet arrivar  un manifest reclamant, al nou Govern de Catalunya, la recuperació de l’extinta Conselleria de Medi Ambient que fou creada l’any 1992 i eliminada al 2010.

“MEDI AMBIENT, UN DEPARTAMENT IMPRESCINDIBLE DEL NOU GOVERN PER GARANTIR EL FUTUR DE CATALUNYA

1.- Atenent les declaracions de la coalició electoral guanyadora de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí, en el sentit de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat, diferents organitzacions socials ecologistes, manifestem el nostre més rotund desacord pel fet que no es recuperi la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetin abordar els reptes bàsics per a la construcció del futur país que volem.
2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, l’Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va esdevenir alhora una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat en la UE amb un país castigat per una dictadura, molt retardat en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i ,especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.
El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores amb la finalitat de millorar els nostres cursos fluvials; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció amb la reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va permetre desenvolupar la recollida selectiva; el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt sever i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i per tant amb més futur.
3.- Però, lamentablement, Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental global que pugui fer front als desafiaments globals del Canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga dins de la Comissió́ Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva acció de govern comunitària.
Paral•lelament a la plasmada llei Òmnibus, el govern català va cometre l’error de nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui s’atorguen dues competències, tornant 23 anys enrere quan el Departament d’Obres públiques tenia, amb la persona del Jacint Mateu la Direcció general de Medi Ambient. Ara de la mateixa forma tot i haver passat tant de temps, barregen dos competències que juntes es converteixen en pols oposats: “Territori”, amb àmbits tant forts com ho són Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme que subordinen l’altra competència cabdal i tranversal com ho és la preservació del medi i la Biodiversitat, que esdevé inoperativa.
Rebutgem el manteniment de la situació actual amb un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures amb criteris i models caducs, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat i les agressions al medi i al territori.
La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís de l’anterior govern i l’actual, redueix notablement el paper d’un futur departament de Medi Ambient en esquarterar un departament en agències i secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir. Continua llegint

L’Associació Alveolus present als actes de la festa major de La Selva del Camp

Imatge

Publicat el 11 desembre, 2015

Dintre dels actes de la festa Major de la Selva es va presentar a l’auditori de Santa Llúcia el documental: “La terra de l’Albiol. Llauràvem, Sembrem, Collirem”.
 El Manolo Ortega va fer la presentació de l’acte.
“La Asociación “Alveolus”, Defensa i Millora del Territori i Patrimoni de L´Albiol i Entorn, nació hace unos 5 años. Pero “Defensa”, para defenderse de qué. Principalmente de la agresión que suponía y supone la expansión hacia las montañas de l´Albiol de la pedrera de Alcover La Ponderosa o también llamada La Poderosa.
 El reportaje que pasaremos a continuación fue presentado en las IV Jornadas de Alveolus, en la fiesta mayor de l´Albiol el pasado 27 de septiembre. Anteriormente se habían celebrado otras tres jornadas con referencia a temas como “Complexitat i riquesa d´un territori”, “Passat, Present i Futur”, “El despoblament de L´Albiol, Una perspectiva històrica”, “Un camp de masos, masies i masets”.

PB290010

I va continuar amb una sala plena de gent
PB290011
“…. Alveolus va arribar a la conclusió que s´havia de centrar en “El territori i la seva gent” i fer la jornada no des de fora sinó des de dins. És a dir : s´hauria de fer per les mateixes persones que viuen, respiren i treballen a l´Albiol. Encara més, s´hauria de canviar fins i tot el mètode i passar a un estil vivencial i que, aquestes persones, aquests veïns, fossin gent vinculada entre tots al passat i al present, i tots ells amb projecció cara al futur, al futur de cadascú d´ells i al futur de l´Albiol. Aconseguir això era difícil i més difícil encara preparar una taula rodona amb aquesta complexitat. …. Hem agafat les tècniques modernes i, la ponència a desenvolupar per cada un dels ponents invitats s´ha transformat en una entrevista i aquí teniu el resultat, un vídeo que hem titulat: La Terra de l´Albiol. Llauràvem, Sembrem, Collirem. Amb els ponents grans, valorem el passat com un tresor d’experiències. Amb els joves compromesos, valorem un present amb idees noves però també amb vincles amb les experiències del passat. I dels grans i joves, valorem el futur amb les seves noves projeccions realistes amb els peus a terra. Ah “el mejor museo que podemos contemplar, está vivo y lo tenemos en la naturaleza”.
Alveolus va quedar una mica decebuda i també els assistents a l’acte perquè la sala no estava preparada amb el mitjans audiovisuals que es requerien i que van fer que la sonoritat fos molt deficient.

418

Esperem que els qui vulguin gaudir de veure de nou el documental ho puguin fer amb unes bones condicions. Alveolus disposa de còpies del documental. Si a algú l’interessa es pot posar en contacte amb nosaltres. Gràcies a tots per assistir-hi.

“La Terra de l’Albiol: llauràvem, sembrem, collirem”.

Imatge

Diumenge 29 de novembre de 2015 durant el cap de setmana de festa major de La Selva del Camp tindrà lloc la projecció del documental realitzat per l’associació Alveolus:

“La Terra de l’Albiol: llauràvem, sembrem, collirem”.

Cartell Documental_projeccio%CC%81 Santa Llu%CC%81cia

Daniel.M

Auditori Santa Llúcia 18.00h. Podeu fer tanta difusió com vulgueu.

Us esperem, hi esteu tots convidats!!!
 

L’Associació Alveolus organitza la IV jornada cultural

Imatge

L’Albiol, 27 de setembre de 2015

_MG_0819Un any més l’Associació Alveolus va celebrar les quartes jornades culturals _MG_0817

Però aquesta vegada van ser una mica diferents, tal com ens va expicar Francisco Marin i que reproduïm a continuació:
_MG_0800
“Durant les tres Jornades anteriors, si recordeu, proposàvem un tema concret, ben delimitat, teòricament ben enquadrat; desprès connectàvem amb tècnics de fora (per això de que la distància dona objectivitat) i ells, els tècnics de fóra exposàvem el seu parer, i feien les seves anàlisis…. Nosaltres ells escoltàvem, preníem notes, dialogàvem amb ells i, després, Alveolus –en les seves reunions- deduïa conclusions i, en tant que podia, actuava. Us hem de dir que els últims mesos del 2014 i els qui portem del 2015 estan sent molt complicats. Sobre tot, per determinats problemes per a la zona i, en concret, per a l’Albiol. Quins? Entre d’altres, el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) d’Alcover, contra el que Alveolus va presentar al•legacions. Després, la Generalitat de Catalunya, contra la qual determinació nosaltres vam posar un Contenciós Administratiu amb informes tècnics i procurador . Tot això significa temps i “calés”. Tot l’anterior, per una part, va fer que la IV Jornada no pogués celebrar-se. Però, per altre part, examinant les tres jornades dels anys anteriors, fent en conjunt la seva anàlisi, van decidir que, per ara, ja estava bé de “problemes concrets”, “d’anàlisis objectius”, “de tècnics de fóra” i que ara tocava –en aquesta IV Jornada- un altre estil i altres temes no tan “objectius” i “analitzats des de fóra”. Alveolus va arribar a la conclusió que s’havia de centrar en “El territori i la seva gent” i fer la Jornada no “des de fóra” sinó “des de dintre”. Es a dir: s’hauria de fer per les mateixes persones que viuen, respiren i treballen a l’Albiol. Es més: s’hauria de canviar, fins i tot, el mètode i passar a un estil – jo no diria subjectiu- sinó vivencial. I que aquestes persones –aquests veïns i veïnes- fossin gent vinculada entre tots al passat i el present, i tots ells amb projecció cara al futur, al futur de cadascú d’ells i al futur de l’Albiol. Aconseguir això era difícil i més difícil encara preparar una taula rodona amb aquesta complexitat. Per això Alveolus en aquesta IV Jornada ho ha canviat: • Hem agafat les tècniques modernes i la ponència a desenvolupar per cada un dels ponents invitats s’ha transformat en una Entrevista • I aquí teniu el resultat: un vídeo que hem titulat: La terra de l’Albiol. Llauràvem. Sembrem. Collirem. _MG_0809
Normalment, els protagonistes d’un vídeo no hi són presents. Avui, aquí a l’Albiol, sí. Per això, després podrem parlar, preguntar, dialogar…. amb els protagonistes de la jornada.
Ara veurem “la Peli”,… després, ja direu. Nosaltres, simplement, dir que:
• Amb els “ponents grans” valorem el passat con un tresor d’experiències
• Amb els joves compromesos valorem un present amb idees noves, però, també, amb vincles amb les experiències del passat (dels grans)
• I, des de grans i joves valorem el futur amb les seves noves projeccions realistes, amb els peus a terra.
_MG_0813Finalment agrair la celebració de la IV Jornada d’Alveolus, per primera vegada, com part i col•laboració de la Festa Major de l’Albiol.”

El nostre company Jordi Martí va fer unes declaracions per Canal Camp Noticies _MG_0814

L’Albiol dóna la benvinguda a la tardor amb la Festa Major de Sant Miquel Canal Camp Notícies
Fotos: Noemí Marin

IV Jornada Cultural d’Alveolus

Imatge

Aquest any tornem a celebrar les jornades culturals d’Alveolus. Les quartes ja. L’any passat vam fer un parèntesi, dons volíem preparar una jornada diferent en la que els participants foren una part de la gent que viu i treballa a aquesta part de l’Albiol tant desconeguda per a molts habitants del Municipi. Per motius de temps i altres inconvenients que han anat sorgint no han pogut participar tots els que hi són i treballen però Alveolus ha aconseguit fer un documental prou interessant que vol ser un testimoni del que va ser, és i serà la vida en :
La terra de l’Albiol. Llauràvem. Sembrem. collirem
cartell  IV jornades007

Desprès d’anys demanant a l’Ajuntament de l’Albiol que ens permetés participar en la Festa major de Sant Miquel, per fi hem aconseguit, amb el nou consistori, un lloc i un espai per poder hi estar presents. El documental es presentarà diumenge a les 11 hores del matí al local de l’A.D.F.
Hi haurà una presentació prèvia i un torn de preguntes al final.

Es important treballar en Xarxa

Imatge

Gràcies per fer-ne difusió,
IAEDEN-Salvem l’Empordà
Membre d’Ecologistes de Catalunya (EdC)
c. Sant Vicenç 30, 1r
17600 Figueres – Catalunya
972 670531 www.iaeden.cat
Apunta’t al Volt II: Un repte als grans projectes energètics. Del 9 al 12 d’octubre
Ja només queda un mes per a que comenci el viatge!
Com sabeu, la Xarxa per la sobirania energètica i les entitats que en formen part, us conviden a participar en la segona edició del Volt, un recorregut que establirà vincles entre diferents grups, campanyes i lluites locals, amb l’ànim de teixir aliances futures per donar resposta als grans projectes energètics.
Ja tenim disponible el dossier informatiu amb tot el que necessiteu conéixer per sumar-vos al Volt II (també en adjunt). Al web del Volt II també podeu trobar el mapa de la ruta, el programa, vídeos, imatges i molt més. Per qualsevol dubte podeu escriure al correu de la Xse: xse@xse.cat
No oblideu inscriure-us el més aviat possible, en aquest formulari, cada cop queden menys places!
Gràcies per fer-ne difusió,
Us hi esperem!
 Si vols més informació ;

Dossier-VOLT2-catala

.


__,_._,___

Demà podem ser nosaltres!!

Imatge

Bona tarda a tots els socis i simpatitzants de DEFENTERRA

Us convidem a la presentació que farem aquest dissabte vinent, 5 de
setembre, a les 17:30 a Colldejou, amb el títol ‘Els efectes de la
pedrera sobre Colldejou’. Es farà a la Sala de Conferències de la Llar
Social,
Carrer de Baix 2, segona planta, a Colldejou.

Adjuntem cartell per imprimir, per ajudar a fer màxima difusió.

Els efectes de la pedrera LEMAR sobre Colldejou

Us hi esperem aquest dissabte!

DEFENTERRA

CUANDO FRAGA IRIBARNE QUISO PROMOCIONAR TURÍSTICAMENTE L’ALBIOL (TARRAGONA)

Imatge

Un Proyecto para turistas “no vulgares”

Por José Fco. Marín

Fotografías: M.J. de Ahumada

Als germans Batlle i Bastardas per les facilitats donades per poder accedir els seus fons documentals familiar privats

A partir de los años ’60 del siglo pasado (s. XX), cuando ya el turismo masivo había invadido las costas españolas -sobre todo algún sector de las de Catalunya- siendo ministro de Información y Turismo, (gran amante de la “caza”), Manuel Fraga Iribarne (10 de julio de 1962-29 de octubre de 1969) desde el gobierno central de la dictadura se intentaron dos cosas. Primera, controlar que esta entrada “masiva” no pudiera ser aprovechada por aquellos que sembraban ideas y acciones contra el gobierno de Franco; segunda: poner un poco de orden en lo que se había convertido en un magma turístico de todos los colores, menos de lo que pudiera ser un turismo de calidad y mayor rendimiento económico. El año 1962 se publica por los técnicos de la Secretaría de ordenación Económico Social de la Presidencia del Gobierno el Estudio sobre un plan para la ordenación turística de la Costa Dorada, que contempla, entre otros, los siguientes temas:

  • Previsión del turismo receptivo hasta 1965
  • Repoblación forestal, jardinería, caza y pesca (de las zonas turísticas)
  • Obras públicas necesarias (en dichas zonas)
  • Rentabilidad (sobre todo, de un nuevo turismo de mayor calidad: “no vulgar”)

El 20 de agosto de 1962 se crea la Asociación Turística de la Costa Dorada.

(El fondo documental de las Delegaciones de Información y Turismo de Tarragona de aquella época ha sido depositado y se puede consultar en el Arxiu Històric de Tarragona)

El año 1964 la Subsecretaría de Turismo crea el Registro de denominaciones geoturísticas (BOE, 10 de abril de 1964, n.87) y con un mes de antelación, por la Orden de 21 de marzo, ya se habían dado las Restricciones y condiciones para llevarlas a cabo. Durante toda una década habrá una serie de proyectos (todos ellos cargados de intereses territoriales y de inversores buscando el beneficio) hasta que por los años 1974 y 1975 se configura las Zonas y pueblos de interés turísticos de la Costa Daurada: p.e. Tarragona, balcón del Mediterráneo

Este es el contexto, simplificado, de lo que, por estos años, se movió en el municipio de l’Albiol que ha llamado nuestra atención y que, al comentarlo, para contrastar documentación con realidad -como siempre- he provocado la sonrisa irónica y cariñosa de quienes lo vivieron y aún lo recuerdan con una filosofía que pudiera ser acertada: ¡Agua pasada no mueve molino! Continua llegint