En el número 5 d’aquesta publicació JM Grau Pujol escriu un interessant article sobre el despoblament de les Muntanyes de Prades a partir de l’any 1924.

Ja a l’octubre del 2013 dintre de les terceres jornades culturals, Alveolus va tractar aquest tema i a les hores la Ponent va ser la doctora en història Roser Puig i Tàrrech

El despoblament de l’Albiol, una perspectiva històrica

A càrrec de la doctora en història: Roser Puig i Tàrrech

 Basada en la bibliografia d’estudiosos de la zona com Moreu-Rey, Albert Manent i Eufemià Fort, entre d’altres, la doctora Puig va fer una exposició minuciosa amb dades molt interessants sobre el territori. Aquí només en farem un resum,  però podeu llegir  la conferència completa al final .

El terme de l’Albiol és un terme poblat amb tot de masies aïllades. El nucli de l’Albiol neix al s.XI, però mai no ha tingut un pes demogràfic important, sinó que més aviat el nombre d’habitants ha anat relacionat amb l’ocupació dels masos, que en els segles XII al XV arriba als 200 habitants, incrementant-se entre finals del XVIII i principis del XIX fins als 363 habitants —coincidint amb la revolució demogràfica. A finals del XIX s’inicia la despoblació, que s’accelera durant el segle XX. Així ens trobem que  l’any 1982, l’Albiol és una de les poblacions més pobres demogràficament del Baix Camp, amb 76 persones.

Aquesta despoblació es dóna sobretot en els masos d’alta muntanya amb poca terra, poca aigua i males comunicacions, tot això afegit a la sensació d’inseguretat que es dóna a partir de la III guerra carlina. Els seus ocupants abandonen els masos per anar a les vil·les properes: La Selva, Alcover,  Reus,  Tarragona i més tard a Barcelona, fent servir xarxes de parentiu; la migració estimula la migració. Però aquest no és un fenomen local sinó que es dóna arreu del país. La societat canvia.  La gent del camp creu que viure a la ciutat és millor: hi ha feina, serveis, progrés… El futur és a la ciutat i el camp és cosa del passat.

—Quin és el futur de l’Albiol?—  es pregunta la Dra. Puig. Sobre aquest tema alguns estudiosos han fet propostes que van des d’una política de concentració municipal que inclouria totes les muntanyes de Prades, fins a reforçar el sector primari de la zona, incloent-hi un tractament adequat dels recursos forestals i el rescat d’altres recursos complementaris com els hidràulics, ramaders, etc. Amb una millora de les comunicacions i el foment d’un turisme respectuós, compatible amb l’agricultura.

Respecte al nucli de l’Albiol, es plantegen molts interrogants sobre el seu futur atès que no té cap mena de serveis bàsics: recuperar l’entitat de poble, amb una població permanent que permeti obtenir serveis i tot el que comporta; o fer-ne una població de segona residència i turisme rural. I segurament la solució real passa per unir les dues possibilitats en una de sola, però per fer-ho es necessiten productes turístics consistents i un atractiu diferencial i per tant recursos econòmics;  actualment no es pot comptar amb l’aportació del sector públic.

En els nostres temps, gràcies a les comunicacions, el món rural ja no es veu com un món tancat, sinó com un lloc que ofereix una millor qualitat de vida a recer de la natura. Així, anar a viure al camp permet, amb les noves tecnologies, seguir treballant des de casa, en un ambient natural.  Això implica la reocupació dels masos donant-los altres usos. D’altra banda, la crisi econòmica comporta una nova ocupació del camp com a recurs immediat i a la recuperació de masos per a pràctiques agràries i ramaderes.

Segurament el futur d’aquestes contrades i la seva repoblació, respectuosa i sostenible, està a les mans de totes aquelles persones, amb interessos comuns, que s’estimen aquesta terra.  

Ponència:.. El despoblament de l’Albiol, una perspectiva històrica. Per Roser Puig