“Prop del mas de Fau hi ha Bonretorn, caseriu de trobada de molts veïns. Per anar-hi a missa hi ha un oratori públic, propietat de la família Batlle. Encara s’hi han fet força casaments i molts bateigs. Les tardes d’estiu, i d’una manera especial el temps de les plegadores d’avellanes, hi havia un bon enrenou, llogaven a Reus o a Valls un piano de maneta, que dins tenia un cilindre ple de pues que movia les tecles. Per un dispositiu es podien canviar fins a deu balls diferents. Pujaven nois d’Alcover i de la Selva del Camp per ballar i parlar amb aquelles noies vingudes de les Garrigues, l’Albi, La Juncosa, Maials, Cerviá, etc i altres indrets. I no sols els diumenges, el dijous i el dissabte també hi havia gresca, per Sant Miquel festa major, missa, processó al matí i tarda i nit ball amb orquestra, la Salvença, l’Excelsior, o algun altre quintet i fins i tot un any la banda del Regiment d’Almansa de Tarragona d’on don Pepe (el senyor Josep Batlle de Balle) era el tinent coronel. Rams, pensaments, toia per a obsequiar la parella i quan arribava l’hora de sopar ningú se’n quedava sense i entre els masos es repartien tots els assistents a l’hora de dormir”
Quina pena que totes aquestes petites histories i moltes més que tant sols les conèixen les persones que les han viscudes en aquestes muntanyes, que son els seus testimonis muts, tinguin que desaparèixer un dia en nom del progrès i a cops d’excavadores. Gràcies.