Al mateix temps ens comunica que ja té una pàgina web propia. www.alveolus.cat que está linkada a la de Bonretorn.

]]> https://alveolus.cat/bonretorn/?feed=rss2&p=707 0 https://alveolus.cat/bonretorn/?p=687 https://alveolus.cat/bonretorn/?p=687#comments Wed, 02 Jan 2013 17:01:03 +0000 http://www.bonretorn.cat/?p=687  

(amb l’entranyable record de dues persones:  Carlos de Ahumada Gual i  Ramon Batlle Punyed)

text: Karme Salmanticensis

fotografies: Pep Gades

Des de Bonretorn -el Bonretorn real i quotidià- i des de el seu entorn, l’Albiol i els masos que l’envolten, sempre hem cregut que és millor pensar l’ avui per construir el demà. Les coses que han anat succeint en els segles passats i també les persones de bona voluntat que les han viscudes i les han fet possibles són, certament, un referent per a nosaltres, però des d’un pudorós i prudent silenci. Amb tot, sabem que a vegades cal retenir l’instant que s’escapa i es converteix en passat. Encara que sigui per un moment (millor així) per tornar a caminar construint i obrint nous camins per a les noves generacions que arriben al lloc, a Bonretorn, als masos, a tot l’Albiol.

El 2012 ens va deixar sense dos clars referents: Carlos de Ahumada i Ramon Batlle. Les seves relacions personals a Bonretorn van ser molt diferents, però tots dos molt importants per nosaltres.

El primer, Carlos de Ahumada Gual, marit de Pilar Batlle Soler, va iniciar una nova branca a Bonretorn, els “Ahumada-Batlle”. I tots dos ben units, Carlos i Pilar, quan molts havien deixat d’apostar per mantenir viu el llogaret de Bonretorn en el vessant de la seva genuïna identitat, l’agrícola, van dedicar-hi mitjans materials i feina per tal de continuar-la, i ho van aconseguir

Recentment, el dia de Nadal, ens va deixar l’oncle Ramon Batlle Punyed. El seu casament amb Lluïsa Rius va fer possible el creixement d’una nova branca de l’arbre: els “Batlle-Rius”.En Ramon Batlle, a part del seu doctorat i especialitat en Farmàcia, va agafar des de ben jove el relleu d’alguns avantpassats i es va convertir, amb constància i dedicació desinteressada, en el cronista de la història de la família. Des de Josep Batlle i Jover ningú no havia fet un tal esforç per documentar el tronc familiar. Una tasca documental que fou recollida en una modesta, però bona publicació, amb motiu del centenari  de la mort de l’avi, Josep Batlle i Vidal.

 
 
Cal agrair, doncs, a Ramon Batlle —i a Marc Batlle Izard, avui uns dels millors genealogistes de Catalunya, que hi va col·laborar— la publicació de l’obra: “Uns Batlle de La Selva a Tarragona al segle XIX”, Barcelona, 1998. Tots dos van seguir la tradició i ben fer de catalogar per a l’ús de tots la documentació que van anar descobrint. No tothom ho fa així.

Carlos de Ahumada Gual i Ramon Batlle Punyed ens animen a celebrar amb fets  “l’aniversari documental dels cinc segles” d’història de Bonretorn, la festa del “Cinquè centenari” (10 de gener de 1513). Ben segur que ambdós seran presents en els nostres records i projectes de futur.

AE 09/3996, Expedient TA 20090026 El tema que ens porta aquí son els valors del paisatge. Aquest tema va sortir a la vista d’un article molt interessant de la Vanguardia del 12.10.2012, de Esteve Giralt, en el que es destacava:

-         El paisatge es un valor medioambiental i també negoci.

-         S’imposa ara la preservació de la natura com a recurs econòmic per al territori i signe d’indentitat.

-         Dels moviments a la contra s’ha passat a projectes de desenvolupament econòmic en positiu lligats al paisatge.

-         El paisatge s’ha convertit en un element clau d’una suma de valors a favor d’un model de desenvolupament fonamentat en el turisme i la indústria agroalimentària.

A més a més s’ha de considerar que el catàleg del paisatge aprovat pel departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya destaca, en el que es refereix als valors del territori en la nostra zona:

Els valors naturals i ecològics del paisatge fan referència als factors o elements que determinen la qualitat del medi natural. S’han identificat un seguit de paisatges que, sense gaudir de cap figura de protecció ni haver estat proposats integrament per formar part de la Xarxa Natura 2000, presenten valors ecològics de primer ordre.</em>

 Els espais que actuen com a connectors biològics entre grans superfícies naturals tenen un destacat valor ecològic. En el cas de l’àmbit del Camp de Tarragona s’han detectat cinc grans àmbits que actuen com a connectors:

 - Al sector meridional, entre el sistemes muntanyes de Tivissa-Vandellòs-Serra de Llaberia,serra de Montsant, i Muntanyes de Prades, fan aquesta funció de connectors la muntanya d’Escornalbou, la serra de l’Argentera, el coll de la Teixeta, Puigcerver, la serra del Molló, els cingles d’Arbolí, la punta de la Peixera-puig de la Font-La Pòpia-Lo Morrot, el coll Major-serra Alta, la serra d’Obagues, i la serra dels Llagossets-serra dels Borrassos.

 Altres espais que presenten un valor ecològic són els mosaics agroforestals, ja que combinen conreus (majoritàriament de secà) amb clapes forestals. Aquest fet els converteix en indrets amb alts nivells de biodiversitat i de qualitat paisatgística. En l’àmbit del Camp de Tarragona s’han identificat cinc grans àrees amb aquestes característiques, entre les quals es troba el sector de forma allargassada que s’estén als peus de les muntanyes del Baix Camp,des de la plana de l’Hospitalet de l’Infant fins a la Conca d’Alforja-Vilaplana. Són paisatges caracteritzats per la presència de conreus de secà (garrofers a la plana de l’Hospitalet, olivera als peus de la muntanya d’Escornalbou, i avellaner a la conca d’Alforja-Vilaplana), on s’hi intercalenpetites bosquines de pi blanc, garrigues o màquies.

 Davant d’aquests valors DELTERPA vol defensar el terme de Riudecols impedint agressions que el destrueixen sense significat econòmic per al poble i per la seva gent, i que impedeix el futur creixement sobre la base del respecte dels valors del paisatge i d’un desenvolupament sostenible:

La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d’organitzar l’activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És sovint una qüestió controvertida. Va ser un dels eixos del Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona-2004.

Dit amb senzillesa, sostenibilitat és proveir el millor per les persones i el medi ambient ara i en el futur indefinidament. Segons l’Informe Brundtland de 1987, la sostenibilitat és “Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.”

Esquema dels tres pilars del desenvolupament Sostenible

El concepte de sostenibilitat està recollit a més a més en el DECRETO Legislativo 1/2010, de 3 de agosto, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de urbanismo

Artículo 3. Concepto de desarrollo urbanístico sostenible.

1. El desarrollo urbanístico sostenible se define como la utilización racional del territorio y el medio ambiente y comporta combinar las necesidades de crecimiento con la preservación de los recursos naturales y de los valores paisajísticos, arqueológicos, históricos y culturales, a fin de garantizar la calidad de vida de las generaciones presentes y futuras.

També recull el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona de 12.01.2010 el criteri d’equilibri entre el cost i el benefici. Així:

 Article 2.18

Activitats extractives

4. Les propostes de noves activitats extractives han de ponderar des de l’anàlisi multi criteri del

costbenefici els valors naturals, ambientals, agraris i patrimonials enfront del valor dels béns miners objecte d’explotació, la disponibilitat i necessitat d’aquests i els costos globals del seu transport. Els  desenvolupaments urbanístics han de tenir en compte les afectacions derivades d’aquestes activitats i evitar possibles conflictes d’usos

O sigui que hauria de respectar-se un desenvolupament que aconsegueixi l’equilibri entre els aspectes socials, mediambientals i econòmics, de tal forma que al mateix temps es respectin els principis d’equitat, viabilitat, habitabilitat que el fessin sostenible.

I DELTERPA ha de lluitar contra allò que no compleixin aquesta valors, així com lluitar per a fer propostes positives pel poble i pel seu equilibri, tal com s’explicarà.

SITUACIÓ ACTUAL

Respecte a les extraccions autoritzades fins a la data i en funcionament en el terme municipal de Riudecols, de 19,38 Km 2 equivalent a 1.938 Ha. (veure la pag. Web d’aquesta població) s’assenyalen:

PEDRERES EN ACTIU:

1.- Canteras Las Ponderosa SA. Explotació Puig Marí:

AE 92/1864-01 amb expedients OGAU:

-         Tl20010018

-         Tl20020093

Total superfície:                                                                 64,64 Ha.

2.- Baltasar López Conchillo (Pedrera Balta)

-         Expedient OGAU: TA20060103                              6,05 Ha.

3.- Considetesa (Pedrera Annabelen)

-         Expedient OGAU:  TAAD080033                          8,83 Ha.

4.- Vivers i Jardineria Jordis SL. Explotació Creuets

-

-         Superfície:                                                               6,38   Ha

Total:  5 expedients amb una superfície de                   85,90 Ha. = 4,40% de les 1.946 Ha del terme municipal de Riudecols.

A destacar que totes les autoritzacions excepte la de la Ponderosa han estat recorregudes davant de l’administració i desprès davant del Tribunal Contenciós Administratiu, estant pendents de sentència. La de Jordis encara no hi ha resolució administrativa definitiva, havent presentat recurs de reposició contra  la resolució de 8 de maig de 2012 per la qual s’atorga a l’empresa l’autorització ambiental per l’explotació de recursos miners

PEDRERES EN TRÀMIT. A més a més estan en tràmit les següents autoritzacions:

1.- Canteras Las Ponderosa SA. Explotació Victoria

AE 06/3721, Expedient TA20080062:

Superfície:                                                                          72,17 Ha.

2.- Capricornio Proyectos e Inversiones SLU.

Explotació Victoria

Expedient TA 20110037

Superfície:                                                                           57,37 Ha.

3.- Considetesa. Ampliació Annabelén

AE 01/3216, Expedient TA 20100078

Superfície                                                                            10,64 Ha.

Total                                                                                   140,18 Ha. = 7,20 % de les 1.946 Ha del terme municipal de Riudecols.

TOTAL PEDRERES: el total afectat considerant les pedreres en actiu i les en potència son: 4,40% +7,20% =11,60 % de tot el terme municipal de Riudecols contra una mitjana del 0,34% al Baix Camp o del 0,20% a Catalunya l’any 2005.

Es destaca també que respecte a las Canteras La Ponderosa, Explotació Puig Marí, hi ha en tràmit sota l’expedient núm. TA 20100016 un canvi substancial quina superfície està inclosa dins la CD Victoria,  AE 06/3721 (TA20080062), i quin abast no es coneix.

A les autoritzacions ja donades i en tràmit s’han de sumar les següents plantes de tractament:

-         La planta d’asfalts concedida a PABASA autoritzada el 20.07.2010, i que ha estat objecte de recurs.

-         Una autorització de 22.11.2001 a la mateixa PABASA d’una planta asfàltica a la pedrera Puig Marí.

-         Una altre autorització d’una planta de tractament 4.04.2003  en favor de l’empresa BENITO ARNÓ.

I també estan en curs:

-         Una planta de tractament d’àrids demanada per Baltasar López Conchillo, que té en aquest moment informe favorable per  a instal·lar-se a la mateixa pedrera Baltà. Aquesta planta ha obtingut una proposta de resolució favorable de 9.07.2010 que ha estat impugnada.

-          Una planta asfàltica demanada per Benito Arnó e Hijos, expedient TL 20090075, amb informe favorable de 25.02.2010.

El mes greu es que totes les plantes, tant d’extracció com de tractament,  es situen a tocar amb els nuclis urbans i dels llocs habitats, menyspreant el mes mínim sentit de l’equilibri de les activitats extractives amb la vida de les persones.

Així:

-         La extracció de la Ponderosa està situada a sobre de l’agregat de Les Irles, amb greu risc de que pluges torrencials, habituals a la zona, puguin fer descendir la pedrera a sobre de les cases.

-         Les extraccions de la Mina Annabelén, Baltà i Jordis es situen molt a prop de l’agregat de Les Voltes i de Riudecols (entre 300 m i 1.000 m).

A destacar a més a més que cap de les pedreres en actiu té llicència urbanística ni llicència d’activitats. La única que ha demanat la llicència urbanística es la de Jordis (Creuet), estant pendent de resolució sense que hi hagi hagut exposició al públic.

De tota manera  la inactivitat municipal que existia al respecte sembla que s’està rectificant ja que per primera vegada s’ha negat lliurar un certificat de compatibilitat urbanística per la pedrera demanada per Capricornio Proyectos e Inversiones SLU. (Explotació Victoria, Expedient TA 20110037, per a una superfície de            57,37 Ha.a tocar de la pedrera de Considetesa, a la Bruguera), i sembla ser que es justificarà la impossibilitat de donar la llicència urbanística a la extracció Creuet.

VALOR QUE, D’ACORD AMB ELS PROJECTES PRESENTATS, LES PEDRERES APORTEN AL MUNICIPI

No podem valorar el que la pedrera de la Ponderosa aporta al municipi. Si que sabem que totes les altres pedreres en actiu no aporten cap ingrés per al poble, i les seves estimacions econòmiques donen llum sobre l’expoli que representa per a Riudecols, que sacrifica el seu territori a canvi de res. Així:

-         Baltasar López Conchillo (Pedrera Balta): una inversió de 27.030 €  per explotar 6,05 Ha, amb una contractació de 3 persones per uns salaris de 16.503 € i un benefici de 18.727,1 €. La fiança per la restauració es de solament48.278,90 €

-         Vivers i Jardineria Jordis SL. Explotació Creuets: pressupost de posada en marxa de 180.000 € per una explotació de 6,38  Ha, amb un cost de personal previst de 20.155 € (cost de 2 persones durant 120 dies a l’any, no incloent els restants 220 dies per destinar-los a altres treballs aliens), i un resultat d’explotació de 248.914 €. La fiança per la restauració es de 137.788,16 €.

-         Considetesa (Pedrera Annabelen):pressupost de posada en marxa de ……..€ per una explotació de 8,83 Ha. amb un cost de personal previst de ……….€ (cost de .. persones) ), i un resultat d’explotació de ……….€. La fiança per la restauració es de 124.952,58 €.

QUIN ES EL MAL IRREPARABLE QUE REPRESENTEN.

Es clar que unes extraccions que no comporten cap benefici, ni d’ocupació laboral o de treball, ni de contribucions per Riudecols,  representen una destrucció pel terme municipal d’impossible reversió vista la escassa xifra de fiança demanada per a la restauració de cada una de els pedreres, i representen també un desequilibri en el que s’entén com desenvolupament sostenible: només cal veure, per als habitants de Riudecols, els forats que van sortint a tocar de les  Irles, i ara a tocar del propi Riudecols així com de les Voltes, afectant directament als habitants de llocs que abans eren la representació de l’equilibri entre les persones i el medi. No es compleixen cap dels requisits per entendre que es respecten els valors  socials, mediambientals i econòmics, ni es respectessin els principis d’equitat, viabilitat, i habitabilitat. I evidentment tampoc es respecten els valors del paisatge que permetin no solament un equilibri pels habitants, sinó una mínima expectativa d’activitats turístiques o agroalimentàries de futur.

GESTIONS QUE S’HAN FET DAVANT DE L’AJUNTAMENT PER MODIFICAR LA ACTUAL SITUACIÓ

Aparts tots el recursos en curs ja esmentats, denúncies per incompliments, accions per denunciar activitats sense llicència, actuacions amb el Sindic de Greuges, etc,  també s’ha demanat a l’Ajuntament accions de disciplina urbanística per la inexistència de llicències urbanístiques en totes les explotacions, així com accions per regular les activitats extractives mitjançant un pla general d’ordenació urbana municipal, i mentre no es tingui, aprovar el pla de ordenació de les activitats en sol no urbanitzable, ja redactat, adaptant-lo a les actuals circumstàncies, com es l’excés d’explotacions existents que ha d’impedir aprovar cap altra més,  i en tot cas impedint que les mateixes es desenvolupin a una distància que sigui inferior als 2.000 m. als llocs habitats.

A més a més en l’anterior mandat ja es va acordar pel ple no donar cap altre certificat de compatibilitat urbanística fins que no hi hagi el POUM.

Les accions empreses van tenint resposta, encara que sigui molt lentament, i amb l’actual ajuntament sembla que hi ha una voluntat decidida per posar fre al allau d’extraccions, que posava a Riudecols no solament com capdavantera de les extraccions de tot Catalunya, sinó en risc de convertir-se en un poble completament marginal en el que els valors del paisatge es donaven ja per perduts.

Però per ajudar en la línia de positivar les actuacions de DELTERPE respecte a Riudecols, s’han fet gestions amb la Universitat, particularment amb la col.laboració inestimable de Sergi Saladié, professor associat de Planificació i Ordenació Territorial, Arquitectura i paisatge, del Departament de Geografia de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, i Mònica Portero, del Departament d’Enginyeria Química de la mateixa universitat. D’aquestes gestions han resultat uns projectes d’alumnes de les universitats de dret i de Geografia que ajuden a buscar opcions per a Ridecols, destacant el projecte per la millora de la qualitat del paisatge de  Riudecols-nucli i Riudecols-exterior, és a dir, reordenament del nucli urbà, i el projecte per establir una ruta de bike desde la riera de les Voltes fins a Puigcerver. Aquest projectes estan previstos presentar-los a l’Ajuntament de Riudecols el dia 17 de novembre, de tal forma que el poble de Riudecols pugui gaudir d’uns canvis que millorin tant la seva relació amb el poble com amb el medi, actuant de forma decidida, en la mesura del recursos que es puguin obtenir, a millorar el paisatge de Riudecols, i amb això, la qualitat de vida dels habitants de Riudecols.

Sembla que aquesta línia d’actuació pot coincidir, si es confirma, amb ajudes que por rebre l’Ajuntament de Riudecols per activitats turístiques, i que, tot plegat, comportaria un canvi en la línia descendent que estava tenint el poble de Riudecols, que agreujava cada any  el deteriorament del seu entorn, i un capgirament per caminar de forma decidida cap a la millora del seu entorn. Aquesta es la voluntat de DELTERPA, i treballarà de forma decidida per aconseguir aquesta fita.

Barcelona, 29.10.2012
Usos i Aplicacions (APQUA)

Departament d’Enginyeria Química, Universitat Rovira i Virgili

Fotos: Noemi Marin

Les plantes més sensibles, segons la Comissió Europea del 25 de maig de 2007, són aquelles (exceptuant els fruits i les llavors) que tinguin un diàmetre del tall a la base superior de 5 cm. Aquestes són: l’Areca catechu, Arenga pinnata, Borassus flabellifer, Calamus merilli, Caryota maxima, Caryota cumingii, Cocos nucifera, Corypha gebanga, Coryha elata, Elaeis guineensis, Livistrona decipiens, Metroxylon sagu, Oreodoxa regia, Phoenix canariensis, Phoenix dactylifera, Phoenix theophrasti, Phoenix sylvestris, Sabal umbraculifera, Trachycarpus fortunei i Washingtonia spp.

Tothom sap de la presència d’aquest coleòpter i del seu atac mortifer a les palmeres que invaeix.
L’estament públic de la Generalitat de Catalunya va realitzar un pla d’acció d’acord amb el que especifica la Decisió de la Comissió Europea i a les directrius establertes pel Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino en referència a les mesures que cal prendre si es confirma la presència del morrut roig de les palmeres. A més d’informar als titulars sobre les mesures d’eradicació, de prevenció i lluita per controlar i evitar la propagació d’aquesta plaga. Pero molts propietaris no han sigut prou conscients del que suposaba l’aparició d’aquest barrinador i han desestimat les accions a adoptar per tal d’evitar-ho.

Avui dia, el morrut roig de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus),
ja està instal•lat per tota la
urbanització de les Masies Catalanes;
“dios nos coja confesados”

Cheisboiguer

L’Albiol, complexitat i riquesa d’un territori

17 de juny de 2012

Text : Jordi MartíFotografies: Derviche

Vist el ressò obtingut per les I Jornades d’Alveolus, celebrades l’any passat, que van tractar sobre el futur de l’Albiol i van girar principalment a l’entorn de la destrucció del territori a causa de l’extracció d’àrids practicada per l’empresa La Ponderosa, enguany s’ha tornat a organitzar una ronda de ponències que tenien per objectiu exposar les alternatives de desenvolupament sostenible i respectuós de l’entorn en base a tres temes: pagesia, bosc i desenvolupament a partir de la realitat rural i urbana del municipi de l’Albiol. En un matí assolellat i calorós de mitjans de juny, una cinquantena de persones vam acudir a l’Albiol per escoltar les interessants exposicions dels tres ponents i mantenir-hi un diàleg distès i constructiu sobre els reptes que cal encarar per desenvolupar el territori de forma harmònica.

Carles de Ahumada, president de l’associació, va iniciar l’acte amb una breu explicació sobre la situació socioeconòmica actual del municipi —en què l’agricultura ha passat a ocupar el darrer lloc molt per dessota del sector serveis—, i apuntant les pistes per on sembla que la situació s’anirà revertint: el retorn a una agricultura que recuperi la saviesa ancestral, però que al mateix temps incorpori noves tècniques i coneixements que la facin sostenible i energèticament eficient; una agricultura multifuncional que asseguri la sobirania alimentària dels habitants del territori en general i de les seves ciutats en particular; una agricultura que tingui cura del paisatge; una agricultura, en definitiva, cívica i social, que doni preponderància a les persones per damunt dels beneficis econòmics. A continuació va presentar els tres ponents encarregats d’abordar les temàtiques citades des de perspectives diferents.

En primer lloc va intervenir Enric Vadell, enginyer forestal, que va parlar de la gestió forestal en l’àmbit mediterrani tot centrant-se en la reforestació que va dirigir a Bonretorn després de l’incendi de l’any 2000. Va començar exposant les característiques i condicionants del clima de Catalunya en general; un clima de tipus mediterrani, amb hiverns suaus, estius secs i calorosos i  pluges escasses que es concentren a la primavera i sobretot a la tardor. Un clima molt divers que permet, en conseqüència, una gran diversitat vegetal. Tot i que hi ha molts arbres, el dèficit hídric propi d’aquest clima fa que creixin lentament, cosa que els confereix poc valor forestal, però molt valor ambiental perquè ajuden a fixar el sòl.

A continuació va enumerar i explicar les distintes qüestions que condicionen la gestió forestal:

-         L’abandonament rural, que va tenir lloc amb gran intensitat a mitjan segle XX, va comportar la pèrdua de superfícies de conreu que foren envaïdes pel bosc.

-         Poca tradició forestal perquè l’abandonament dels boscos va comportar la pèrdua de coneixements sobre la seva gestió.

-         L’aparició dels combustibles fòssils que van substituir els combustibles vegetals proporcionats pels boscos.

-         El pas d’una agricultura de subsistència, amb ramaderia abundant que s’alimentava tot controlant el creixement del sotabosc, a una agricultura intensiva amb ramaderia alimentada amb pinsos preparats.

-         Una legislació forestal envaïda en molts aspectes per temes urbanístics.

-         Gestió cara dels boscos perquè no permeten la mecanització. S’està lluny de la indústria.

-         Els propietaris dels boscos es desentenen de la seva gestió.

-         La gestió forestal té mala premsa —es veu amb mals ulls que es tallin els arbres— i això comporta que cada cop hi hagi més arbres i que aquests siguin més prims; en boscos aclarits els arbres tenen espai per créixer i més disponibilitat de nutrients; els incendis proliferen en els boscos espessos. A Catalunya sobren molts arbres.

Davant d’aquest panorama, i tenint en compte que amb la situació econòmica actual els fons públics destinats a la gestió forestal seran cada cop més escassos, va apuntar com a alternativa la revalorització dels productes forestals:

-         Recol·lecció de bolets, mel, plantes aromàtiques…

-         Aprofitament de la biomassa. Amb l’augment imparable del preu dels combustibles fòssils cada cop és més rendible la producció d’estella per cremar en calderes especials. A més, la combustió de la biomassa tanca el cicle del carboni perquè el mateix CO₂ produït en la crema és fixat per la vegetació. Actualment, a Catalunya s’exporta més estella que no pas es consumeix.

A principis del s. XX, amb una majoria de zones rurals habitades, els incendis es feien servir com a eina de regeneració del territori. El gran despoblament que es va produir a mitjan segle va anar de bracet amb l’inici dels grans incendis, cada cop més intensos i amb incidència creixent a les zones urbanitzades.

Actualment s’empren molts recursos en les tasques d’extinció i molts menys en les de prevenció (el darrer any, a Catalunya, 37 milions d’euros en extinció i 13 milions d’euros en prevenció), però aquesta relació s’ha d’anar invertint. Cal avançar cap a una prevenció més intel·ligent, mitjançant l’estudi dels incendis i la determinació de punts estratègics de gestió, en el benentès que sempre hi haurà incendis, però la qüestió és que se sàpiguen gestionar per evitar que es descontrolin i cremin grans extensions.

Sobre els incendis patits per l’Albiol, l’Enric va explicar que n’hi ha de comptabilitzats els anys 1949, 1970, 2000 i 2012; amb aquest lapse de temps es pot comprovar que el territori es crema cada cop més sovint i el foc arriba més avall perquè troba menys superfície conreada. Arran de l’incendi de l’any 2000, els propietaris es van agrupar per facilitar la implicació de les empreses de gestió forestal; es va fer un estudi de finques i plans tècnics de restauració que han quedat reduïts a fum en poques hores arran de l’incendi d’enguany. Tot i això, cal prendre’s l’esdeveniment com una oportunitat d’aprendre per evitar tant com es pugui que es torni a repetir.

Després d’aquesta docta però amena exposició, va prendre la paraula en Jaume Cases, pagès de la Pobla de Cèrvoles (Les Garrigues) —una comarca desafavorida, amb terres de secà que requereixen un gran esforç per ser conreades—, que amb  parla planera i veraç va fer palesa la dramàtica deserció patida per la pagesia durant el segle passat (abans de la guerra el 80% de la població vivia de l’agricultura; als anys 70 només era el 28%; fa sis anys s’havia reduït a l’1,2% i actualment és del 0,8%).

Durant la seva exposició va anar desgranant diverses qüestions que es resumeixen a continuació:

-         Fins als anys 70 del segle passat la pagesia tenia molt bestiar que ajudava a mantenir les finques; la mecanització va comportar una disminució del bestiar i va requerir l’adaptació del terreny.

-         Cal recuperar l’orgull de ser pagès. Ho va il·lustrar citant una frase de Ciceró: “L’agricultura és la professió pròpia del savi, la més adequada al senzill i l’ocupació més digna per a l’home lliure”.

-         Cal superar el conservadurisme i el derrotisme de la gent més gran.

-         La pagesia sempre ha estat en desacord amb els ajuts. L’entrada al Mercat Comú va comportar l’aparició d’ajuts que abarateixen els preus perquè no pugi el cost de la vida. La importació de productes de fora, més barats gràcies a ajuts i a menors costos de producció, suposa una lluita deslleial per al pagès d’aquí. A més, la qualitat dels productes importats és difícil de verificar i força cops dubtosa (p. ex. carn de Xile i Argentina tractada amb clembuterol, que fa augmentar el pes dels animals per la retenció d’orina que els provoca).

-         Es legisla sense tenir en compte els habitants del territori, que són els més interessats a conservar-lo. El medi rural es defensa des del propi territori; és més barat i eficient tenir-hi gent assentada que no pas formar professionals (agents forestals) que gestionin i vigilin, per exemple, que no es faci foc, quan els pagesos han estat des de sempre fent cremes controlades per formar tallafocs. És més eficient i econòmica la desforestació amb animals que no pas la que es fa amb mitjans mecànics.

-         La base sobre la qual s’assenta la producció ecològica és la confiança del consumidor. Per assegurar-la calen taxes que encareixen la producció. La producció ecològica contribueix a l’augment de la biodiversitat. Les produccions no són tan altes com en l’agricultura convencional, però les despeses també són menors; tot i això, el preu de venda dels productes molts cops està per dessota del cost de producció. Hi ha un excés de burocràcia.

-         És imprescindible treballar cooperativament per guanyar en eficiència i sostenibilitat.

Una exposició farcida de sentit comú, feta des de l’estricta experiència per un pagès ferm com la terra que trepitja; tot i que va descol·locar una mica els assistents en acabar dient que ell recomanava als seus fills que no es dediquessin a fer de pagès.

Finalment va intervenir Vanesa Freixa, en substitució de Montse Barniols, que era la ponent que estava anunciada, però que no va poder assistir a les jornades per motius personals. La Vanesa —llicenciada en belles arts i gestió cultural— és una de les fundadores de Montanyanes, una empresa radicada al Pirineu que es dedica a la dinamització rural vinculada al sector primari. Un dels seus projectes estrella —el projecte Grípia (http://www.projectegripia.cat/)— té una línia de treball que ha guanyat renom en molt poc temps: l’Escola de Pastors, que busca aconseguir el relleu generacional dels pagesos i pastors actuals amb un nou enfocament basat en l’agroecologia.

Amb una gran capacitat comunicativa i un entusiasme contagiós, la Vanesa es va basar en la seva experiència en els projectes que desenvolupen des de Montanyanes per anar desgranant les seves idees sobre el territori i la pagesia i les oportunitats que estan apareixent per endegar projectes agroecològics que contribueixin a bastir una societat més cooperativa, justa, sostenible i sobirana. Va començar preguntant-se —arran de la intervenció del ponent anterior— si es pot desenvolupar el territori partint de la voluntat dels qui l’habiten, per respondre afirmativament, però amb la condició que cal estar motivat per fer-ho i comptar amb l’ajuda de tècnics que ho facilitin.

L’empresa que ha creat al Pirineu és molt petita i es basa en els recursos propis per assolir els guanys econòmics mínims que n’assegurin la viabilitat. Parteix de tres vectors: emprenedoria à sector primari à custòdia del territori, que correctament combinats proporcionen resultats econòmics i tenen impacte social. Promou la recuperació, amb criteris agroecològics, d’una producció basada en els recursos locals (llana, llet, carn, etc.) que han patit una forta desvalorització, per recuperar-ne el valor tot tancant cicles (producció, transformació i venda) i treballant de forma cooperativa. Al capdavall, es tracta d’impulsar una nova economia que parteixi de la producció propera, connectada amb el que som i tenim.

Es va estendre sobre la paraula “agroecologia”, fent palès que es tracta d’un nou terme que defineix conceptes de sempre amb una visió de conjunt. El pagès que es dedica a la producció ecològica ho ha de fer per convicció i de forma vocacional; cal gent nova, amb força i il·lusió, i gent antiga que ha quedat, que té coneixements. Fomentar persones emprenedores que no tinguin com a primer motiu el lucre econòmic, sinó que per damunt de tot creguin en el que fan.

La Vanesa va acabar la seva exposició amb una breu explicació del projecte Grípia, una iniciativa de l’associació Rurbans i l’empresa Montanyanes que té com a objectiu garantir el relleu generacional de les explotacions agroramaderes de muntanya mitjançant la incorporació de joves a l’activitat, la gestió sostenible de les explotacions i la dinamització del sector fent-lo viable econòmicament. Alhora, el projecte té com a objectiu dignificar aquesta professió i facilitar eines per a la seva organització i cooperació a través de cinc línies de treball:

1. L’Escola de Pastors, ja citada abans, que té per objectius garantir la continuïtat de les explotacions; incorporar nous actius al sector; donar suport a les explotacions; i incorporar pastors fixos durant la temporada de pastures a l’alta muntanya.
2. Banc de Terres. Custòdia Agrària i Ramadera, que pretén ser una de les vies per facilitar que les persones que no vénen de tradició pagesa puguin incorporar-se a l’activitat mitjançant la cessió o traspàs d’infraestructura, bestiar i terres, de ramaders/es propietaris/es que volen deixar la ramaderia per jubilació o altres motius.
3. Servei de Suport a Explotacions, que ofereix un servei d’assessorament tècnic a explotacions sota custòdia.
4. Comercialització de productes: revalorització de la llana (Obrador Xisqueta): un projecte de comercialització de la llana d’ovella xisqueta orientat al món de l’artesania i l’aïllament per a bioconstrucció.
5. Sensibilització de joves, que té per objectiu la revalorització de la professió de pastor i el sector primari de cara a incentivar el relleu generacional.

Una exposició molt interessant, farcida d’expressions estimulants i formulada amb una convicció i entusiasme que fàcilment es van encomanar als assistents, que la van reconèixer amb un llarg aplaudiment.

A continuació va tenir lloc un col·loqui en què el públic assistent va poder fer diverses preguntes als tres ponents referides tant als temes tractats en les respectives exposicions com a d’altres qüestions que hi tenien relació. Finalment, el president d’Alveolus va cloure l’acte  regraciant als ponents les seves exposicions i al públic la seva assistència i atenció.

A l’entrada del recinte on es va celebrar l’acte es podia visitar l’exposició que amb el títol: “Natura i paisatge, notes històriques sobre el municipi” havien muntat els membres d’Alveolus. S’hi mostrava, per mitjà de cinc grans fotografies aèries, l’avenç de l’extensió explotada per la pedrera de La Ponderosa des de l’any 1974 fins al 2011. Damunt de cadascuna de les fotografies s’hi havien dibuixat els límits concedits per a l’explotació i identificat masos, urbanitzacions i accidents geogràfics, cosa que permetia apreciar perfectament el progrés dels estralls i les extralimitacions impunement practicades per La Ponderosa en diversos sectors.

En resum, mitjançant l’exposició gràfica i les exposicions dels ponents es va poder apreciar de forma ben pedagògica l’absoluta divergència entre dos models de desenvolupament: d’una banda un model que genera grans beneficis econòmics que reverteixen en molt poques mans a costa d’una destrucció creixent i irreversible del territori (“pan para hoy, hambre para mañana”) i d’una altra un model que es basa en la potenciació de projectes agroecològics a mesura humana que reverteixen en una millora substancial de la qualitat vital, ambiental i social del territori i n’asseguren la viabilitat per a les generacions futures. En un moment de crisi sistèmica com el que estem vivint, la nostra experiència ens mostra que cada cop són més les persones que opten i lluiten, des d’àmbits diversos, per la implantació i consolidació d’aquest segon model. Ara, més que mai, no podem defallir en aquesta lluita.

Jordi Martí