Quin futur per a l’Albiol? Crònica d’un acte iniciàtic

Margarida Genera en la seva exposició

Text: Jordi Martí Roig

Fotografia: Derviche&Company

El diumenge 19 de juny, una seixantena de persones ens vam aplegar a l’edifici que l’ADF té  al poble de l’Albiol per dur-hi a terme un acte de caire informatiu, reivindicatiu i reflexiu organitzat per l’associació Alveolus. El president de l’Associació va donar la benvinguda als assistents i va explicar que les finalitats de la trobada eren: informar de l’existència i objectius d’Alveolus, reinvindicar un entorn lliure d’activitats destructores del medi (pedreres) i reflexionar sobre les distintes formes d’aprofitar els recursos d’aquest entorn natural i rural privilegiat sense malmetre’l. A continuació va presentar els quatre ponents encarregats d’abordar les temàtiques citades des de perspectives diferents.

En primer lloc va intervenir Anton Mestre, membre de l’organització DELTERPA (Defensa del Territori i Patrimoni de Riudecols), que amb un estil ferm i directe va explicar els problemes de tot tipus que generen les activitats extractives i d’altres de subsidiàries de diferents empreses radicades en el terme de Riudecols. Entre altres, l’afectació d’aqüífers, la pols, el soroll i les explosions ocasionades per les pedreres Baltà i Ana Belén, així com el pas constant de camions per la riera de Les Voltes. A més, com a activitats subsidiàries de les pedreres, hi ha projectada una planta de tractaments asfàltics i una altra d’extracció de terra per a jardins.

Va explicar la forma com les empreses, amb la connivència de l’ajuntament, han anat adquirint terrenys per desenvolupar-hi les seves activitats, fins al punt que al terme de Riudecols una de cada deu hectàrees està afectada per activitats extractives. Per altra banda, va indicar que les restauracions ambientals efectuades per les empreses són mínimes perquè els surt més a compte pagar les possibles multes que no pas efectuar una restauració completa i correcta. També va fer esment de les al·legacions i mocions que els veïns de Les Voltes i Les Irles han presentat a les diferents administracions i de les petites victòries que han anat aconseguint.

L’estratègia de lluita contra les empreses extractives passa per no deixar-los iniciar les activitats, ja que si aconsegueixen entrar, per petit que sigui l’espai inicial, es van estenent com una taca d’oli imparable. Generen pocs llocs de treball, i els únics beneficis econòmics són els impostos que abonen als ajuntaments; això comporta que els ajuntaments no tinguin gaire inconvenient a concedir-los les llicències d’activitat. L’Anton Mestre va cloure la seva intervenció afirmant que: “hem heretat la terra dels vells i l’hem de transmetre als fills en bones condicions”.

A continuació va prendre la paraula Margarida Genera, prehistoriadora i arqueòloga que, a través del Departament de Cultura de la Generalitat, s’encarrega de la gestió del patrimoni cultural a Catalunya. En primer lloc va voler deixar clar que, d’acord amb el càrrec que exerceix, la seva intervenció consistiria a informar sobre les qüestions relatives al patrimoni cultural, ja que no tenia informació suficient per prendre posició sobre l’amenaça d’activitats extractives, i que en tot cas, les seves opinions sobre aquesta temàtica serien a títol personal. D’altra banda, havia acceptat de bon grat la invitació que se li havia fet perquè volia donar suport a Alveolus en el seu vessant cultural.

Amb el suport de dades i imatges projectades en pantalla, i amb un estil docte i amè, va il·lustrar els assistents sobre la importància que tenen l’arqueologia, la paleontologia i la geologia a l’hora de reconstruir els diferents ambients on es va desenvolupar l’activitat humana des de la prehistòria, i com se’n duu a terme l’estudi mitjançant treballs de camp que després són analitzats en laboratori i finalment publicats i exposats per tal de divulgar-los. També va parlar de la importància de recuperar la toponímia. Va remarcar que de ben poc serveix que hi hagi una legislació que protegeixi els elements arqueològics i paleontològics si el territori no és estimat i respectat pels seus habitants i aquesta actitud no es transmet a les noves generacions.

Va centrar-se sobretot en el patrimoni cultural de les muntanyes de Prades, una zona on neixen rius important, amb fòsils molt ben conservats (petjades de dinosaure, entre altres) i molt rica en georecursos, cosa que ha propiciat que hi hagués presència humana des d’èpoques molt antigues, tal com testimonien les nombroses pedreres de sílex i altres indústries lítiques que s’hi han localitzat. A tall d’exemple d’activitats lligades al patrimoni, que poden suposar una font de recursos econòmics per al territori, va relatar la seva experiència com a responsable, des de l’any 1976, del jaciment del Puig Roig del Roget, en el mas Roig, i la forma com s’ha adequat com a centre de visites, d’estudi i de divulgació a fi d’atraure visitants.

El següent ponent fou el doctor Josep Oliveras, catedràtic de geografia regional a la Universitat Rovira i Virgili, membre de la Comissió d’Urbanisme del Camp de Tarragona i del Consell Directiu del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Amb un estil convincent, reposat i molt clar va exposar els principals problemes i perills que convergeixen en el creixement i l’ordenació del territori; un tema que sempre ha generat molts conflictes, que en els darrers anys s’han aguditzat. Va insistir especialment en el fet que cal posar límits al creixement per tal de mantenir l’equilibri territorial i va remarcar que els ajuntaments tenen tota la potestat i la responsabilitat en aquesta qüestió.

Partint del Pla General Territorial de Catalunya de l’any 1980, que estableix els principis generals d’ordenació del territori, va fer menció de les lleis i normatives que estableixen els usos i l’ordenació del territori, bo i centrant-se en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, recentment aprovat, i sobretot en la legislació sectorial que se’n deriva referida al pla del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, del qual forma part l’Albiol (Llei d’Espais Naturals, PEIN, etc.). En el redactat d’aquest pla (que encara no s’ha aprovat a causa de conflictes entre els municipis que en formen part) es menciona que les pedreres són elements que trenquen el continuum paisatgístic.

Finalment, el doctor Oliveras va parlar d’una llei aprovada l’any 2005 que estableix la protecció del paisatge en termes ambientals i el seu ús com a recurs econòmic (biodiversitat, activitats agrícoles i turístiques) respectuós amb l’entorn mitjançant els catàlegs de paisatge, que marquen les directrius dels POUM, i les cartes del paisatge, que advoquen per protegir-lo a través de la promoció de la seva riquesa ambiental, agrícola, cultural, artesanal, etc.

La darrera ponència va anar a càrrec del doctor Francesc Magrinyà, enginyer de camins, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i responsable de l’Àrea de Serveis Urbans del GRECDH (Grup de Recerca en Cooperació i Desenvolupament Humà). Va utilitzar diverses projeccions per il·lustrar la seva exposició, que va iniciar remarcant la important diferència que hi ha entre sòl urbanitzable i no urbanitzable. En els plantejaments territorials dels darrers deu anys s’ha començat a tenir en compte el terreny no urbanitzable; fins aleshores només s’ocupaven del terreny que es podia urbanitzar. Abans d’iniciar una activitat econòmica cal estudiar el potencial que té i preguntar-se si servirà per protegir el territori (una pedrera dóna molts guanys a poca gent, però té una gran capacitat destructiva sobre un territori que és de tothom). Per altra banda, es qüestiona cada cop més que les noves infraestructures ajudin a créixer el territori on s’estableixen; es poden generar ingressos sense créixer. Aquest principi pren especial importància en l’àmbit dels espais naturals, ja que un augment de l’accessibilitat en comporta més destrucció.

Va insistir en el fet que s’ha de contemplar el patrimoni sota el prisma de la conservació i la promoció respectuoses, i a tall d’exemple va indicar que els territoris que tenen carta de paisatge són els més rics (com ara La Garrotxa), i va fer notar que la zona de l’Albiol no en té. Per aquest motiu va recomanar que s’efectuessin estudis de la seva fauna i flora perquè això pot comportar que sigui declarat espai protegit. Va acabar recordant que si es vol preservar el territori cal cercar actors econòmics sostenibles i activitats de valor patrimonial afegit que generin recursos sense malmetre l’entorn. En resum, el territori només es preservarà si els seus habitants ho volen i lluiten per aconseguir-ho.

A continuació es va donar la paraula al públic assistent. En aquest moment va intervenir una persona que es va presentar com a membre del sector d’explotació d’àrids i que, en una llarga explicació —molts cops interrompuda per sorolloses mostres de rebuig i queixa dels assistents—, va adduir que a Catalunya es consumeixen 20 kg de pedra per persona al dia, que es necessiten àrids per a la construcció i la pavimentació, que el creixement del Camp de Tarragona s’ha de dotar de material d’àrids i el d’Alcover i l’Albiol és molt bo. Va parlar de mineria sostenible per justificar l’ampliació de les pedreres existents, i va indicar que es duen a terme plans de restauració, cosa que en disminueix l’impacte visual. En aquest punt va fer notar que en el Pla Territorial del Camp de Tarragona es va considerar que la pedrera d’Alcover constituïa un greu problema paisatgístic i que per aquest motiu La Ponderosa n’havia demanat l’ampliació cap al terme de l’Albiol a fi que no es veiés des de la plana; a més, va manifestar que la major part dels veïns de Les Masies Catalanes estan a favor de la pedrera perquè la seva activitat genera guanys econòmics que es poden utilitzar per a millores en la urbanització. Les darreres afirmacions van generar una allau de protestes entre els assistents, arran de les quals es va donar l’acte per finalitzat.

En resum, tant a través de les interessants reflexions dels ponents com amb la controvertida intervenció del membre del sector d’àrids, els assistents a l’acte ens vam poder fer una idea força precisa del poder i els recursos que La Ponderosa està disposada a utilitzar per aconseguir els seus objectius, de la responsabilitat que tenen els ajuntaments a l’hora de permetre o impedir aquestes activitats i principalment de la imperiosa necessitat d’unir i coordinar els esforços i les voluntats de totes les persones que estimem el territori a fi de possibilitar un model de desenvolupament social i econòmic que no generi la destrucció del medi rural. Ras i curt, un acte iniciàtic.

One thought on “Quin futur per a l’Albiol? Crònica d’un acte iniciàtic

  1. Felicitacions! Després del I Fòrum Econòmic, Social i Cultural de les Muntanyes de Prades aquesta jornada diu molt, sobre tot, del impul de la gent jove del territori i la seva estimació per la terra i les tasques i negocis sostenibles. Endavant!

Leave a Reply to Pep Palmitjà Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>