AL DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT
Oficina de Gestió Ambiental Unificada
En/Na……………………………………………………………, major d’edat, veí/veïna de………………………., amb domicili al carrer…………………………………………., proveït/da del D.N.I. núm………………………., compareix i com millor procedeixi en Dret,
EXPOSA
Que el/la sotasignant en llur qualitat de veí/veïna afectat/ada per la sol∙licitud d’autorització ambiental per ampliació d’una activitat d’aprofitament de recursos miners al terme municipal d’Alcover, promoguda per Canteras La Ponderosa S.A. i, en el menester, exercint l’acció pública a l’empara de l’article 12 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, compareix en el tràmit d’ informació pública de l’expedient referenciat, en compliment del que disposa l’article 31 del Decret 136/1999 de 18 de maig, passant a impugnar‐lo dins del termini i en la forma escaient, en base a les següents:
AL∙LEGACIONS
Primera EL PLANEJAMENT VIGENT
La jurisprudència del Tribunal Suprem es unànime en declarar que les llicències són actes de caràcter rigorosament reglat que s’han d’atorgar conforme al planejament en vigor i mai conforme a un planejament futur. En el present cas, el planejament vigent quan es va iniciar l’expedient de sol∙licitud d’autorització ambiental sotmès a informació pública així com el
planejament vigent a data d’avui, es la Revisió de Normes Subsidiàries de Planejament d’Alcover, aprovades definitivament en data 11 de març de 1992 , per a les instal∙lacions projectades en els terrenys ubicats als polígons 17 i 20; així mateix es d’aplicació la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de planejament de l’Alcover en l’ àmbit del sòl no urbanitzable d’interès ecològic ‐ambiental del Sector de la Romiguera, aprovat definitivament per la Comissió d’urbanisme de Tarragona en sessió 20 de març de 2002, per a les instal∙lacions corresponents al polígon 18.
En base al que s’acaba de dir, qualsevol vel∙leïtat orientada a l’aplicació d’un futur i incert instrument de planejament urbanístic en la tramitació de l’autorització ambiental qüestionada, està condemnada al fracàs doncs només les normes urbanístiques vigents son susceptibles de ser invocades i aplicades en qualsevol expedient en tramitació, i un planejament futur en cap cas pot legitimar la concessió de l’autorització sol∙licitada.
Segona EL CERTIFICAT DE COMPATIBILITAT URBANÍSTICA
En relació amb l’ anterior al∙legació, es constata la inqüestionable falta de validesa del certificat de compatibilitat del projecte amb el planejament urbanístic contingut en l’expedient de sol∙licitud de l’autorització ambiental que es combat el qual, en comptes de proclamar l’ indiscutible incompatibilitat urbanística del projecte sotmès a autorització, certifica que el mateix “serà compatible” amb un planejament que, hores d’ara, es inexistent pel Dret.
No cal dir que l’ OGAU, en compliment del que disposa l’article 29 del Decret 136/1999 de 18 de maig, tenia l’obligació de verificar la validesa de l’ esmentat certificat i, atesa l’ impossibilitat d’esmena del mateix degut al caràcter il∙legalitzable de l’ ampliació sol∙licitada (tal i com s’acreditarà a les següents al∙legacions), hauria d’haver declarat la caducitat i l’arxiu de l’expedient per manca de compatibilitat del projecte amb el planejament urbanístic vigent.
Tercera LA CLASSIFICACIÓ DEL SÒL
Els terrenys objecte d’ampliació de la cantera que ens ocupa, es troben ubicats als polígons 17 i 20 del Sector de la Romiguera, pertanyent al terme municipal d’Alcover i estan classificats per les NNSS de planejament d’Alcover com a sòl no urbanitzable especialment protegit d’ interès ecològic –ambiental.
L’article 170 de les NNSS vigents estableix els usos permesos als terrenys ubicats en aquest tipus de sòl, establint que “no podran tenir utilitzacions que impliquin transformacions del seu destí o naturalesa i que lesionin l’ interès general”.
Al seu torn l’article 278 de les NNSS vigents estableix expressament la prohibició de qualsevol activitat extractiva en aquest tipus de sòl.
En conseqüència, el sòl afectat per l’ampliació de l’activitat sotmesa a autorització ambiental es incompatible amb l’ús extractiu, per raons de la seva qualificació urbanística, raó que impedeix l’atorgament de l’ esmentada autorització.
Quarta LES DISTÀNCIES MÍNIMES AMB ELS NUCLIS DE POBLACIÓ
Amb l’ampliació proposada en el projecte sotmès a informació pública, es pretén ubicar la cantera a una distància de 900 metres (distància que en la realitat es de 600 metres) de la urbanització Masies Catalanes, al terme municipal de l’Albiol. Es tracta d’un nucli urbà de població totalment consolidat en el qual hi viuen permanentment més de 800 persones.
S’ha de dir també que el poble de l’Alcover es troba a uns 1.000 metres de distància de l’ampliació projectada.
No obstant l’article 278 de les NNSS vigents prohibeix qualsevol activitat extractiva “en un radi inferior a 1,4 km. de nuclis de població” qualsevol que sigui la qualificació del sòl.
Això impossibilita la concessió de l’autorització ambiental per a l’ampliació de la cantera sol∙licitada doncs el contrari constituiria, en tot cas, un acte nul de ple dret, en virtut de l’article 210,1 b) en relació amb l’article 32 a) del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.
Cinquena LA PROMOTORA ESTA EXERCINT L’EXPLOTACIÓ SENSE
LLICÈNCIA NI AUTORITZACIÓ
De l’anàlisi de la documentació continguda a l’expedient sotmès a informació pública s’ha posat en evidència el que molts veïns de la zona ja havien pogut constatar in situ: la promotora Canteras La Ponderosa S.A. està exercint l’activitat per la que demana autorització ambiental abans d’ haver obtingut la mateixa, davant la més absoluta tolerància municipal.
Efectivament, tal i com es de veure en el certificat emès per l’ Ajuntament d’ Alcover en data 29 de desembre de 2009, la empresa promotora ja està duent a terme l’explotació de un total de 318.486,31m2 de superfície del conjunt de terreny que es objecte de l’ampliació sol∙licitada.
El que s’acaba de dir constitueix una infracció molt greu des d’ el punt de vista mediambiental, tipificada a l’article 49, 1 a) de la Llei 3/1998 de 27 de febrer i a l’article 95.1 a) del Decret 136/1999 de 18 de maig.
Atesa la gravetat de la infracció denunciada, la potestat sancionadora correspon en exclusiva a aquest Departament de Medi Ambient, de conformitat amb l’article 96.1 del Decret 136/1999, raó pel que, el sotasignant sol∙licita mitjançant el present escrit, el trasllat de la present denuncia a la Direcció General de Qualitat Ambiental, a fi i efecte que ordeni el cessament immediat de les activitats que s’estan realitzant sense autorització ni llicència de cap classe i la clausura definitiva de la instal∙lació, amb la restitució dels terrenys al seu estat original.
L’actuació il∙lícita descrita també està tipificada com una infracció molt greu a la Llei d’ Urbanisme, concretament a l’article 213 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost (article 205 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol), motiu pel qual el compareixent anuncia la presentació imminent d’un escrit davant al Servei de Protecció de la Legalitat de la Direcció General d’ Urbanisme, sol∙licitant l’ incoació d’un procediment de protecció i restauració de la legalitat urbanística contra els responsables de l’ infracció.
Cal posar de manifest que dita infracció s’està duent a terme en sòl no urbanitzable considerat d’especial protecció, fet que podria ser emmarcat dins dels supòsits contemplats al Títol XVI del Codi Penal referits als delictes relatius a l’ordenació del territori i la protecció del medi ambient, per la qual cosa s’ estudiarà sobre la conveniència de posar el fets en coneixement de la fiscalia als efectes oportuns. Es de recordar que l’article 320 de l’ esmentat codi penal imposa penes per les autoritats i funcionaris públics que resolen o informen favorablement la concessió de llicències sabent que les mateixes són contraries a les normes urbanístiques vigents.
Sisena EL NOU CAMI D’ ACCES I SORTIDA DE CAMIONS
De la documentació continguda en el projecte sotmès a autorització ambiental, es desprèn que l’ampliació de l’explotació suposarà un més que considerable augment del trànsit de vehicles que afectarà, irremediablement, la xarxa viària interior i exterior, la qual cosa suposarà un augment de la perillositat de la circulació així com problemes de manteniment de les vies de comunicació.
Això produirà un greu impacte en els accessos als habitatges de Masies Catalanes i a la resta del terme municipal de l’Albiol. Es per això que era del tot imprescindible que el projecte que ens ocupa contingues el corresponent estudi de mobilitat, a fi i efecte de concretar exactament l’afectació i les solucions proposades per a reduir aquest impacte.
El mes greu no obstant, ha estat comprovar que el projecte menciona l’obertura d’un nou camí d’accés a la cantera que s’acosta, precisament, a l’ urbanització Masies Catalanes i que enllaça amb l’antiga carretera entre Reus i Alcover TC‐14 (al voltant del km.8), actualment una petita via de serveis que difícilment pot absorbir la circulació de tràfic pesat, i mes tenint en compte que l’explotació d’una cantera com la que es objecte del present expedient, genera un volum enorme de camions en constant moviment, el que potenciarà també l’ increment d’accidents de trànsit.
El que s’acaba de dir representa, no només un greu impacte sobre el territori i la mobilitat de l’entorn si no també un greu impacte sobre la salut dels veïns de les Masies Catalanes, del Mas Blanc i del Mas Picarilla, que patiran els sorolls dels camions de transport de la cantera, així com la pols, els fums i les emissions de gasos contaminants procedents dels esmentats vehicles, el que suposa un impacte contaminant elevadíssim sobre la població, impacte que s’ha obviat totalment en el projecte que es qüestiona.
Setena INCONSISTENCIA DOCUMENTAL DE L’ ESTUDI D’ IMPACTE
AMBIENTAL
L’ Estudi d’ Impacte Ambiental (en endavant EIA) contingut a l’expedient sotmès a informació pública presenta múltiples irregularitats i mancances respecte al que la legislació determina, així com una baixíssima qualitat com a document útil per valorar l’ impacte ambiental i la proposta de correcció del mateix. No podem oblidar que estem davant d’una activitat de les contingudes a l’ Annex I del Decret 143/2003 pel seu grau d’ incidència ambiental i, per tant, sotmesa al règim d’autorització ambiental:
a) En primer lloc l’ EIA obvia la preceptiva determinació i avaluació de diverses alternatives del projecte. En cap cas fa esment a cap alternativa diferent al projecte d’ampliació presentat i, per tant, l’EIA només pot valorar els efectes i impacte ambientals d’una alternativa concreta, que es la proposada, sense poder avaluar si d’altres alternatives (incloent la zero de no explotació) podrien tenir efectes ambientals de menor magnitud.
b) Per altra banda, l’estudi de descripció del medi receptor és tan general i poc detallat que qualsevol anàlisi posterior dels impactes o efectes ambientals no pot sinó ser qüestionat. Per exemple, l’anàlisi del medi biològic inclou errors greus en els noms científics, com anomenar Ilex aequifolium o bé Llex aequifolium al coscoll, que en realitat és Quercus coccifera, o bé Gemista escorpins a l’argelaga, que en realitat és Genista scorpius. De fet, si existís Ilex aequifolium, es tracta d’una espècie protegida per la legislació catalana a nivell de flora que necessitaria de mesures preventives i correctores específiques. En aquest sentit, i tal com determinen els dos informes emesos per l’ Àrea de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (14 d’abril de 2010 i 14 de gener de 2011) en relació a l’expedient, dins l’àrea d’afectació existeix el margalló (Chamaerops humilis), espècie protegida per la legislació catalana per la qual l’ Àrea de Medi Natural demana mesures correctores i preventives que, lògicament, l’ EIA Ambiental no pot atendre donat que ni tan sols considera la seva presència en l’apartat de descripció del medi receptor.
Sobre la flora i vegetació, no existeix cap llistat de flora, ni cap determinació de tipus de vegetació seguint una nomenclatura científica estandarditzada (comunitats vegetals o associacions), o informació disponible per qualsevol usuari com la cartografia d’hàbitats de Catalunya. Tampoc existeix cap referència a la presència o no d’hàbitats d’interès comunitari. Aquests errors denoten una manca de rigor absoluta en l’anàlisi del medi.
Tampoc hi ha cap apartat o cap referència a la fauna, qüestió que no només és irregular quant a estructura i contingut, sinó també una irresponsabilitat, en tant en quant la presència o no d’unes o altres espècies de fauna protegida, amenaçada o endèmica, tindria conseqüències legals molt diferents. De fet, l’ informe de l’ Àrea de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de 14 d’abril de 2010, i un segon informe d’aquesta àrea del Departament d’ Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de 14 de gener de 2011, fan referència a que l’àrea afectada se situa dins d’uns dels territoris de campetx de l’àguila cuabarrada (Hieraeetus fasciatus), espècie amb el màxim nivell de protecció per la legislació catalana, espanyola i europea, demanant l’especificació de mesures compensatòries i correctores per aquesta espècie. Lògicament, si l’ EIA no incorpora en la descripció del medi receptor la presència d’aquesta espècie, no pot preveure mesures correctores i preventives al respecte. De fet, s’ha comprovat si es feien referències a aquesta espècie en d’altres documents aportats per la sol∙licitud d’autorització ambiental, com el Projecte de Restauració, i no se n’han trobat cap. Tampoc hi ha cap tipus de referència en cap lloc a altres possibles espècies d’aus protegides (Annex I de la Directiva Aus), com algunes espècies d’aus rapinyaires, rupícoles o forestals, ni de mamífers, rèptils o amfibis protegits (Annex II de la Directiva Hàbitats).
c) L’assignació de costos del programa de mesures preventives, correctores i compensatòries, així com del programa de vigilància ambiental, no es realitza dins l’ EIA i se’n refereix al programa econòmic i pressupost del Projecte de Restauració. Si bé és cert que una part important de les mesures de correcció depenen d’aquest projecte de restauració, n’hi ha moltes que no es valoren ni a l’ EIA ni al Projecte de Restauració, com totes aquelles de caràcter preventiu incorporades a l’apartat IV de l’ EIA Ambiental (Avaluació i Control de l’ Impacte Ambiental).
d) L’apartat IV de l’ EIA (Avaluació i Control de l’ Impacte Ambiental) realitza una valoració dels impactes ambientals en una escala numèrica de 0 a 5, sense que s’expliqui els criteris d’aquesta valoració, ni el significat de cada unitat dins de la mateixa, ni la metodologia utilitzada. Posteriorment, aquesta escala de 0 a 5 no s’utilitza en cap cas a l’apartat V. Matriu de valoració qualitativa d’impactes.
e) La valoració de l’ impacte sobre el paisatge diu quelcom tan qüestionable com que “L’ impacte visual podem dir que és de valor alt en l’actualitat i que un cop iniciada l’explotació de l’ampliació, passarà a ser de valor mitjà, en allunyar‐se la zona d’explotació i rebaixar les cotes més elevades (…)”. El que ve a dir aquesta afirmació és que l’ampliació permetrà realitzar la restauració de la zona actualment en explotació – certament més visible – com si fos un requisit imprescindible. De fet, un pot acabar l’explotació actual i restaurar‐la (el que seria de fet l’alternativa 0 del projecte consistint en no ampliar) i realment reduir l’ impacte visual actual, sense haver d’obrir nous fronts i incórrer en nous impactes.
L’ EIA vol lligar doncs, de manera tendenciosa, la reducció de l’ impacte paisatgístic a la necessitat de continuar explotant, fal∙làcia que no té defensa possible. Al mateix temps, la valoració de l’ impacte paisatgístic resulta burda, basada en fotomuntatges aportats als plànols de l’ EIA, sense analitzar, per exemple, tot allò que el Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona diu sobre els impactes de les activitats extractives a la unitat de paisatge de la Mussara – en la qual s’inclou la zona de la pedrera de la Ponderosa.
f) El present EIA no incorpora cap resum o síntesi. Bé, de fet la globalitat del document és de tan baixa qualitat i d’una manca de detall i rigor tan evident que es podria qualificar com a resum tècnic d’un Estudi d ’Impacte Ambiental, més que del propi Estudi en sí.
Vuitena CONCULCACIÓ DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE
TARRAGONA
El Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat definitivament el 12 de gener de 2010 (DOGC nº5559 de 3‐2‐10), incorpora a la seva normativa un article específic relacionat amb les activitats extractives. Es tracta de l’article 2.18 que es transcriu íntegrament a continuació:
“1. El Pla no afecta les activitats extractives autoritzades d’acord amb els procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent.
2. Es poden autoritzar noves activitats extractives i ampliacions de les ja autoritzades en sòl de
protecció especial i territorial sempre que no afectin de forma clara i definitiva els valors que han motivat la protecció especial o territorial del conjunt de l’espai protegit. Aquestes autoritzacions s’han de regir per la normativa vigent relativa a activitats extractives en espais naturals protegits i han detenir en compte les determinacions del Pla i les estratègies de desenvolupament urbà i d’infraestructures, en tant que poden ser també argument favorable o desfavorable per a determinades ubicacions. En qualsevol cas, en la restauració d’aquests espais s’ha de tenir cura de restablir els valors que, en cada cas, han motivat la protecció especial.
3. Les propostes del Pla per a la protecció dels sòls no urbanitzats i del paisatge que s’estableixen en els títols II i VI d’aquestes normes seran específicament considerades en l’elaboració dels projectes d’explotació i dels programes de restauració, i en els informes preceptius corresponents.
4. Les propostes de noves activitats extractives han de ponderar des de l’anàlisi multicriteri del cost benefici els valors naturals, ambientals, agraris i patrimonials enfront del valor dels béns miners objecte d’explotació, la disponibilitat i necessitat d’aquests i els costos globals del seu transport. Els desenvolupaments urbanístics han de tenir en compte les afectacions derivades d’aquestes activitats i evitar possibles conflictes d’usos.
5. Amb l’objectiu de racionalitzar al màxim des dels punts de vista ambiental, econòmic i social l’atorgament de noves autoritzacions d’activitats extractives, s’han de portar a terme estudis en l’àmbit de Catalunya sobre previsions de la demanda i sobre la localització i condicions d’explotació dels possibles jaciments; de manera especial s’han de tenir en compte els acords i els estudis promoguts pel Grup Interdepartamental d’ Àrids de Catalunya constituït el 7 de juliol de 2004, o per altres dispositius amb la mateixa finalitat que es puguin crear en el futur. Amb el mateix objectiu, s’han de portar a terme estudis paleontològics i d’altres estudis sectorials que permetin detectar possibles zones de restricció”
Doncs bé, a cap part de la documentació existent a l’ EIA o al Projecte de Restauració es fa esment al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona o la seva normativa. Quan es plantegen mesures de restauració paisatgística no es referencien els títols II i VI tal com especifica l’article 2.18.3 de les Normes, així com no existeix als documents citats ni a cap altre de l’expedient d’autorització cap estudi cost‐benefici de ponderament dels valors del territori front els valors miners objecte d’explotació, la necessitat d’aquests i els costos globals del seu transport, tal com determina l’article 2.18.4. d’aquestes Normes. Tampoc s’ha aportat cap estudi sobre previsions de la demanda i sobre la localització i condicions d’explotació dels possibles jaciments, de conformitat amb l’ esmentat precepte.
Al mateix temps, a cap document es fa esment de la consideració d’aquest territori dins del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Si es compara la superfície marcada al plànol de situació del projecte d’ampliació amb el plànol de categories del sòl del PTPCT corresponent a l’ Alt Camp, es pot observar com una part important (pràcticament la meitat occidental) del perímetre marcat corresponen a un sòl de protecció especial dins del PTPCT per la qual cosa seria d’aplicació l’article 2.18.2. de les Normes del PTPCT, que no es compleix doncs no es valora en cap dels documents el que diu aquest article o no s’intenta justificar ((…) no afectin de forma clara i definitiva els valors que han motivat la protecció especial o territorial del conjunt de l’espai protegit. Aquestes autoritzacions s’han de regir per la normativa vigent relativa a activitats extractives en espais naturals protegits i han detenir en compte les determinacions del Pla i les estratègies de desenvolupament urbà i d’infraestructures, en tant que poden ser també argument favorable o desfavorable per a determinades ubicacions. En qualsevol cas, en la restauració d’aquests espais s’ha de tenir cura de restablir els valors que, en cada cas, han motivat la protecció especial).
Novena EL PROJECTE IGNORA EL CATALEG DE PAISATGE DEL CAMP DE
TARRAGONA
El Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona, aprovat definitivament el 24 de maig de 2010, incorpora el territori on s’assenta l’activitat extractiva i la sol∙licitud d’ampliació dins la unitat de paisatge nº6 anomenada la Mussara. Sobre les activitats extractives, cita el següent:
A l’apartat de dinàmica actual del paisatge cita textualment:
“són de destacar les dinàmiques paisatgístiques relacionades amb les pedreres, sobretot localitzades al terme municipal d’ Alcover, i que, juntament amb els incendis forestals, són les activitats amb major capacitat per transformar el paisatge”.
A l’apartat de valors paisatgístics cita textualment:
“Tanmateix, hi ha sectors, com la zona entre Alcover i la Riba, que trenquen aquesta uniformitat, a causa de la presència de diverses pedreres amb impacte en el paisatge, o els efectes dels reiterats incendis forestals”
A l’apartat de riscos i impactes cita textualment:
“L’estructura geològica de la zona ha facilitat la implantació d’indústries d’extracció d’àrids que generen impacte sobre el paisatge. (…). La concentració, però, més lata i, òbviament en conseqüència, els impactes més espectaculars es localitzen entre els termes de Mont‐ral i Alcover, concretament entre la serra Llarga al nord del nucli de Mont‐ral i el peu de mont a l’oest del nucli d’Alcover, on hi ha quinze pedreres en actiu i cinc ja clausurades. Alguns dels exemples de major impacte es localitzen als voltants del nucli d’Alcover, al nord vora les Guixeres, i al sud vora el mas de la Romeguera, on hi ha dues pedreres d’extracció d’àrids de fort impacte visual per l’obertura que s’ha fet en la muntanya i la conca visual amb què compten ambdues localitzacions.”
A l’apartat de descripció de la possible evolució de la Mussara es pot citar:
“Donada la manca d’explotació silvícola a causa dels minsos rendiments, hi ha el greu risc que els propietaris de grans porcions de territori cedeixin a les pressions de les indústries extractives, i es segueixin obrint més zones per a l’extracció de pedra i àrids. Altrament, l’ incompliment de la llei de restauració de zones obertes origina que l’assignació de territori per a aquesta activitat econòmica destrueixi irreversiblement l’entorn paisatgístic de la zona afectada”
Sobre els objectius de qualitat paisatgística per aquesta unitat, cita textualment:
“OQPG.1. Un fons escènic dels cingles de la Mussara ben conservat i consolidat com a referent visual i element identitari de bona part de la plana amb uns elements discordants i activitats extractives integrades en el paisatge.
OQP6.2. (…) Per altra banda, la presència d’elements distorsionadors del paisatge, com les activitats extractives situades a l’extrem oriental de la unitat i el campament militar de Castillejos, trenquen l’harmonia visual del conjunt d’aquest territori. És necessari emprendre accions de revalorització d’aquests espais”.
Per últim, dins l’apartat d’àrees susceptibles d’accions d’ordenació, cita el següent:
“Activitats extractives del coll d’Alforja i d’Alcover. Caldria delimitar les extensions màximes, regenerar els espais perimetrals i les àrees en desús, i integrar globalment l’activitat paisatgísticament”.
Si analitzant tot el que s’ha citat en els paràgrafs anteriors, es pot entendre el qüestionament que, des del punt de vista paisatgístic, realitza el Catàleg de Paisatge del conjunt d’activitats extractives d’Alcover i, en especial, de la pedrera de la Ponderosa, resulta quant menys xocant que a la documentació presentada per la sol∙licitud d’autorització no hi hagi cap esment ni referència al Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona ni als criteris que defensa o planteja.
Dècima EL PROJECTE NO TE EN CONSIDERACIÓ ELS INFORMES DE L’
ÀREA DE MEDI NATURAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
Consultat l’”Informe sobre les dades complementàries presentades per l’empresa “Canteras Ponderosa, SA” sobre la sol∙licitud d’autorització ambiental per l’ampliació de l’aprofitament de recursos miners de la secció A anomenat “La Ponderosa, número 1389” de l’ Àrea de Medi Natural del Departament d’ Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de 14 de gener de 2011 (Serveis Territorials a Tarragona), es conclou, citant textualment l’apartat 5 d’aquest informe:
a) En cas de la plantació i/o sembra d’espècies agrícoles no es detallen i ni es cartografien les places adequades per a realitzar aquesta actuació i que serien les situades en terrenys on abans d’iniciar l’activitat extractiva no presentaven signes inequívocs del seu estat forestal.
b) El document no fa cap mena de referència a les condicions definides a l’ informe redactat per l’AMN, amb data 14 d’abril de 2010, sobre les mesures compensatòries i correctores referides a l’àguila cuabarrada.
c) Tampoc es sobredimensionen les mesures d’autoprotecció establertes per la normativa legal, en la franja oest de l’explotació, i al voltant de la zona B prevista per serveis i instal∙lacions, amb la finalitat de minimitzar la vulnerabilitat del sistema, en base a realitzar per part del promotor, un estudi més detallat del risc d’incendi i on es tindrà en compte les determinacions establertes per la normativa d’aplicació.
d) Així mateix, la documentació no inclou un inventari dels exemplars de margalló (Chamaerops humilis) que es puguin veure afectats per la zona d’ampliació de l’aprofitament, indicant la metodologia i l’ indret de transplantament final.
e) El traçat del nou accés a la cantera definit a l’ Annex presentat és el mateix que el previst inicialment al projecte d’ampliació. Atès que aquest traçat passaria per terrenys no inclosos en l’ampliació de la cantera (“zones de protecció” definides al projecte) i, per tant, restarien intactes en el seu estat actual que en una part és terreny forestal, cal presentar un document tècnic que defineixi les característiques del traçat (pendents longitudinals, pendents transversals, talussos, balanç de terres, obres de fàbrica, etc.) així com vàries alternatives del mateix, ja que la proposada transcorre en un tram de màxim pendent provocant un pendent longitudinal força elevat.
El fet de que la documentació annexa aportada per l’empresa com a resposta als informes sectorials de les administracions implicades realitzats durant la primavera de 2010, no respongui algunes de les qüestions bàsiques demanades per l’ Àrea de Medi Natural, ja indica la manca de rigor de l’ EIA i del Projecte de Restauració. D’ entre totes les interiors, destaca, com ja s’ha dit anteriorment, la manca absoluta de consideració de la presència de l’àguila cuabarrada, espècie de màxim nivell de protecció.
Onzena ABSOLUTA IMPRECISIÓ EN LA DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE
L’AMPLIACIÓ SOL∙LICITADA
La documentació del projecte d’ampliació de la cantera es totalment insuficient per identificar amb claredat les superfícies actualment autoritzades i les ampliacions preteses.
Efectivament, el projecte no proporciona, dins de la memòria, més que un llistat de coordenades UTM (pàgines 4 i 30) de les quals no s’explica si corresponen als límits del polígon resultant final de sumar la superfície actualment explotada (o autoritzada) i la demanda de nova autorització, o els límits de la zona d’ampliació demanada. Tot el discurs sobre límits i demarcació és absolutament confús, i tot i que la memòria referencia l’explicació al plànol anomenat 05 – TOPO Delimitacio Zones, en aquest no surt cap diferenciació entre les zones autoritzades en explotació i els nous sectors pels quals es demana ampliació d’autorització. És impossible diferenciar dins la documentació la superfície actualment en explotació, la superfície actualment autoritzada per l’administració per ser explotada, i la superfície per la qual es demana ampliació. Una simple figura amb dos colors diferents que signifiquessin la superfície actualment autoritzada, i la demanda d’ampliació, no existeix a la documentació de projecte.
El projecte d’ampliació, parlant sobre la superfície actualment explotada, cita textualment: “l’activitat extractiva, així com tots els equipaments, maquinària i serveis, es desenvolupa en una superfície de 847.486 m2, tal com es reflecteix en el plànol topogràfic a E= 1/3000, anomenat Delimitació de Zones, que s’adjunta a aquest projecte, i que per a una millor comprensió es prega sigui consultat per tal d’ubicar totes les superfícies i zones que s’indiquen a continuació:
En el mencionat plànol, i estudiant la topografia, un podria imaginar‐se les zones actualment explotades per l’existència de talussos, bermes i places, però aquestes no estan grafiades com a tal (com a zona específica) ni tenen referència a la llegenda. A més, el fet de que una zona sigui considerada com explotada no significa que estigui autoritzada.
En aquest sentit cal recordar el que s’ha denunciat a l’al∙legació Cinquena del present escrit, atès que s’ha pogut comprovar in situ que la promotora està exercint l’explotació de determinades zones de la cantera que encara no han obtingut la corresponent autorització ambiental, la qual cosa es constitutiva d’infraccions ambientals i urbanístiques molt greus. Es per això que la referida manca de concreció dels límits de l’ampliació se suposa del tot intencionada.
S’ha de dir que al mateix temps, el certificat de compatibilitat urbanística emès per l’ Ajuntament d’Alcover en data 29 de desembre de 2009 introdueix encara més confusió ja que parla d’una superfície de: Ampliació explotada actualment a regularitzar POUM: 318.486,31 m2
Aquesta superfície, si se suma a la superfície que el certificat de compatibilitat urbanística anomena com autoritzada i explotada segons N.S.P. (pol. 18): 529.000,00 m2, s’obtenen els 847.486 m2 dels quals el projecte d’ampliació parla com de superfície autoritzada per l’administració.
Aquesta situació d’ ambigüitat en la descripció dels límits de la zona demanada per autorització es reprodueix tant a l’ EIA com al Projecte de Restauració.
Dotzena INCOHERENCIA ENTRE ELS INFORMES DE l’ OGAU I ELS DE
L’ÀREA DE MEDI NATURAL DE LA GENERALITAT
L’ informe de l’ OGAU de 8‐7‐10, en el qual se citen mancances a la documentació presentada per l’empresa, respecte a les dades sobre l’afectació al medi natural, només cita:
“Davant la possibilitat d’obertura d’un nou accés, segons plànol lliurat amb un traçat en estudi, caldrà presentar una proposta més detallada del mateix i tenir en compte que l ’actual traçat s’ha de fer passar per sobre una zona prevista com a zona de protecció, i per tant no compatible amb aquesta actuació”.
Aquest és només un dels molts punts que l’àrea de medi natural estableix en el seu informe, tal i com s’ha vist a l’al∙legació Dècima del present escrit.
Tretzena ERRORS EN L’ INFORME DE L’ ÀGENCIA CATALANA DE L’AIGUA
DE L’AIGUA DE DATA 6‐7‐2010
L’ informe de l’ Agència Catalana de l’ Aigua de 6‐7‐2010 incorpora un greu error al situar l’explotació en el municipi de Riudecols (pàgina 1 de 1 i pàgina 1 de 3) en comptes del terme d’ Alcover. A més, el quadre de suficiència del projecte tècnic (pàgines 1 i 2 de 3) està incomplet, ja que no s’especifica més que la suficiència global de la documentació sense respondre a la suficiència específica de cadascun dels punts considerats.
Per tot això,
SOL∙LICITO: Que tenint per presentat aquest escrit, es serveixi admetre’l i tingudes per fetes les manifestacions contingudes en el mateix i, en conseqüència, acordi denegar la sol∙licitud d’autorització ambiental per ampliació de l’ activitat d’aprofitament de recursos miners promoguda per Canteras La Ponderosa S.A. al terme municipal d’ Alcover, amb l’arxiu de l’expedient, pels defectes jurídics i de procediment manifestats en el cos del present escrit.
PRIMER ALTRESÍ: Que atès que la promotora està exercint l’explotació d’una zona de la cantera sense haver obtingut la preceptiva autorització ambiental
SOL∙LICITO: S’informi dels fets a la Direcció General de Qualitat Ambiental, a fi i efecte que ordeni el cessament immediat de les activitats que s’estan realitzant sense autorització ni llicència de cap classe i la clausura definitiva de la instal∙lació, amb la restitució dels terrenys al seu estat original.
SEGON ALTRESÍ: Que en la meva condició d’interessat en l’ expedient i, a l’ empara del que disposa l’ article 58 de la Llei 4/1999 de modificació de la Llei, 30/1992, de 26 de novembre,
SOL∙LICITO: S’ em notifiquin totes les resolucions i actes administratius que es produeixin en relació a l’ expedient d ‘autorització ambiental que motiva aquest escrit.
Tarragona, a vint‐i‐cinc de març de 2011.
DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT
OFICINA DE GESTIÓ AMBIENTAL UNIFICADA‐TARRAGONA