L'Albiol (Des de les runes del castell)

L’historiador tarragoní tancava el seu estudi  històric sobre l’Albiol: L’Albiol. Notícies històriques. Ajuntament de l’Albiol

1985, amb aquesta frase encomiable:

“Tant de bo que no calgui que l’Albiol hagi de perdre ni una mica de la seva secular personalitat”.

A dia d’avui s’obre més d’un interrogant. Que cadascú en tregui les seves conclusions. Nosaltres rescatem les seves paraules escrites; tot un recorregut per segles d’història.

“El poble de l’Albiol és assentat sota les ruïnes del seu castell, mirant a migdia-ponent. Mai no ha estat sinó un nucli d’unes quantes cases que han fet companyia a l’església, a la rectoria, al cementitri, a les escoles i a les oficines o casa comunal, formant un agrupament de configuració una mica anàrquica a diversos nivells, segons que el terreny ho consentia. La veritable importància de l’Albiol no rau, sinó en un nombre considerable de masies ubicades al seu extens terme…… A la banda sudoriental de l’Albiol hi ha la finca anomenada Bonretorn que, per les noticies que tenim mereix un esment a part. Bonretorn és una masia o partida del terme que ja trobem esmentada i habitada el 1313.

Els censos del present segle (s. XX) ens donen idea del decreixement a l’Albiol:

Any 1900 ——– 277 habitants
“ 1910 ——– 318 “
“ 1970 ——- 79

La majoria del parell de dotzenes de cases que constituïen el nucli del poble s’han deshabitat. La construcció de la carretera ha portat una reviscolada. Algunes de les cases, de fet abandonades, han estat refetes i salvades de la ruïna i de la desaparició; no totes. Però llur reconstrucció té un signe d’alberg circunstancial: són cases adquirides per forasters que hi van a passar uns dies i prou.

…Al vessant occidental del terme, tocant al de La Selva, hi té unes terres que probablement aguantaran llur conreu; també, semblantment, a les valls limítrofes del terme alcoverenc, a llevant. I no gran cosa més. Qui sap si les diverses construccions de residència ocasional, cap al migdia, -les Masies Catalanes- apuntalaran la trontollant economia municipal de l’Albiol actual i en sostindran l’esdevenidor. Tant de bo que no calgui que l’Albiol hagi de perdre ni una mica de la seva secular personalitat”.

Eufemià Fort i Cogull: L’Albiol. Notícies històriques. Ajuntament de l’Albiol, 1985, pàgs. 85, 95 i 102