Rocio. Font Freda. Bonretorn
Ha arribat l’estiu i amb ell la calor, el treball intens al camp, la collita, les tertúlies a la fresca i les festes majors. En una carta de l’arxiu familiar hem trobat el Pregó de la Festa Major de Bonretorn que es va celebrar el 29 de setembre de l’any 1942, dia de sant Miquel, i també el programa de la festa i alguns comentaris:
«El dematí de sant Miquel, nosaltres, amb els 3 primers, anàrem a Ofici a l’Albiol; arribàrem a dinar a les 4. A la tarda, arreglàrem divinament la plaça de l’església: tot d’enramades, gallerdets, un tancat amb canyisos; treballàrem molt…
Pregó que feren a La Selva i a Alcover, inventat per la tia:
Pregó
«Habitantes de La Selva
escuchad con atención
el programa de festejos,
que para celebrar la fiesta,
de san Miguel su patrón
os dirigen los que viven
en las hermosas montañas
del lugar de Bonretorn.
Programa
Oficio
Tarde y noche la renombrada orquesta Segú (de 8 músicos) tocará bailes, habrá bonitas “toyas y ramellets”.
Bebidas y refrescos en el bar.
Si t’expliqués la festa detalladament seria inacabable, però com veig que tens curiositat de saber que tal anà, ja t’ho diré: els “festejos” ja ho veus, el pregó com cada any, però de gent, en vingué (a casa) més que cap…»
Llegint el llibre “Memòries d’un Alcoverenc d’avui” de l’Andreu Barbará Camafort, que heu citat en aquesta pàgina, he trobat a la pàgina 12 referències a aquesta festa:
“Prop del mas de Fau hi ha Bonretorn, caseriu de trobada de molts veïns. Per anar-hi a missa hi ha un oratori públic, propietat de la família Batlle. Encara s’hi han fet força casaments i molts bateigs. Les tardes d’estiu, i d’una manera especial el temps de les plegadores d’avellanes, hi havia un bon enrenou, llogaven a Reus o a Valls un piano de maneta, que dins tenia un cilindre ple de pues que movia les tecles. Per un dispositiu es podien canviar fins a deu balls diferents. Pujaven nois d’Alcover i de la Selva del Camp per ballar i parlar amb aquelles noies vingudes de les Garrigues, l’Albi, La Juncosa, Maials, Cerviá, etc i altres indrets. I no sols els diumenges, el dijous i el dissabte també hi havia gresca, per Sant Miquel festa major, missa, processó al matí i tarda i nit ball amb orquestra, la Salvença, l’Excelsior, o algun altre quintet i fins i tot un any la banda del Regiment d’Almansa de Tarragona d’on don Pepe (el senyor Josep Batlle de Balle) era el tinent coronel. Rams, pensaments, toia per a obsequiar la parella i quan arribava l’hora de sopar ningú se’n quedava sense i entre els masos es repartien tots els assistents a l’hora de dormir”
Quina pena que totes aquestes petites histories i moltes més que tant sols les conèixen les persones que les han viscudes en aquestes muntanyes, que son els seus testimonis muts, tinguin que desaparèixer un dia en nom del progrès i a cops d’excavadores. Gràcies.