Més enllà de Barcelona: el futur dels pobles petits.

VinyaPau MORAGAS BOUYAT, enginyer agrònom i enòleg.

L’OLIVERA cooperativa, Vallbona de les Monges (Lleida).

Podríem afirmar sense gaires dificultats en posar-nos d’acord que a la nostra societat el ritme dels canvis d’aquests darrers anys és molt alt. Canvis de tot tipus: econòmics, polítics, socials, tecnològics que afecten a les nostres vides i que ens obliguen a situar-nos necessàriament en nous escenaris que ni les generacions anteriors havien viscut ni les properes probablement viuran. Quan pensem en l’organització del territori, la vida als pobles, el món rural, l’agricultura, etc… ho hauríem de fer vinculant-t’ho a aquest entorn en transformació contínua. El ritme d’aquests canvis ha afectat i continua afectant el present i el futur dels pobles petits a Catalunya i arreu.

Quan reflexionem sobre la vida “més enllà de Barcelona”, el reequilibri territorial i el futur d’aquests territoris no urbans hauríem de partir de la idea que la societat necessita un país equilibrat i divers. Que les activitats productives lligades a les ciutats han de conviure amb un territori amb moltes funcions. Tradicionalment la terra ha estat un espai on la producció d’aliments era l’activitat principal, però això ha canviat i el territori té un nou paper, noves funcions: espai de lleure, de vida no lligada a l’agricultura, de visita, d’entorns naturals protegits, etc. Hauríem de fer el possible per a que aquestes noves funcions s’integrin a la vessant agrària que ha tingut el món rural de manera equilibrada, sense aïllar-la ni fagocitar-la. El món rural necessita nous escenaris tot mantenint les funcions que sempre ha tingut. Plantejar, doncs, un futur possible per a aquestes zones necessita d’una reflexió seriosa i atrevida que inverteixi algunes tendències i ofereixi oportunitats per a fer que l’espai rural sigui un espai d’oportunitats. Identificar els fets i proposar-ne alternatives és un exercici que pot ajudar en aquesta línia.

Parlem doncs dels fets que condicionen i caracteritzen aquest espai rural:

  1. Les dades de població activa agrària a Catalunya la situen a mínims històrics (1,9%, dades Idescat 1er trimestre 2010), fins i tot per sota d’alguns països dits “avançats”. Estem assistint a una disminució de la població dedicada a activitats agrícoles sense precedents. Aquesta baixa proporció es veu agreujada per la piràmide poblacional, que detecta l’envelliment important d’aquests efectius.
  2. L’agricultura catalana podem dir que es va especialitzant en tres grans àrees: l’agricultura productiva marcada per les zones on es pot desenvolupar el model agroindustrial, l’agricultura de produccions locals cada cop més ecològiques i una agricultura molt adaptada a l’entorn però mitjanament productiva, situada a zones “perifèriques”, de baixa rendibilitat econòmica i en seriós perill d’extinció. Aquesta agricultura sovint està en espais d’alt valor ecològic i paisatgístic (les muntanyes de Prades en podrien ser un exemple) i la seva transformació en una cadena de producció i elaboració de productes locals de valor afegit la podria fer sostenible.
  3. El desenvolupament de la tecnologia i les comunicacions han abocat a superar la clàssica divisió camp/ciutat. Avui en dia ja es parla de la “Catalunya-ciutat”·i és cert que el mode de vida dels habitants als pobles i les ciutats s’assembla ara més que fa cinquanta anys.
  4. La societat consumidora d’aliments (fonamentalment urbana) té cada cop més consciència del que vol consumir. Es valora tant la qualitat (ecològica, gustativa) del producte com la manera de produir-lo (quin tipus d’economia). L’aparició de nombroses cooperatives de consumidors arreu n’és un clar exemple.
  5. La societat urbana fa sovint difícil que els joves s’emancipin en condicions raonables en l’àmbit urbà (preus dels lloguers i altres despeses, salaris baixos). Això projecta moltes persones fora de les ciutats.
  6. El nivell de formació dels joves ha incrementat considerablement els darrers 40 anys. Això ha portat a que molts joves del món rural de les recents generacions recents tenen un nivell formatiu més gran i sovint es plantegen tornar als pobles amb un bagatge més ample.
  7. La configuració dels territoris no urbans sovint ha estat feta sense una idea clara a mig termini i es solapen desordenadament en un mateix espai activitats productives agrícoles, industrials i de serveis, i espais residencials de 1era i 2a residència. Això crea sovint una sensació de que “no es cuida el país” i que es “maltracta el territori”.

Davant aquests fets i situacions, l’espai rural/no metropolità continua essent una “terra d’oportunitats” per als ciutadans que hi vulguin viure i desenvolupar el seu projecte personal. El territori necessita habitants i projectes engrescadors i innovadors. Creure que té sentit un territori equilibrat i on els pobles esdevinguin llocs de vida social i econòmica ens porta a aportar alternatives i propostes.

  1. L’espai rural ha d’esdevenir un lloc d’oportunitats on hi coexisteixin diferents activitats, generacions i projectes de vida.
  2. L’agricultura ha de continuar existint com a productora d’aliments però també com activitat lligada a una herència social i cultural mil·lenària. Les societats desenvolupades han de mantenir una agricultura de base local, amb varietats tradicionals i explotacions familiars que garanteixen uns aliments sans, bons i que garanteixin una economia local i uns pobles amb habitants.
  3. Els projectes productius agrícoles haurien d’integrar producció, transformació i comercialització, amb una comunicació molt lligada a l’origen i la manera de fer dels productors.
  4. L’espai rural haurà d’aprendre a acollir nous pobladors que hi vinguin a desenvolupar activitats no lligades a l’agricultura, però que s’integrin a la vida local i contribueixin a enriquir-la.
  5. La vida dels nuclis rurals dependrà de que s’hi apliquin polítiques d’habitatge coherents. S’hauria de garantir la vida habitual a les cases velles de poble i les masies i els terrenys edificables haurien de ser comuns als pobles (sempre guardant l’equilibri i evitant l’especulació). Els nous habitants troben sovint en aquests espais llocs especials per a “començar una vida”.
  6. S’hauria de recuperar la identitat lligada a la nostra herència agrària. Sovint hem volgut oblidar massa ràpid el nostre passat agrícola, identificant-lo com a “retardat” i representant el model urbà com a allò “modern”. El respecte a la tradició agrícola ens porta a valorar millor els aliments, els territoris i les seves gents, com passa a molts països (França i Itàlia poden ser exemples clars).
  7. S’hauria d’oferir oportunitats als joves formats dels pobles per a que puguin tornar i aportar tot els seu capital humà a la seva construcció.
  8. Qualsevol iniciativa i mesura en aquest àmbit necessita de lideratge de base local i més ampla per a posar-se en marxa. Un lideratge efectiu, ètic, de llarg recorregut, que permeti encarar amb temps els objectius exposats.

Vivim temps de canvis, com ja anunciava fa anys el cantautor. Haurem de ser atrevits i agosarats per liderar les iniciatives que permetin que continuïn corrent els infants pels carrers dels nostres pobles i dialogant les generacions a les portalades de les cases. Som-hi, doncs!

Vallbona de les Monges, Juny de 2010.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>