“La història de les masies de  Bonretorn és remunta al segle XVI, primer moment que, segons la documentació, en tenim notícia”

Texto: Laia de Ahumada

Fotos: Pep Palmitjà

L’objectiu d’aquest estudi és mostrar la importància que han tingut — i tenen encara— , al llarg de la història, les masies de Bonretorn com a dinamitzadores del territori, tant pel que fa referència a les explotacions agrícoles que s’han mantingut ininterrompudes durant els darrers 5 segles, com a la població que s’ha aplegat al seu voltant, bé com a habitants de les masies, bé com a treballadors agrícoles temporers, estiuejants o habitants del encontorns que han acudit a la celebració de les festes o a les misses dominicals, sentint-se així que formen part, social i religiosament, d’una comunitat més àmplia al voltant del nucli de Bonretorn, de tal manera que, fins fa pocs anys se celebrava —i encara ara—  la festa major.

La història de les masies de  Bonretorn és remunta al segle XVI, primer moment que, segons la documentació, en tenim notícia. La documentació a la qual em remeto és, a més de l’existent en els arxius familiars dels Batlle, la que es troba l’Arxiu històric de  la Selva del Camp, una part de la qual  va fer servir Eufemià Fort i Cogul en el seu llibre: «Josep Batlle i Jover. Notícies d’un selvatà vocal de la Junta Superior de Catalunya», i en el llibre de Ramon Batlle i Punyed: «Uns Batlle de La Selva a Tarragona al s. XIX»
En els seus orígens, Bonretorn era una grandiosa masia formada per cinc cases, on arribaren a viure permanentment mes de vuit famílies que conreaven la hisenda. D’ençà d’aleshores fins els nostres dies sempre ha estat habitada i s’ha dut a terme una explotació agrícola ininterrompuda. A l’Arxiu històric de la Selva trobem documents que són exemple de la importància agrícola del lloc i dels seus camins i també dels conflictes que van comportar les activitats ramaderes. Així per exemple trobem el s.XVII  una suplicació que fa referència a la servitud del camí de Bonretorn (man. 3.269). L’any 1798, un edicte penal al batlle de l’Albiol que cuidi de no deixar entrar ramats a pasturar a les terres de Bonretorn (imp. 904); l’any 1817 un expedient per un procés instruït el motiu del qual són els pasturatges a Bonretorn (man.6.595) i l’any 1831, una instància sobre l’entrada de ramats a la propietat (man. 2.129).

Les terres de Bonretorn han fet fructificar al  llarg dels segles, principalment, plantacions d’ametllers, avellaners, garrofers, oliveres  i vinya —a principis del segle passat existia un marca de vins: «Vinos marca Bonretorn» del celler d’Ignasi Batlle—; també  va ser important l’explotació del roldor, les carboneres i la cria de bens, que fou una de les fonts d’ingressos dels masos i en són testimoni els corrals que encara es conserven. També aplegava al seu voltant habitants i veïns que s’hi reunien per la festa major, el dia de sant Miquel, o per les collites, tal com ens explica Andreu Barbarà —remuntant-se a les èpoques d’abans de la guerra civil— en el seu llibre: “Memòries d’un alcoverenc”:

“Les tardes d’estiu, i d’una manera especial al temps de les plegadores d’avellanes, hi havia un bon enrenou, llogaven a Reus o a Valls un piano de maneta [...]. Pujaven nois d’Alcover i de la Selva del Camp per parlar i ballar amb aquelles noies vingudes de les Garrigues, l’Albí, Juncosa, Maials, Cervià, etc i altres indrets. I no sols els diumenges, els dijous i els dissabtes també hi havia ball amb orquestra [...]. Rams, pensaments, toia per a obsequiar a la parella i quan arribava l’hora de sopar ningú se’n quedava sense i entre els masos es repartien tots els assistents a l’hora de dormir”.

….arbres amb històries ens dóna la benvinguda…”

També s’hi reunien per a la pràctica de la cacera, les excursions a llocs emblemàtics com els Avencs o la Font Freda, o la missa dominical que es  celebrava a  l’església feta construir per Narcisa de Balle i de Rubinat l’any 1914.  Fins i tot l’any 1940 es va projectar la construcció  d’una escola en un dels corrals cedits pels propietaris, que constaria d’una classe per als alumnes i un habitatge per a  la mestra. Va visitar el lloc i donar el seu vist-i-plau un inspector de primer ensenyament, assegurant que a Madrid no hi posarien cap dificultat en l’aprovació de l’escola. No se sap com va acabar aquest tema, però demostra la importància estratègica del lloc i el  caràcter aglutinador de cara a la població veïna.

És important també l’interès que han tingut els seus propietaris inicials en conservar unit el patrimoni de Bonretorn i mantenir-ne l’explotació agrícola. Segons l’estudi de Fort i Cogul —que es basa en un arbre genealògic elaborat per Josep Batlle i Jover, l’any 1843— , a principis del s.XVI,  hi ha en Joan Batlle  vivint a Bonretorn.  L’autor suggereix la possibilitat que aquest fos descendent de la nissaga dels batlle de la Selva que haurien pres el cognom del càrrec que exerciren, ja que en els anys 1342-47 ja trobem un Guillem Batlle com alcalde de la vila. En Joan Batlle (v. 1488) era un dels veïns de Bonretorn, on posseïa una casa amb una era al darrera i terres. L’any 1513 comprà un avellanar a la solana que afrontava amb el torrent de les Voltes i unes terres pròpies,  anomenat pla de l’ereta, pel preu de 17 lliures 10 sous. El seus successors van anar comprant les diferents cases del lloc fins arribar a Josep Batlle i Jover, qui, amb el seu pare, va fer la darrera compra l’any 1789. L’hereu d’en Joan va ser el seu fill Andreu que va partir Bonretorn, iniciant així una desintegració patrimonial que no va prosperar en posteriors generacions. Bonretorn va passar a mans del seu fill Andreu que va premorir el seu pare, deixant l’herència a la seva filla Maria i més tard al fill d’aquesta, Josep Mas i Batlle que, arruïnat va haver de vendre’s Bonretorn que va ser comprat altre cop pels Batlle (família troncal). L’avi Andreu, que havia sobreviscut al seu fill Andreu,  va passar l’herència al seu nét Damià. Després d’aquest va venir en Joan i després Pere Batlle, casat amb Susanna Roig l’any 1692. El fills d’aquests, Josep Batlle i Roig es va casar amb Maria Fort el 1675; els heretà el seu fill Josep Batlle i Fort, casat amb Teresa Puig, el qual, a causa de la guerra de successió, es traslladà a viure a la Selva. El seu fill, Josep Batlle i Puig, casat amb Antònia París el 1733 va millorar molt les cases de Bonretorn i va comprar moltes terres, entre elles les que l’Andreu Batlle havia venut del patrimoni, i va restaurar i augmentar així l’antic patrimoni. L’hereu, Joan Baptista Batlle i París, casat el 1772 amb Ramona Jover, va fer més obres i completà l’herència amb les terres que va comprar als Bover, propietaris antics d’aquell lloc. El succeí, Josep Batlle i Jover, casat amb Esperança Puiggner i Magrinyà i posteriorment el seu fill Antoni Batlle i Puiggener, més tard Josep Batlle i Vidal, casat amb Maria de Balle i Rubinat, de la casa marquesal de Vallgornera, pares d’Ignasi, Josep, Marià, Narcisa, Francesc, Albert i Antoni que van heretar els masos i les terres de Bonretorn, les quals van passar als seus actuals hereus. Si bé els Batlle en un cert moment de la història van deixar de fer de pagesos, hi tingueren masovers que se seguiren ocupant de les terres. Les masies de Bonretorn, com qualsevol casa de l’època estaven preparades per al seu abastiment, per tant tenien forn de pa, cups per fer el vi, golfes per guardar-hi el porc i assecar els aliments, corrals per a gallines i conills, i també alguna cabra, corts per a guardar els matxos que feien servir per treballar el camp i arrossegar els carros.

“Les tardes d’estiu……

Només em cal afegir per finalitzar aquest apunt històric que, malgrat la situació actual generalitzada d’abandó del camp, les masies de Bonretorn segueixen habitades per dues famílies de masovers que es fan càrrec de les terres, mostra d’allò que afirmàvem en començar aquest estudi: l’interès de les masies de Bonretorn en perdurar malgrat els canvis i d’adaptar-se als nous temps sense perdre la seva història secular.