L'Albiol (Des de les runes del castell)
L’historiador tarragoní tancava el seu estudi històric sobre l’Albiol: L’Albiol. Notícies històriques. Ajuntament de l’Albiol
1985, amb aquesta frase encomiable:
“Tant de bo que no calgui que l’Albiol hagi de perdre ni una mica de la seva secular personalitat”.
A dia d’avui s’obre més d’un interrogant. Que cadascú en tregui les seves conclusions. Nosaltres rescatem les seves paraules escrites; tot un recorregut per segles d’història. Continue reading
La Ponderosa 1.389
Textos: Jaireche
Fotos: Derviche&Company
En el primer comunicado sobre las piezas del puzle del guirigay montado por Canteras La Ponderosa, S.A. –en su intento mastodóntico de colonizar el municipio de L’Albiol para la extracción minera- hicimos referencia al último documento emitido por el departamento territorial de Medi Ambient de Tarragona; es decir, la carta dirigida por el departamento al Sr. Alcalde de L’Albiol (véase el post de 17 de agosto de 2010 en esta misma web).
Hoy hemos de añadir, según el “Projecte d’Explotació i Estudi de Viabilitat. Concessió Directa d’Explotació anomenada “Bàrbara” que la superficie total afectada en esas 21 cuadrículas mineras solicitadas por La Ponderosa, S.A. son de 3.539.030,52 m2. Así, tal cual se puede leer, más de tres millones y medio de metros cuadrados de directísima ocupación. Multipliquemos como mínimo por 10 tal cantidad y tendremos una imagen difusa de lo que será la ocupación indirecta por el “la presencia e impacto integral” de la explotación. Continue reading
Rocio. Font Freda. Bonretorn
Ha arribat l’estiu i amb ell la calor, el treball intens al camp, la collita, les tertúlies a la fresca i les festes majors. En una carta de l’arxiu familiar hem trobat el Pregó de la Festa Major de Bonretorn que es va celebrar el 29 de setembre de l’any 1942, dia de sant Miquel, i també el programa de la festa i alguns comentaris:
«El dematí de sant Miquel, nosaltres, amb els 3 primers, anàrem a Ofici a l’Albiol; arribàrem a dinar a les 4. A la tarda, arreglàrem divinament la plaça de l’església: tot d’enramades, gallerdets, un tancat amb canyisos; treballàrem molt…
Pregó que feren a La Selva i a Alcover, inventat per la tia: Continue reading
Cançó de Bonretorn a les plegadores d’avellanes
Déu us do bon dia i bona hora,
xiquetes de Bonretorn,
venim del mas de Galofre
amb guitarra i acordió.
Les plegadores d’allà
no en saben gens de ballar, Continue reading
Andreu Barbarà
(Extret del llibre Memòries d’un Alcoverenc d’avui, Alcover: Centre d’Estudis Alcoverencs, 2000, p.11-13).
Em dic Andreu Barbarà i Camafort i vaig néixer el 13 de gener de 1921 al mas de Fau, del terme municipal de l’Albiol, en un lloc que pertanyia tradicionalment a la meva família. Segons un cens del 1553 el primer propietari fou en Gabriel Barbarà […].
Al mas teníem un ramat de cabres (un centenar), bous (sis o set), matxos, gallines, porcs, conills, gossos, etc.
Poc necessitàvem per a menjar que ho haguéssim de comprar. Fèiem la matança del porc entre sant Antoni i sant Josep, preparàvem tupina, cansalada, cuixot (pernil); del porc s’aprofita tot per a fer escudella, col, patates, fesols, un grapat d’arròs, dos o tres talls de tupina amb el seu greix i en sortia una escudella boníssima. Continue reading
“La història de les masies de Bonretorn és remunta al segle XVI, primer moment que, segons la documentació, en tenim notícia”
Texto: Laia de Ahumada
Fotos: Pep Palmitjà
L’objectiu d’aquest estudi és mostrar la importància que han tingut — i tenen encara— , al llarg de la història, les masies de Bonretorn com a dinamitzadores del territori, tant pel que fa referència a les explotacions agrícoles que s’han mantingut ininterrompudes durant els darrers 5 segles, com a la població que s’ha aplegat al seu voltant, bé com a habitants de les masies, bé com a treballadors agrícoles temporers, estiuejants o habitants del encontorns que han acudit a la celebració de les festes o a les misses dominicals, sentint-se així que formen part, social i religiosament, d’una comunitat més àmplia al voltant del nucli de Bonretorn, de tal manera que, fins fa pocs anys se celebrava —i encara ara— la festa major. Continue reading