Manifest del Camp de Tarragona sobre les polítiques d’activitats extractives de la Generalitat de Catalunya

 Amb el present manifest denunciem les greus mancances en la planificació territorial i polítiques públiques d’autorització, control i restauració de les activitats extractives portades a terme les darrers dècades a Catalunya. Volem fer especial atenció en aquells territoris com el Camp de Tarragona on per l’alta concentració d’aquestes activitats generen conflictes, alarma social… que en la majoria dels casos es troben als tribunals.

Considerem que la Generalitat de Catalunya no ha fet ús de les seves competències i ha permès que s’hagi arribat a una situació insostenible. La mala gestió en el camp de les activitats extractives que en molts casos malmeten els ecosistemes és un exemple clar que el Govern de Catalunya no aposta decididament davant la greu crisi ecològica que s’està produint a nivell global i lamentem que no hi hagi una actitud més decidida envers la protecció del bé comú, la reducció d’emissions de CO2, la preservació de la biodiversitat…

Al Camp de Tarragona es produeixen reiterats incompliments de les condicions definides en els projectes d’explotació autoritzats per l’administració, i això es posa de manifest entre d’altres aspectes amb el baix nombre de restauracions d’activitats extractives finalitzades.

A més a més de l’alt percentatge d’activitats extractives, el Camp de Tarragona acumula el 50 % de la producció nuclear de Catalunya, un 25% de la producció eòlica, gairebé tota la industria petroquímica, a més d’abocadors, incineradores de residus urbans i industrials… i per tant ja paga, de sobres, la seva quota de solidaritat amb la resta del territori assumint alts riscos, contaminació, destrucció de paisatge…

Considerem també que l’alta concentració d’activitats extractives al Baix Camp o el Garraf no responen a la demanda interna d’aquestes comarques i per tant caldria anar a un model més equilibrat, que fomenti el consum/producció local i eviti que material extret del subsòl sigui exportat a d’altres països o CCAA.

Els àrids són un recurs natural limitat i com a part del bé comú cal que la seva explotació es faci el més racionalment possible i amb el més escrupolós respecte envers les persones i el seu entorn. Segons l’ordenament jurídic actual, “tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l’interès general ”(Article 128.1 CE) i per tant, jeràrquicament aquesta consideració és superior a la mera conveniència de l’empresariat del sector extractiu i no queda gens clar que l’interès general rebi cap benefici de les activitats extractives.

Tal i com recull la legislació vigent, les activitats extractives “poden ocasionar un impacte ambiental de notable magnitud, com ara modificacions de l’estructura i de la morfologia del relleu, processos erosius i de disminució de biomassa” per això, cal cloure amb la restauració de l’espai afectat.

La manca de planificació territorial al Camp de Tarragona confronta activitats extractives de poc valor afegit i alt impacte ecològic amb la vida de les persones així com amb la resta d’activitats econòmiques agricultura, oli, vi…, patrimoni cultural, turisme, esport, paisatge… i fins i tot es produeix una paradoxa quan l’administració dedica subvencions públiques (FEDER, RIS3CAT…) a activitats de promoció econòmica que alhora es veuen perjudicades per les autoritzacions d’activitats extractives que concedeix la mateixa administració.

Considerem indigne que siguin els ciutadans els únics que defensin el bé comú quan tenim una administració pública amb departaments dotats de treballadors públics i lamentem que les ciutadans s’hagin de personar contra la Generalitat de Catalunya ja que sistemàticament aquesta recorre les sentències judicials quan aquestes han estat favorables als ciutadans.

Denunciem públicament que durant les diferents fases d’autorització, explotació i tancament de les activitats extractives es produeixen greus irregularitats que ocasionen nombroses problemàtiques.

Irregularitats en la fase d’autorització:

  • Nul·la visió integral de l’entorn on s’han de desenvolupar les activitats extractives, concedint autoritzacions sense que per exemple tinguin carreteres d’evacuació dels materials extrets. Aquest fet seria comparable a l’autorització de la construcció d’un aeroport sense pista d’enlairament.
  • Nul·la visió de la utilitat pública ja que es permet la destrucció del territori per materials que acaben sent exportats a d’altres països.
  • Manca total de transparència durant el procés d’informació pública i clara opacitat mostrada per les oficines de l’OGAU.
  • Mal funcionament de la ponència ambiental, ja que s’autoritzen projectes que incompleixen aspectes bàsics com la protecció dels aqüífers, greus impactes visuals, durades indeterminades dels projectes… i no es tenen en compte aspectes tant elementals com la proximitat de zones habitades, espais de la Xarxa Natura 2000, PEIN, BCIN…
  • Certs ajuntaments que es posicionen clarament a favor d’interessos privats.
  • No es té en compte l’alt percentatge de terreny explotat en certs municipis, tot al contrari la Generalitat de Catalunya justifica aquests projectes precisament afavorint l’alta concentració d’activitats extratives, donant-se el cas que tècnicament es podria ocupar tant de sol com es volgués.
  • El paper de la DG de Mines i de la DG de Qualitat ambiental durant els processos de tramitació són totalment contraris a fer complir la llei pel que fa a l’impacte ambiental i a facilitar el diàleg amb les persones i/o entitats afectades. Sembla que l’únic que importa a certs funcionaris d’aquestes dos direccions generals sigui evitar el conflicte amb les empreses promotores.
  • Des del punt de vista de la planificació urbanística el paper d’urbanisme a Tarragona ha estat nefast, els informes compatibilitat i llicència urbanística sempre són correctes malgrat haver-hi aspectes contradictoris amb els Plans Directors de rang superior.

Irregularitats que es produeixen en les fases d’explotació:

  • Existència de camions que circulen per rieres públiques (ACA) fins i tot vies pecuàries,   camins privats sense que cap administració actuï.
    • Empreses que treballen sense tenir tots els permisos. Com que l’administració no fa activitat inspectora no les detecten mai. Entenem que també és un greuge per aquelles empreses del sector que funcionen correctament.
    • Quan hi ha aturades de les explotacions aquestes provoquen greus problemes d’erosió dels sols afectant a d’altres propietats públiques i privades. També és habitual que durant aquestes aturades es generin abocadors il·legals de residus.
    • Repetits incompliments de les mesures de control de pols i soroll.
    • Generació de talussos gairebé verticals impossibles de restaurar.
    • Malgrat es presenten gran quantitat de denúncies davant les dos direccions generals en la majoria dels casos aquestes acaben sent arxivades.
    • La pròpia administració manifesta la seva incapacitat inspectora per la manca de recursos humans i tècnics. Afegim també que tampoc hi ha una voluntat clara per actuar en aquest àmbit i menys encara d’aplicar el règim sancionador que preveu la llei.
    • S’han produït sortides de límits de l’explotació que no han estat sancionats.
    • Alta acumulació de rebuig de l’explotació als perímetres de les pedreres existents. Es justifica aquest incompliment dient que és molt car. Aquest incompliment és greu perquè ocasiona danys directes als terrenys perimetrals i per exemple quan plou aquests abassegaments cauen aigües avall colgant per terrenys agrícoles…
    • Malgrat haver-hi a les nostrades contrades cicatrius i detritus generats per les activitats extractives, aparentment no hi ha gaires possibilitats de corregir els danys infligits a través del règim sancionador.
    • L’administració mostra un alt desconeixement dels incompliments per part de les empreses extractives així com de les moltes molèsties que aquests incompliments generen als veïns afectats.

    Irregularitats/mancances en la fase de tancament de l’explotació:

    • Hi ha projectes de restauració que no es realitzen i l’administració competent ha permès fins hi tot accions tant rocambolesques com l’aplicació de pintura de color verd a les roques com a mesura de restauració.
    • Que donada la inexistència d’avals en algunes activitats i en d’altres aquests són insuficients, moltes empreses prefereixen abandonar les activitats un cop extrets els recursos i deixen els forats oberts incomplint els projectes de restauració.
    • Es condicionen certes restauracions a l’autorització de noves llicències incomplint clarament els termes de la llicència inicial.
    • Els avals actuals no cobreixen els cost real de la restauració i la Generalitat està pactant un nou model amb el sector que encara agreujarà més aquesta situació.

    1.Les entitats sotasignants es manifesten totalment contràries a l’actual política d’autorització, control i restauració de les activitats extractives portada a terme per part de la Direcció General de Mines i la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya i exigim un rectificació urgent. Fem màxim responsables de la situació actual a l’actitud de l’administració Catalana ja que és aquesta la única responsable de fer complir la llei i per tot això exigim:

    1. Que donada la confessa incapacitat inspectora i sancionadora de la Direcció General de Qualitat Ambiental “fem el que podem” fins que no hi hagi els recursos necessaris per fer complir estrictament la llei es paralitzi qualsevol tramitació de nova activitat o renovació d’activitats extractives al Camp de Tarragona.
    1. A la Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA) que quantifiqui el nombre exacte de personal inspector que necessita per portar a terme la seva feina de control per fer respectar la llei en cada projecte d’explotació. Les entitats ens comprometem a mobilitzar-nos en suport a l’exigència de l’increment de personal i/o recursos requerits per part de la DGQA.
    1. Que la DGQA realitzi els canvis interns que siguin necessaris per a un correcte funcionament que a més de millorar la seva capacitat i voluntat inspectora millori la informació i l’atenció al ciutadà.
    1. Que en l’àmbit de la información i la transparencia el Departament de Territori i Sostenibilitat millori la seva página web, incorporant de mnera molt més ágil tota la información sobre les instal·lacions extractives, les que estan en funcionament, les autoritzades i les restaurades.
    1. Que, tal i com ja s’està fent al Parlament de Catalunya, es formuli un Registre de Grups d’Interès, a nivell del Camp de Tarragona, i es publiquin totes les reunions portades a terme entre els serveis de les dos DG Mines i DG Qualitat Ambiental i les empreses del sector.
    1. Que el Parlament de Catalunya inicií els tràmits per la redacció d’una nova Llei d’Activitats Extractives, integrant totes les consideracions pertinents en un sol text. Aquesta nova Llei hauria de resoldre els problemes anteriorment descrits així com perseguir els següents objectius:

    7.1. Sotmetre a les activitats extractives al règim d’autorització ambiental. Incorporant una visió holística dels efectes de les activitats extractives “socials, econòmics, polítics i ecològics” a curt i llarg termini.

    7.2. Incrementar els avals de les extractives per tal que aquests siguin sempre equivalents al cost final de la restauració de les explotacions.

    7.3. En els casos d’explotacions que tinguin previst l’exportació de materials fora de Catalunya s’hauria de tenir en compte les conclusions d’un estudi rigorós i independent d’anàlisi costos-benefici que així ho justifiqui.

    7.4. Prioritzar el consum d’àrids locals per evitar l’especulació amb un recurs que ha estat utilitzat fins i tot en d’altres continents amb el conseqüent alt impacte ambiental derivat del transport.

    7.5. Evitar la implantació d’activitats extractives situades a menys d’un kilòmetre de zones habitades.

    7.6. Evitar les concessions d’autoritzacions “fins esgotament de recurs”.

    7.7. Instaurar un nou règim sancionador a la nova Llei que minimitzi els incompliments de les autoritzacions i les males praxis empresarials.

    7.8. Que es fixin límits de superfície afectada en un mateix terme municipal, buscant un equilibri entre termes i comarques.

    7.9. Que durant el procés d’autorització d’aquestes activitats es faci participar obertament a la ciutadania i a les entitats potencialment afectades.

    7.10. Que s’estableixi un sistema de canons municipals envers les activitats extractives a Catalunya que generi un retorn pel territori. Es tracta d’un negoci basat en un recurs públic “bé comú” i actualment solament socialitza els passius ambientals.

    7.11. Que obligui a les restauracions compromeses i que no accepti suspensions d’aquestes justificant noves demandes de concessions ni ampliacions.

    7.12. Que no autoritzi nous permisos fins que no estiguin fetes les restauracions de la fases anteriors i que aquestes tampoc es perpetuïn en el temps.
    logo005

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *