Present, passat i futur de l’Albiol

 

El dia 6 d’0ctubre es van celebrar a l’Albiol les terceres jornades culturals de l’Associació Alveolus amb la participació de la Doctora en Història Roser Puig i Tàrrech que ens va parlar de ” El despoblament de l’Albiol, una perspectiva històrica” y del Arquitecte urbanista, professor del Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Jordi Sardà que va parlar de “Un camp de masos, masies i masets”

131006_079

El despoblament de l’Albiol, una perspectiva històrica

A càrrec de la doctora en història: Roser Puig i Tàrrech

 Basada en la bibliografia d’estudiosos de la zona com Moreu-Rey, Albert Manent i Eufemià Fort, entre d’altres, la doctora Puig va fer una exposició minuciosa amb dades molt interessants sobre el territori. Aquí només en farem un resum,  però podeu llegir  la conferència completa al final .

131006_023

El terme de l’Albiol és un terme poblat amb tot de masies aïllades. El nucli de l’Albiol neix al s.XI, però mai no ha tingut un pes demogràfic important, sinó que més aviat el nombre d’habitants ha anat relacionat amb l’ocupació dels masos, que en els segles XII al XV arriba als 200 habitants, incrementant-se entre finals del XVIII i principis del XIX fins als 363 habitants —coincidint amb la revolució demogràfica. A finals del XIX s’inicia la despoblació, que s’accelera durant el segle XX. Així ens trobem que  l’any 1982, l’Albiol és una de les poblacions més pobres demogràficament del Baix Camp, amb 76 persones.

Aquesta despoblació es dóna sobretot en els masos d’alta muntanya amb poca terra, poca aigua i males comunicacions, tot això afegit a la sensació d’inseguretat que es dóna a partir de la III guerra carlina. Els seus ocupants abandonen els masos per anar a les vil·les properes: La Selva, Alcover,  Reus,  Tarragona i més tard a Barcelona, fent servir xarxes de parentiu; la migració estimula la migració. Però aquest no és un fenomen local sinó que es dóna arreu del país. La societat canvia.  La gent del camp creu que viure a la ciutat és millor: hi ha feina, serveis, progrés… El futur és a la ciutat i el camp és cosa del passat.

—Quin és el futur de l’Albiol?—  es pregunta la Dra. Puig. Sobre aquest tema alguns estudiosos han fet propostes que van des d’una política de concentració municipal que inclouria totes les muntanyes de Prades, fins a reforçar el sector primari de la zona, incloent-hi un tractament adequat dels recursos forestals i el rescat d’altres recursos complementaris com els hidràulics, ramaders, etc. Amb una millora de les comunicacions i el foment d’un turisme respectuós, compatible amb l’agricultura.

Respecte al nucli de l’Albiol, es plantegen molts interrogants sobre el seu futur atès que no té cap mena de serveis bàsics: recuperar l’entitat de poble, amb una població permanent que permeti obtenir serveis i tot el que comporta; o fer-ne una població de segona residència i turisme rural. I segurament la solució real passa per unir les dues possibilitats en una de sola, però per fer-ho es necessiten productes turístics consistents i un atractiu diferencial i per tant recursos econòmics;  actualment no es pot comptar amb l’aportació del sector públic.

En els nostres temps, gràcies a les comunicacions, el món rural ja no es veu com un món tancat, sinó com un lloc que ofereix una millor qualitat de vida a recer de la natura. Així, anar a viure al camp permet, amb les noves tecnologies, seguir treballant des de casa, en un ambient natural.  Això implica la reocupació dels masos donant-los altres usos. D’altra banda, la crisi econòmica comporta una nova ocupació del camp com a recurs immediat i a la recuperació de masos per a pràctiques agràries i ramaderes.

Segurament el futur d’aquestes contrades i la seva repoblació, respectuosa i sostenible, està a les mans de totes aquelles persones, amb interessos comuns, que s’estimen aquesta terra.  

Un camp de masos, masies i masets

A càrrec de l’arquitecte urbanista:  Jordi Sardà

131006_047
El professor Sardà va començar l’exposició disculpant al seu company Josep M. Solè qui, a causa del canvi de dates de les Jornades, no va poder assistir-hi tal com estava anunciat en el programa.  Seguidament va introduir el tema amb una apreciació lingüística sobre el títol de la seva ponència i l’ús de la terminologia: «mas», «masia» a Catalunya, referint-se al «mas» com un terme més utilitzat en el camp de Tarragona, enfront de la «masia» més utilitzat en terres gironines i considerada una peça de major qualitat. Així també va fer referència al terme «maset» que s’utilitzava per a designar espais on la vida és escassa.

El camp de Tarragona és un territori obert al mar, entre dos rius: el Francolí i el Gaià. Un territori de secà, difícil, amb barrancs fèrtils que obliguen a crear sistemes de conducció de l’aigua. És una terra on hi domina la presència de masos.

Aquests masos abandonats per les raons que especificava la Dra. Puig s’han tornat a recuperar per a diferents usos.

Alguns s’han recuperat per a usos agrícoles o ramaders, gràcies al corrent de retorn a l’agricultura. Són masos actius com a tals que vinculen la terra amb el mas, que posen en valor la construcció i el seu entorn

D’altres retornen a la tradició amb usos moderns, això fa que s’hagi de fer una restauració acurada, amb transformacions que permetin nous usos sobre edificis vells. És important traslladar la noció de confort de la ciutat en el camp. Alguns d’aquests masos són utilitzats per a activitats culturals  —sobretot masies urbanes—, d’altres per a restauració o turisme rural, hípiques, etc; i d’altres són ocupats amb activitats «estranyes», no vinculades al territori, com les que ofereixen espais per a paintball.

Alguns masos abandonats, en ser venudes i parcel·lades les terres, han estat centres aglutinadors de construccions posteriors; han permès la creació d’urbanitzacions al seu voltant. Això és el que ha passat a l’Albiol amb les Masies Catalanes que han fet augmentar l’índex demogràfic del municipi. Totes les urbanitzacions tenen un passat rural. En aquest punt cal preguntar-se si és o no pertinent repoblar el territori d’aquesta manerao. Depèn de com es faci: si es converteix en un lloc on només s’hi dorm o pel contrari s’hi viu, perquè una urbanització pot arribar a ser la força del poble per la quantitat de gent empadronada. En aquest cas cal mirar la millor forma de treure’n  profit: convertir-les en pobles, tenir serveis, que els habitants s’unissin per aconseguir que el que està construït s’usi. Les construccions i el territori s’han de posar en valor.

Encara trobem masos abandonats que estan a l’espera de ser rehabilitats. En alguns d’aquests casos, les comunicacions no els han ajudat sinó que els han aïllat, per exemple els que es troben a prop d’autopistes. La centralitat els ha abocat a la destrucció.

Com hem de fer perquè el nostre territori sigui productiu? Amb casinos com el de Barcelona World? El problema és general, no se circumscriu només a l’Albiol.  S’han de trobar models que vinculin la terra i el mas, que no transformin l’estructura sinó que la millorin. Estem en un lloc on passen moltes coses i molt a prop. Hem d’estimular l’increment del valor del territori.

Alveolus, activitats curs 2012-2013

A càrrec de Jordi Martí, Secretari d’Alveolus

DSC_1021

Jordi Martí va enumerar, de forma cronològica, les activitats dutes a terme per Alveolus durant els anys 2012-2013, remarcant l’esforç que, en tots els aspectes, han suposat per als membres de l’associació.

 En primer lloc va donar compte de la denegació, el gener de 2012, per part del Departament d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, de l’expedient d’explotació anomenat “Bàrbara”, de 24 quadrícules mineres, presentat per l’empresa Canteras La Ponderosa. Va remarcar que la pressió exercida per Alveolus fou decisiva per aturar aquesta “barbaritat”.

 També va fer menció de la denúncia presentada a la Fiscalia, el febrer de 2012, pels treballs d’extracció de La Ponderosa fora dels límits autoritzats i de la posterior presentació de nova documentació que demostra aquesta transgressió. Va informar que actualment la denúncia segueix el seu curs.

 Va recordar la celebració de les II Jornades d’Alveolus, que amb el títol “L’Albiol, complexitat i riquesa d’un territori”, van tenir lloc en aquest mateix recinte el 17 de juny de 2012, en les quals es van tractar  temes referits a l’ecologia del territori, la gestió forestal i les noves experiències de desenvolupament sostenible.

 Va fer memòria també de l’inici, en el transcurs del 2012, de les negociacions  entre l’ajuntament d’Alcover i la Comissió d’Urbanisme de Tarragona per a l’aprovació definitiva del POUM d’aquell municipi.

  També va recordar la presentació que l’associació Alveolus va efectuar el gener de 2013, a l’auditori Santa Llúcia de La Selva del Camp, així com la mostra de fotografies aèries sobre l’impacte de la pedrera en el territori que s’hi va mantenir exposada durant els caps de setmana de gener i febrer d’aquest any. 

  A continuació es va referir a la publicació, en el DOG de gener de 2013, de l’aprovació definitiva del POUM d’Alcover segons resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona de data 29 de novembre de 2012.  Va remarcar que amb aquesta resolució es materialitzava una ampliació del POUM “a la carta” perquè Canteras La Ponderosa pogués dur endavant els seus plans d’expansió. Uns plans que no van trigar a manifestar-se mitjançant l’aprovació, el març de 2013, per part de l’Oficina de Gestió ambiental Unificada (OGAU), del projecte d’ampliació de La Ponderosa en el terme d’Alcover que llinda amb l’Albiol.

   Finalment, va donar compte de les al·legacions impulsades per Alveolus contra l’aprovació del projecte d’ampliació de La Ponderosa per part de l’OGAU, així com de la interposició d’un recurs contenciós administratiu, per part dels serveis jurídics d’Alveolus, contra la resolució d’aprovació del POUM d’Alcover per part de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona.         

  Va acabar la seva intervenció insistint en la importància de sensibilitzar els habitants del territori per unir esforços i aconseguir recursos per aturar l’expansió de les activitats extractives. Unes activitats que en un futur no massa llunyà podrien afectar el mateix municipi de l’Albiol. En aquest sentit, va recordar que hi ha pendent l’elaboració del POUM d’aquest municipi i va insistir en la importància de participar en la seva formulació per aconseguir que respongui a la visió de desenvolupament harmoniós del territori que es promou des d’Alveolus. 

 

131006_065

Finalment es va fer un torn de paraules amb els ponents de la taula als que s’els hi va agraïr la seva participació en aquestes jornades. que pretenen posar de relleu l’importància del nostre territori per davant de qualsevol interes econòmic .

 

Esperem poder cel.lebrar les quartes jornades !

131006_075Fotos: Noemi&Alba

Ponència:.. El despoblament de l’Albiol, una perspectiva històrica. Per Roser Puig
.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *