El municipi de l’Albiol esta situat a la comarca del Baix Camp, tot just al límit amb la veïna comarca de l’Alt Camp, endinsada al bell mig de la serra de la Mussara, en el conjunt de les muntanyes de Prades, encaixat per la plana del Camp i els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades, amb la Serra de la Mussara, la Serra del Pou i el Pla de l’Estelada fa que l’altitud del terme oscil·li entre els 230 i els 985 metres.

El terme té una superfície de 20,22 Km. i limita amb els municipis d’Alcover, la Selva del Camp, l’Aleixar, la Mussara (avui unit a Vilaplana del Camp) i Mont-ral.

El municipi té una població de 328 habitants (cens 09-2004) i hi ha quatre nuclis de població ben diferenciats: el nucli urbà, els masos, Bonretorn i Les Masies Catalanes.

Eufemià Fort escriu: “El nucli urbà mai no ha tingut més ennllà d’un parell de dotzenes de cases, bastides al capdamunt d’un turó dels Altars de Prades, nom no gaire popular, amb que és designat de sempre aquell apèndix meridional de la serralada pradenca.És a 825 metres d’altitud del nivell del mar; les cases s’agrupen a l’entorn de l’església. Hi ha casa de la vila, escoles i cementiri, tot plegat presidit pel castell d’origen sarraí o anterior, i reedificat al segle XII.” (pàg. 7)  “El poble de l’Albiol és assentat sota les ruïnes del seu castell, mirant a migdia-ponent. Mai no ha estat sinó un nucli d’unes quantes cases….formant un agrupament de configuració una mica anàrquica de diversos nivells, segons que el terreny ho consentia. La veritable importància de l’Albiol no rau, ni mai l’ha constituïda en aquesta minúscula capitalidat, sinó en un nombre considerable de masies ubicades al seu extens terme” (pàg 85).

.En el terme abundan els terrenys forestals on predomina la pineda. El principal conreu es l’avellaner i la vinya, seguit per l’olivera, el garrofer. Actualment l’agricultura es concentra a la vall de Bonretorn, a la part baixa de la vall de la Selva i en algun planell aïllats. Antigament s’explotaven mines de plom, plata i platí, i principalment pedres de jaspi i saldo.

Eufemià Fort i Cogul, erudit selvatà, abans de morir va escriure l’història de L’Albiol.   Aquesta història va ser fruit de una intensa recerca d’arxiu i d’un coneixement personal del poble i del terme.L’any 1985 l’ajuntament de l’Albiol la va publicar L’investigador reusenc Pere Anguera  va participar en aquesta publicació i va tenir cura de la transcripció   de les “Ordinacions de L’Albiol” (-1700) i del comentaris pertinents. Les “Ordinacions”  son les normes de policia local  que segles enrera van tenir una gran importància.

Es a partir d’aquest llibre que anirem coneixen l’història d’Albiol